Trump avorta en l'últim moment un atac a l'Iran en represàlia pel dron enderrocat

Des que Donald Trump va arribar a la presidència dels Estats Units ha demostrat en terrenys com la política comercial, la migratòria o l’exterior algunes de les seves tàctiques i estratègies predilectes però ha evidenciat també els seus dilemes i la seva volatilitat. Aquest últim element és especialment preocupant quan el mandatari actua com a comandant en cap de la potència militar més gran del món. I és el que precisament s’ha desplegat de forma alarmant en les últimes hores, quan amb la tensió amb Teheran avançant des de fa setmanes en una perillosa escalada en una de les regions més explosives del món, Trump va suspendre en l’últim moment un atac militar a l’Iran en resposta a la demolició d’un dron nord-americà.

El mateix dijous, poc després que s’avortés l’operació, el succeït va ser revelat per 'The New York Times'. Divendres Trump acudia a Twitter per donar la seva versió, segons la qual les forces militars nord-americanes estaven preparades per atacar tres objectius a l’Iran però ell va decidir cancel·lar l’operació 10 minuts abans de l’hora prevista per a l’atac.

Trump assegura que va preguntarquanta gent moririai va ser informat per “un general” que serien 150 víctimes, cosa que el va portar a determinar que “no (seria) proporcional a la demolició d’un dron no tripulat”. A Twitter el seu missatge no deixava clar quan va rebre la informació sobre víctimes potencials, però en una entrevista que s’emetrà aquest diumenge ha explicat que va ser en l’última reunió en la qual havia de donar llum verda a l’operació. És qüestionable que en les discussions amb l’equip de seguretat nacional i militar no s’haguessin esmentat possibles víctimes fins a moments abans d’una operació de tal envergadura i conseqüència.

....On Monday they shot down an unmanned drone flying in International Waters. We were cocked & loaded to retaliate last night on 3 different sights when I asked, how many will die. 150 people, sir, was the answer from a General. 10 minutes before the strike I stopped it, not....

— Donald J. Trump (@realDonaldTrump) 21 de junio de 2019

“No tinc pressa”, ha tuitejat també Trump, que ha defensat l’eficàcia que estan tenint les sancions imposades a l’Iran i també ha assegurat que dijous “se’n van afegir més”, tot i que ni ell ni cap departament de la seva Administració han donat detalls que les confirmin.

....proportionate to shooting down an unmanned drone. I am in no hurry, our Military is rebuilt, new, and ready to go, by far the best in the world. Sanctions are biting & more added last night. Iran can NEVER have Nuclear Weapons, not against the USA, and not against the WORLD!

— Donald J. Trump (@realDonaldTrump) 21 de junio de 2019

Diferents versions

La informació oficial pública és escassa i en ocasions contradictòria. Reuters, per exemple, va assegurar citant una font iraniana que Trump havia enviat un missatge a través d’Oman (un dels països que juntament amb el Japó, l’Iraq i Suïssa actuen com a intermediaris entre dues nacions sense relacions diplomàtiques) advertint de l’atac imminent i realitzant una crida a la negociació. Hores després, no obstant, un portaveu del Consell Suprem de Seguretat Nacional de Teheran va negar que s’hagués produït aquesta comunicació.

Segueix també en disputa l’episodi del dron enderrocat. L’Iran insisteix que estava en el seu espai aeri i ara ha afegit també que anava acompanyat d’una altra aeronau, sí tripulada, que es va decidir no atacar. Washington, mentrestant, defensa que el dron sobrevolava aigües internacionals.

Les proves que els EUA han aportat per provar de demostrar-ho, no obstant, han tardat a arribar més que les publicades per l’Iran per defensar la seva versió i, a més, contenien alguns errors a l’hora de descriure la ruta de vol del dron. De fet, segons publica 'The New York Times' citant un alt càrrec anònim, els dubtes que la mateixa Administració nord-americana té sobre si van violar l’espai aeri iranià en algun moment van ser un dels factors que van fer que Trump avortés l’atac de represàlia. Dijous el mandatari, malgrat llançar un missatge de força, ho havia matisat arribant a suggerir que la demolició pot ser que fos obra d’“un general o algú estúpid” a l’Iran que hauria actuat pel seu compte i no per instruccions de les autoritats iranianes.

¿Determinació o indecisió?

L’episodi de l’operació avortada té diverses lectures. D’una banda, apunta que Trump continua frenant l’impuls d’una resposta militar a l’Iran pel qual advoquen diversos falcons que són pesos pesants del seu equip, especialment el secretari d’Estat, Mike Pompeo; l’assessor de seguretat nacional John Bolton i la directora de la CIA, Gina Haspel.

Notícies relacionades

Una periodista acusa Donald Trump de violar-la el 1995 a Nova York

Guerra d’Israel en directe: última hora sobre el final de la treva a Gaza, l’ajuda humanitària i reaccions

Hi ha, no obstant, qui com l’historiador del Consell de Seguretat Nacional David Rothkopf identifiquen en l’ocorregut no un senyal de contenció sinó“prova d’indecisió”i alerten que “la situació continua sent molt perillosa i propensa a una escalada accidental i/o a escapar-se de control”.

Even though Trump blinked re: Iran--not a sign of restraint so much as evidence of indecision and bumbling--the situation remains very dangerous and prone to accidental escalation and/or spinning out of control.

— David Rothkopf (@djrothkopf) 21 de junio de 2019

Aquest temor, de fet, ha portat l’Administració Federal d’Aviació dels EUA a prohibir a les aerolínies comercials sobrevolar la regió, un pas que també han decidit fer companyies aèries, incloent-hi diverses d’europees.