El repartiment del poder a la UE divideix els dirigents

El calendari és complicat. El 2 de juliol es constitueix el nou Parlament Europeu que haurà d’elegir nou president i els caps d’Estat i de Govern europeus volen tenir dibuixat aleshores el puzle d’alts càrrecs que manarà a la Unió Europea els pròxims cinc anys, inclosa la presidència de la Comissió Europea. Les negociacions de les últimes hores entre els tres grans grups polítics –el PPE, Socialistes i liberals– no han servit per desbloquejar la situació i la cimera d’aquest dijous i divendres a Brussel·les ha arrencat igual de dividida. 

El PPE, el partit més votat en les eleccions del 26 de maig, se segueix aferrant amb totes les seves forces al seu candidat oficial a presidir la Comissió Europea, l’alemany Manfred Weber. Els socialistes, per la seva banda, a l’holandès Frans Timmermans i els liberals a la danesa Margrethe Vestager. Aquestes dues formacions porten setmanes maniobrant per acabar amb el monopoli institucional del PPE –que ocupa les tres grans presidències de la Comissió, el Consell i l’Eurocambra– o almenys perquè els democristians reemplacin a Weber.

El candidat alemany que no suscita el consens necessari ni entre els líders europeus, que han de ratificar l’elegit per majoria qualificada, ni tampoc al Parlament Europeu, on es necessita una majoria absoluta.

"Necessitem una doble majoria. No elegirem ningú que no tingui possibilitats de ser elegit al Parlament Europeu. Dos partits a l’Eurocambra (socialistes i liberals) han dit que no votaran per Weber així que veurem. No soc aquí per dir a qui no vull, sinó per veure quin candidat té el recolzament més gran aquí i al Parlament Europeu. No podem permetre’ns una crisi addicional, ha avisat el primer ministre luxemburguès, Xavier Bettel.

Les opcions de Weber

¿Tenint en compte la negativa dels grups socialista i liberal a l’Eurocambra, té encara Weber alguna oportunitat? "És molt competent. Té molta experiència i crec que (el càrrec) li va molt bé. Necessitem trobar la manera de dir sí i fins ara molts col·legues han estat buscant només la manera de dir no. I així no és com hauria de ser", ha avisat el primer ministre letó, Krisjanis Karins, un dels negociadors del PPE, que ha tornat a fer pinya amb el seu candidat.

"Considero que el paper de França és intentar crear una solució constructiva, de no tancar cap camí i aconseguir fer emergir el millor equip per a Europa. No em vull tancar en un nom perquè vull ajudar a construir col·lectivament", ha conclòs el president francès, Emmanuel Macron, el més crític públicament amb Weber. Entre les possibles alternatives conservadores sobre la taula hi ha el francès Michel Barnier, el primer ministre croat Andrej Plencovic, la presidenta croata Kolinda Grabar-Kitarovic, la búlgara Kristalina Georgieva i fins i tot la mateixa Angela Merkel. 

Sistema de 'spitzenkandidaten'

El problema és que cap d’ells compleix el requisit d’haver sigut 'spitzenkandidaten' en les passades eleccions europees. "A Alemanya, tant el meu partit com el Partit Socialdemòcrata (SPD) som partidaris del principi que el president de la Comissió ha de ser un dels candidats principals. Però és veritat que no tots els països membres hi estan d’acord", ha admès Merkel.

Entre els ferms opositors, hi ha Macron. "Són una forma de ficció europea. No tenen una legitimitat democràtica europea. S’ha de sortir d’aquesta trampa i assumir la nostra responsabilitat en col·laboració amb el Parlament Europeu", ha arremès el president francès.

El president del Govern espanyol, Pedro Sánchez, sí que recolza, a diferència de Macron, la figura del 'spitzenkandidaten' per presidir la Comissió. I el seu aspirant continua sent Timmermans, malgrat que fonts de la Moncloa reconeixen la dificultat d’alçar-lo fins aquest lloc. "Volem llançar el missatge que totes les famílies treballarem en una agenda conjunta. És important traslladar una imatge d’unitat", ha explicat Sánchez.

Notícies relacionades

Guerra d’Israel en directe: última hora sobre el final de la treva a Gaza, l’ajuda humanitària i reaccions

Ucraïna llança míssils de llarg abast britànics contra Rússia

Després de les trobades bilaterals de les últimes hores, la gran discussió tindrà lloc durant el sopar de treball que arrencarà amb una anàlisi del president de la UE, Donald Tusk, en què resumirà el resultat de les seves discussions dels últims dies i hores. El president del Consell ha admès encarar aquesta etapa final amb més cautela que optimisme.

 "En vista de les dificultats que hi ha, és possible que no puguem fer-li encara una proposta al Parlament sobre la presidència de la Comissió", ha admès quan ha arribat Merkel. "De vegades és més ràpid elegir el Papa que repartir aquest tipus de càrrecs", ha fet broma l’irlandès Leo Varadkar. Els diplomàtics europeus es conformen que la cita serveixi per "reduir opcions" i intentar tancar el pacte en una nova cimera extraordinària que podria tenir lloc abans de l’1 de juliol.