Yahya Jammeh, el curandero cruel

En un mà, una carmanyola amb una potinga herbal amb una fórmula que rivalitzaria en confidencialitat amb la de la Coca-Cola. En l’altra, un guant per untar la potinga sobre el cos del pacient amb una mena d’imposició de mans. Res més deia que necessitava per acabar amb el dimoni del VIH Yahya Jammeh (Kanilai, Gàmbia, 25 de maig del 1965), el dictador que va sumirGàmbia en el terror i la desesperança durant dues dècades. Una alquímia incompatible amb els antiretrovirals, segons sostenia el mandatari, que va obligar gairebé 10.000 persones afectades pelvirus a abandonar els seus tractaments per sotmetre’s a aquest ritual esperpèntic. Es desconeix el nombre de morts a causa del somieig del temerari curandero, però Lamin Ceesay, un dels seus pacients, afirma que la majoria dels seus companys van morir. En el repertori de remeis del mandatari s’incloïen litúrgies per reparar la infertilitat, el càncer i, sí, també l’homosexualitat.

El convenciment que, d’entre tots els mortals, havia sigut l’elegit sobre qui Al·là va dipositar la seva gràcia divina li va sobrevenir molt abans de posar a prova les seves ínfules sanadores i ja va inspirar la seva determinació per encapçalar un cop d’Estat el 1994 en el qual va enderrocar Dawda Kairaba Jawara, president des de la conversió del país en república després de la independència del Regne Unit, el 1965. El sàtrapa es va servir del fonamentalisme islàmic com a eina d’Estat, recolzant-se en la fe dels fidels gambians que simpatitzaven amb el wahhabisme radical, el corrent politicoreligiós d’origen sunnita assenyalat per inspirar i finançar Estat Islàmic (EI). El suport financer venia de Qatar i Kuwait, vivament interessats en l’expansió d’aquest corrent religiós.

Sobre aquest pilar de fervor religiós va fonamentar Jammeh el seu règim autocràtic, compendi d’innombrables vulneracions de drets humans i flagell d’opositors polítics, periodistes crítics i líders religiosos que no combregaven amb la seva concepció de l’islam. La quotidianitat del país estava esquitxada de violacions, arrestos arbitraris, tortures i execucions perpetrades pelsJungulers, el seu esquadró del terror.

Desgast

La comunitat internacional va confirmar les seves incipients sospites en una Assemblea General de l’ONU, el 2013, quan el tirà va alliçonar els països occidentals per conspirar per a la normalització de la "malvada" homosexualitat. Fins i tot va justificar actuar contra aquestes "bestioles" amb la mateixa contundència amb què s’acabava "amb els mosquits que causen la malària". Ja ni vacil·lava al criticar la inclusió d’EI en la llista d’organitzacions terroristes.  

El desgast de la seva figura transcendia les fronteres i portava la Comunitat Econòmica d’Estats de l’Àfrica Occidental (CEDEAO) a no reconèixer la seva quarta victòria a les urnes, el 2011, al·legant que es va sustentar en "la intimidació i la repressió". S’acostava el principi del final per al tirà, que, no obstant, no temia acabar com Moammar al-Gaddafi a Líbia o l’egipci Hosni Mubarak: "El meu destí està en mans del totpoderós Al·là. Si he de governar aquest país per mil milions d’anys, així serà, si és el que Ell desitja", va dir en una entrevista amb la BBC.

Alleujament i neguit

Notícies relacionades

L'expresident de Gàmbia cedeix a la pressió i marxa a l'exili

Gàmbia: La rebel·lió de Kunta Kinte

El desembre del 2016 va perdre les eleccions davantAdama Barrow, líder de l’oposició, i, malgrat que inicialment va acceptar la derrota, va tardar poc a amenaçar d’impugnar el resultat i convocar nous comicis, al·legant frau electoral i obviant els infructuosos intents de dissuadir-lo de líders africans i estaments internacionals. El mes següent, l’ONU va aprovar una resolució que emparava la legitimitat de Barrow i recolzava una intervenció militar de tropes sota comandament de la CEDEAO, que van arribar a traspassar la frontera del país. En 24 hores, Yammeh pujava a un avió amb nocturnitat, amb el seu inseparable Alcorà i brandint el seu robust bastó de comandament, en un precís símil del seu mandat, abans d’aterrar a Guinea Equatorial, on encara avui Teodoro Obiang l’alberga. 

El país va encaixar la partida entre l’alleujament de milers de gambians i el neguit d’acèrrims entusiastes i d’un Exèrcit en el qual la posterior substitució d’un grapat d’alts caps no oculta l’absència d’una autèntica depuració. L’any passat, la intel·ligència gambiana va publicar una relació delscriminals més buscats. En aquesta llista no hi havia ni rastre de Jammeh.