APAGADES A L'AMÈRICA LLATINA

'The walking dead' argentí

L'Argentina s'ha convertit en un mirall de Veneçuela al quedar-se sense llum en gairebé tot el territori

L'electricitat ja era un problema molt abans, amb una pujada del 3.624% en el preu en 4 anys

99784b4b-33ba-410e-b2fe-a848ad49d5ec-hd-web / periodico

2
Es llegeix en minuts
Abel Gilbert
Abel Gilbert

Corresponsal a Buenos Aires

ver +

“Apocalipsi”, comunicava un mem jocós a través de les xarxes socials. “Extraterrestres”, es burlava un altre. Però la situació no resulta còmica. Eran les set del matí (les 12.00 hores a Espanya) i no faltaven els ensurts en una ciutat encara adormida. L’Argentina s’havia convertit en un mirall de Veneçuela al quedar-se sense llum en gran part del territori. De sobte, gairebé tot havia deixat de funcionar per a 44 milions de persones. La incidència ha afectat també l’Uruguai. Gairebé set hores després, el servei s’ha restablert en la majoria de barris deBuenos Aires. 

Ha sigut el matí més impensat. Les famílies que es preparaven per festejar el dia del pare, els addictes a internet, els que respecten al peu de la lletra els seus rituals dominicals –el cafè fumejant amb la televisió encesa– només entreveien a través de les seves finestres la llum dels llampecs. El tallha coincidit amb una tempesta incontinent i un descens de la temperatura que anticipa l’hivern. El cabal d’aigua estava arribant del cel i inundava alguns dels carrers. AYSA, l’empresa proveïdora del servei d’aigua potable ha informat la població sobre els problemes per proveir les llars i demanava extrema prudència als privilegiats que encara estaven en condicions de rebre’l. “Canvio espelmes per un bon bany”, ha ofert algú predisposat encara a la ironia. Eren llavors les nou del matí.

Desolació

A primer hora, la ciutat de Buenos Aires donava una imatge de desolació. “Semblava el començament de The walking dead”,exagerava un esporàdic caminant per Cabildo, una de les avingudes més importants de la capital, mentre assenyalava un semàfor intermitent. Els negocis, com en altres barris, estaven tancats. No hi havia metro ni ferrocarril. Els busos taxis esporàdics feien una tènue sensació de mobilitat. Els hospitals i aeroports van funcionar amb els seus grups electrògens d’emergència.

“¿I quan torna la llum?”, es preguntava un país. Les autoritats havien promès la normalitat en poques hores. Però la credibilitat de l’Estat no sol ser gaire alta i menys en ple any electoral, saturat de mitges veritats i fake news. Per això hi va haver desconfiança. A prop del migdia es va intensificar el nerviosisme general.  “M’estic quedant sense bateria al telèfon. Intenta ser breu”, es deien els afortunats que podien intercanviar missatges.

Efecte brutal

Notícies relacionades

La llum ja era un problema nacional molt abans que els ordinadors es convertissin en objectes inútils. Segons un informe de la Universitat Nacional d’Avellaneda, les tarifes del servei elèctric han tingut increments de fins al 3.624% des que el Govern de dretes va assumir el poder a finals del 2015. Hi ha hagut cassolades i manifestacions de rebuig de les pujades. Però no han commogut el poder polític. Cap al 2019 encara s’espera un increment del 55%.

El preu de la llum està tenint un efecte brutal en l’economia: baixen les seves persianes unes 25 pimes i comerços al dia. “Una cosa és no poder pagar el servei elèctric i una altra deixar de tenir-la”, es queixava un taxista. Fins fa poc era l’amo d’una gelateria. A les 14.00 hores part del país estava encara als llimbs. Una hora més tard “es va fer la llum”. Va quedar no obstant el temor que la penombra es convertís en un malson amb els ulls oberts.