Mèxic respon a l'amenaçadora pressió de Trump i enviarà 6.000 efectius a la frontera amb Guatemala

És extremadament polèmica, qüestionablement efectiva i plena de riscos polítics, diplomàtics, econòmics i humanitaris peròl’estratègia de Donald Trump de combinar pressió, amenaces i electoralisme amenaçant Mèxic d’imposar a partir de dilluns aranzels en totes les seves exportacions als Estats Units si no frena la migració de centreamericans dona resultats. Mentre a Washington continuen contra rellotge les frenètiques negociacions bilaterals que prosseguiran el cap de setmana, el Govern d’Andrés Manuel López Obrador  va anunciar el dijous que enviarà fins a 6.000 efectius de la recentment formada Guàrdia Nacional a la frontera amb Guatemala.

En concret, Mèxic desplegarà a la seva frontera sud 13 contingents d’entre 450 i 600 efectius d’aquesta nova força que funciona com una policia militaritzada, així com tres contingents més per establir controls a l’istme de Tehuantepec, a Oaxaca. Per al setembre s’espera que hi hagi 6.000 efectius a la frontera sud de Mèxic, quadruplicant-hi la presència actual de policia federal.

El desplegament, que una font anònima de l’Administració nord-americana ha aplaudit a The Washington Post com “un compromís destacable i significatiu de recursos”, és el pas més concret de moment donat com a resultat de les negociacions que des de dijous tenen lloc a la capital nord-americana, converses que segons la portaveu de la Casa Blanca, Sarah Huckabee Sanders, han aconseguit“molts avenços”.

Possible posposició

Tot i que Sanders també ha recordat que la previsió oficial de la Casa Blanca continua sent que dilluns es començaran a aplicar els aranzels graduals a totes les importacions des de Mèxic, que arrencaran en un 5% i podrien arribar al 25% a l’octubre, un altre membre de l’Administració de Trump per primera vegada ha apuntat a la possibilitat que el mandatari decideixi postergar l’aplicació dels impostos comercials.

“Hi ha capacitat, si les negociacions continuen anant bé, que el president pugui aturar-ho en algun moment del cap de setmana”,ha declarat Marc Short, cap de gabinet del vicepresident Mike Pence.

El mateix Trump ha penjat des de l’Air Force One un tuit en què ha apuntat que "hi ha bones opcions d’aconseguir un acord". Aquest missatge a la xarxa social també ha deixat radicalment clar que el seu objectiu en les negociacions va més enllà de la qüestió migratòria, i el president ha assegurat que l’acord podria incloure un pacte perquè Mèxic incrementi, de forma immediata, la compra de productes agrícoles dels EUA.

If we are able to make the deal with Mexico, & there is a good chance that we will, they will begin purchasing Farm & Agricultural products at very high levels, starting immediately. If we are unable to make the deal, Mexico will begin paying Tariffs at the 5% level on Monday!

— Donald J. Trump (@realDonaldTrump) 7 de junio de 2019

Aquesta combinació d’interessos comercials amb qüestions de migració és precisament una de les crítiques a la pressió nord-americana que aquest divendres ha fet des de Mèxic López Obrador, que aquest dissabte estarà a Tijuana, on ha organitzat un“acte d’unitat”en què vol destacar la bona relació amb els EUA, però també remarcar la posició mexicana. “Volem ser bons veïns, però alhora volem defensar la dignitat de Mèxic; actuar amb prudència, però també defensar fermament la nostra sobirania”,va explicar a l’anunciar l’acte.

Accions intensificades

En qualsevol cas, Mèxic ha intensificat en els últims dies les seves accions contra els fluxos migratoris amb mesures que van més enllà de l’anunciat desplegament a la frontera. La Unitat d’Intel·ligència Financera de la Secretària d’Hisenda, per exemple, ha bloquejat 26 comptes bancaris d’individus “pels seus possibles vincles amb el tràfic de persones i el recolzament il·lícit a les caravanes de migrants”.

En les últimes setmanes s’havien reforçat els controls en rutes que habitualment segueixen aquestes caravanes, així com les batudes en centres que acullen migrants, i dimecres agents d’immigració i militars de la marina mexicana van frenar una de les caravanes quan els seus integrants només havien recorregut 12 quilòmetres en territori mexicà. També dimecres les autoritats mexicanes van arrestar dos membres de Pueblo Sin Fronteras, una organització que ha estat ajudant els migrants que intenten arribar als EUA en el seu trànsit per Mèxic.

Notícies relacionades

Cuba, el gran èxode

Un atac israelià al cor de Beirut mata 15 persones i en fereix 63

Tot i que els objectius comercials de l’Administració Trump són evidents, en matèria migratòria vol aconseguir un acord que alteraria les normes d’asil actuals. El pla de Washington requeriria als centreamericans sol·licitar l’asil al primer país que trepitgin al sortir del seu, és a dir, els guatemalencs ho haurien de demanar a Mèxic i els hondurenys i salvadorencs, a Guatemala. Qualsevol migrant que intentés arribar als EUA, amb escasses excepcions, seria deportat al seu país d’origen o a Mèxic, que hauria d’incrementar el nombre de persones que accepta mentre esperen la resolució dels seus casos davant la justícia nord-americana.

El Govern mexicà, mentre negocia, insisteix també a advocar per una política de desenvolupament a Amèrica Central que contribueixi a frenar l’emigració des de Guatemala, el Salvador i Hondures, països als quals Trump va decidir tallar qualsevol ajuda econòmica. En la roda de premsa al Palau Nacional López Obrador ha insistit en la necessitat de bregar amb les causes arrels que mouen els migrants, incloent-hi la falta d’oportunitats econòmiques, “perquè la migració sigui opcional, no forçada”. El mandatari també ha insistit que Mèxic aplicarà la llei però “respectarà els drets humans”.