L'elecció del president del Parlament Europeu tindrà lloc el dimecres 3 de juliol

L’elecció del pròxim president del Parlament Europeu, successor d’Antonio Tajani, tindrà lloc dimecres tres de juliol, fins i tot si els líders europeus no arriben a un acord per designar el president de la Comissió Europea, segons ha anunciat un portaveu, que ha afirmat que "de cap manera es modificarà" la decisió de celebrar la votació el 3 de juliol. La decisió no ha agradat a gaires dels líders de la Unió Europea, que haurien preferit que l’elecció del president de la Cambra tingués lloc després d’haver escollit el de la Comissió.

No obstant, el Parlament ha posposat fins dimarts a les 20.00 h la data límit perquè els parlamentaris proposin les seves candidatures per participar en la primera ronda de votacions dimecres. 

Repartiment d’alts càrrecs

Coincidint amb la sessió d’obertura del Parlament Europeu a la seva seu a Estrasburg i després de dos intensos dies de negociacions fallides, aquest dimarts els líders dels diferents països de la Unió tornen a reunir-se a Brussel·les, per provar de tancar un acord definitiu sobre la nova cúpula que dirigirà les institucions europees durant els pròxims quatre anys.

Acord fallit

Al principi, els líders europeus que van assistir a la cimera del G-20 van acordar repartir-se els alts càrrecs de la UE de manera que la presidència de la Comissió cauria en mans del socialdemòcrata holandès, Frans Timmermans, del grup de l’Aliança Progressista de Socialistes i Demòcrates, al qual pertany el PSOE. El Partit Popular Europeu continuaria ostentant la presidència del Parlament Europeu, de la mà de l’alemany Manfred Weber, que es postula com a successor del també popular Tajani.

Notícies relacionades

Dures negociacions pel repartiment de càrrecs a la UE

Isabel Celaá, ambaixadora davant la Santa Seu: «Al Papa no li agradava ser qualificat com a progressista ni com a conservador»

Els populars, el grup més votat en les passades eleccions del 26-M també passarien a ostentar el càrrec d’alt representant per a la política exterior de la UE, un càrrec que des de la seva creació ha estat sempre en mans dels socialistes i que fins ara ostentava la italiana Federica Mogherini. D’altra banda, la presidència del Consell Europeu, que ara també ostentava el PPE amb Donald Tusk, podria cedir-se al grup liberal, segurament al belga Charles Michael.

No obstant, les intencions dels líders Espanya, Holanda, Alemanya i França es van veure truncats per la ferma oposició dels països del grup de Visegrado –Polònia, Hongria, la República Txeca i Eslovàquia–, els que consideren que Timmermans "divideix Europa i no entén l’Europa central". No van ser els únics que es van posicionar en contra de l’acord inicial, ja que diversos membres del PPE van trencar files amb la cancellera alemanya Angela Merkel per haver acceptat, sense una consulta interna prèvia, un acord que consideren insuficient per al partit més votat el 26-M.