DRETS HUMANS

Gàmbia: La rebel·lió de Kunta Kinte

Les víctimes de l'exdictador gambià Jammeh estrenyen el cèrcol perquè purgui els seus abusos davant de la justícia

Una dona surt de l'anonimat per revelar que va ser brutalment violada pel tirà, avui exiliat a Malabo

zentauroepp48805131 president yahya jammeh of the gambia  west africa  portrait 190626161103

zentauroepp48805131 president yahya jammeh of the gambia west africa portrait 190626161103

4
Es llegeix en minuts
Víctor Vargas Llamas
Víctor Vargas Llamas

Periodista

ver +

El  país més petit de l’Àfrica és al seu torn un dels símbols més grans per representar la històrica opressió que subjuga al continent. Van ser les terres de Gàmbia les que van inspirar Alex Haley per escriure la novel·la ‘Raíces’, en la qual Kunta Kinte, un personatge mig fictici mig inspirat en els avantpassats de l’escriptor, encarna la punyent ferida del’esclavitud.  I també és un dels estats on més escandalosa ha resultat la impunitat amb què un dictador va sotmetre tot un poble mentre les antigues potències colonitzadores miraven cap a una altra banda.

Avui, una estàtua immortalitza el negre salvatge que va obrir el camí per trencar les cadenes. I fa dos anys Yahya Jammeh va haver de fugir a Guinea Equatorial, [on li dona protecció Teodoro Obiang], davant la pressió popular i internacional. Però el poble gambià no oblida. Ja no es podrà fer res contra els homes blancs que es van apropiar de l’avenir d’una infinitat de generacions, però sí que és possible que el dictador, de 54 anys, respongui pels seus abusos davant de la justícia. Avui s’ha estret una mica més el cèrcol per aconseguir-ho, amb la declaració de tres dones valentes que, de la màde Human Rights Watch  (HRW) i TRIAL International, han donat el pas d’acusar-lo de violació i abusos sexuals.

"Els diners que Jammeh donava a les noies eren prebendes per estar disponibles i tenir sexe amb ell"

Reed Brody

Advocat de Human Rights Watch

És conegut l’ampli catàleg d’excessos de l’exdirigent, amb execucions extrajudicials, desaparicions forçades tortures, però poc es coneixia del seu despotisme en la intimitat. En un país de profund arrelament islàmic i amb una granítica tradició patriarcal, resulta més que complicat que les dones aixequin la veu, i més encara contra el líder de la nació, per temor de l’estigma de propis i estranys. La víctima una altra vegada víctima. Però alguna cosa està canviant en un país decidit a passar comptes amb el llast d’un macabre passat que no el deixa progressar.

Xarxa clientelar

Els testimonis descriuen la pèrfida xarxa clientelar del tirà, que oferia diners, promeses de beques d’estudi a l’estranger privilegis per a les famílies de les noies. Un paternalisme que al cap de poc temps revelava el seu autèntic propòsit: "Estar disponibles per tenir relacions sexuals amb el president", explica Reed Brody, advocat de HRW que lidera el procés judicial contra Jammeh i que ja va aconseguir que el dictador txadià Hissène Habré fos condemnat a cadena perpètua per crims contra la humanitat. Funcionaris i personal de palau han confirmat les paraules de Brody.

"Em va demanar matrimoni i vaig contestar que no; quan em va forçar, va dir que no hi havia cap dona que no pogués tenir"

Fatou Jallow

Acusa Jammeh de violació

Un full de ruta que el dictador va seguir amb Fatou Jallow, coneguda com Toufah, reina de la bellesa el 2014 en un certamen organitzat per l’Estat com "una manera d’apoderar les joves". Un calador més per proveir el dirigent de noves conquestes. Jammeh va obsequiar la guanyadora amb 1.250 dòlars, obsequis i la instal·lació d’aigua corrent a casa dels seus pares, tot un luxe en la majoria de llars gambianes. "No tinguis pressa per casar-te i aprofita el premi per complir els teus somnis", explica Toufah que li va dir el mandatari, a qui llavors veia com una figura paterna.

Fatou Jallow, una de les víctimes de Jammeh. / HUMAN RIGHTS WATCH

Poc després, en una de les ocasions en què el dictador la va convocar sota diferentsexcuses de protocol, li va demanar matrimoni. "Jo era una adolescent ingènua i vaig dir no, pensant que feia broma", exposa la noia de 23 anys. Al poc temps la van cridar per a un esdeveniment oficial, però a palau Jammeh la va tancar en una habitació ili va injectar un líquidque la va debilitar després de dirigir-se a ella totalment fora de si: "No hi ha cap dona que jo no pugui tenir", explica Toufah emocionada. Minuts desprésla va violar brutalment.

"Vaig saber que seria la noia a qui el president violaria quan volgués, que tots els meus projectes s’anaven al trast"

Fatou Jallow

Acusa Jammeh de violació

"Vaig saber que seria la noia a qui elpresident violaria quan volgués, que tots els meus projectes s’anaven al trast" Vaig saber que tots els meus projectes pels quals vaig participar en aquest concurs se n’anaven al trast", diu la jove. Toufah va decidir llavors agafar el seu passaport, cobrir-se la cara amb un vel que només deixava veure els ulls i viatjar clandestinament a la veïna  Senegal, sense si més no dir als seus pares, temorosa que li rastregessin la trucada. Amb l’ajuda d’un familiar, en menys de dos mesos va aconseguir asil al Canadà, on ara viu, i té dos llocs de feina per costejar-se els seus estudis de Treball Social i rep teràpia psicològica.

Passat tenebrós      

Notícies relacionades

Aquesta setmana, Toufah ha tornat al Senegal i Gàmbia per difondre el seucru testimoni, sabent que això la posa en el punt de mira, a ella i a la seva família en una societat tan conservadora. Però ja no té por. "El silenci em fa molt més mal que les reaccions que hi puguin haver per explicar la meva història", afirma. Les seves paraules i les de les altres víctimes que es mantenen en l’anonimat són decisives per donar llum al tenebrós llegat de Jammeh, que des de fa mesos investiga laComissió de la Veritat, la Reconciliació i les Reparacions.

El comitè està integrat per representants de totes les ètnies i religions del país per identificar els  abusos sistèmics  del dictador i la seva cohort, impulsar els processos judicials contra els responsables de les violacions de drets humans i proposar les reparacions oportunes per alsdamnificats.  Un procés imprescindible per tancar ferides del passat, donar un reconeixement a l’incipient procés de normalització democràtica i establir les bases d’un futur sense més cadenes per alpoble gambià.