L'Argentina fa un gir polític al més pur estil 'House of cards'

La cursa electoral s’omple de sorpreses a l’Argentina. Mauricio Macri lluitarà pel dret a un segon període de Govern acompanyat d’un candidat a vicepresident que ve del peronisme. Però no qualsevol: el senador Miguel Ángel Pichetto va ser ni més ni menys que l’home que Néstor i Cristina Kirchner a la Cambra baixa del Congrés. Va defensar per tots els mitjans els seus projectes i no va dubtar a dir"Judes" al vicepresident Julio Cobos quan, el 2008, va decidir donar-li l’esquena a la llavors presidenta en un debat crucial per afegir-se a l’oposició. A hores d’ara el bategen a ell amb el mateix nom. A les xarxes socials, va començar a ser comparat amb Frank Underwood, el personatge de la sèrie de Netflix ‘House of cards’.Però Pichetto, el gir polític del qual inclou un reclam de més duresa policial i menys permissivitat davant dels immigrants, en especial si són de pell rogenca i provenen del Perú o Bolívia, se sent orgullós que Macri li hagi allargat la mà. L’actual senador li aportarà a la fórmula electoral de la dreta una dosi del que alguns analistes anomenen "el peronisme racional" davant un volcànic kirchnerisme.

"Macri m’ha honrat, immediatament li vaig dir que sí, no hi va haver dubtes. Vaig acceptar immediatament la proposta del president", va dir, i va invocar la figura de Jorge Luis Borges, el gran escriptor argentí per a qui els peronistes no eren bons ni dolents sinó "incorregibles". És clar que Pichetto va preferir una altra glossa. "Borges va dir que davant els dubtes, s’ha d’actuar amb coratge, i jo ho vaig fer". El legislador va assegurar compartir amb el Govern "una visió capitalista" de l’economia perquè ja "no es discuteix més al món" una alternativa a aquest model. 

L’explicació de Macri

"Quan va elegir el Frank Underwood argentí com el seu candidat a vicepresident, Mauricio Macri va interrompre el model de construcció política que cultivava des del 2007. Ja no apel·la a dones que suavitzin la seva imatge sinó a un home que la virilitza. S’aparta de la nova política per entregar-se a la política tradicional. I es reconcilia amb el cercle vermell (d’empresaris) i amb Wall Street. Al món de Trump, Duque i Bolsonaro, la puresa obamiana no paga", va considerar al portal del diari ‘La Nación’ l’analista polític Andrés Malamud.

"En les pròximes eleccions decidirem si volem viure en una república o tornar a un autoritarisme populista", va argumentar el mateix Macri a l’explicar la seva convocatòria. I va afegir: "Necessitarem construir acords amb molta generositat i patriotisme on tots els argentins que comparteixin aquests valors aportin des del seu lloc". La Unió Cívica Radical (UCR), aliada de Macri, va acceptar el full de ruta planificat pel cap d’Estat. La incomoditat més gran es va sentir entre els joves macristes, convençuts del recurrent diagnòstic del mandatari, segons el qual els problemes de l’Argentina van començar fa 70 anys amb l’aparició del peronisme.

El camí de Cristina

Notícies relacionades

Guerra d’Israel en directe: última hora sobre el final de la treva a Gaza, l’ajuda humanitària i reaccions

Matt Gaetz renuncia a ser fiscal general pels escàndols sexuals

El mateix dia en què es va conèixer el nomenament de Pichetto, l’expresidenta Cristina Fernández va dir haver-se desposseït de tota "vanitat legítima" a l’hora d’acceptar ser candidata a vicepresidenta en els pròxims comicis com a companya de fórmula d’Alberto Fernández, un dels seus exministres amb el qual es va barallar el 2008 i s’ha reconciliat políticament fa més d’un any. 

Durant un acte a la província del nord de Santiago del Estero, l’excap d’Estat va explicar que va sentir la necessitat de fer un "gest" que permetés al peronisme reagrupar-se per derrotar el Govern. Fernández té la missió d’encolumnar darrere seu els altres dirigents que encara no s’han afegit a aquesta nova aliança. CFK va considerar que a l’octubre es juga el destí de l’Argentina i que, guanyi qui guanyi, el país "travessarà grans dificultats" perquè hi ha un endeutament extern "brutal".  D’acord amb el diari ‘Ámbito Financiero’, el deute emès des del 2016 ja supera els 187.000 milions de dòlars dels quals 57.000 milions van ser demanats al Fons Monetari Internacional (FMI) per enfrontar una crisi que s’ha agreujat.