Dues dones pilotaran la UE i Borrell serà el cap de la diplomàcia

Probablement Espanya mai abans havia tingut un paper tan protagonista i actiu en una negociació sobre el repartiment de la cúpula institucional de la Unió Europea. Ni mai la delegació espanyola en el Consell havia vist tant tragí de primers ministres. Però el nou paquet d’alts càrrecs pactat pels líders de la UE deixa un gust agredolç. Hi haurà dues dones i dos homes al capdavant de les quatre institucions que nomina el Consell Europeu i Espanya aconseguirà la direcció de la diplomàcia europea amb Josep Borrell al capdavant, però no es produirà la gran revolució progressista que pretenien els socialdemòcrates i els liberals. 

El president de la Comissió Europea, el càrrec més cobejat, no serà finalment ni per a l’holandès Frans Timmermans ni per a cap altre representant de la seva família política. Després de 48 hores d’intenses, llargues i complicades negociacions, i a escasses hores que el Parlament Europeu elegeixi el seu nou president, els líders han tancat un acord que manté la joia de la corona, l’Executiu comunitari, en mans del Partit Popular Europeu, que de nou surt victoriós d’aquest envit, igual que París i Berlín. 

La candidata elegida, que haurà de ser aprovada per l’Europarlament, és la ministra alemanya de Defensa, Ursula Von der Leyen. Si és confirmada, serà la primera dona en tota la història a fer-ho. La seva nominació suposa, no obstant, enterrar el procés de l’spitzenkandidaten, o caps de llista promoguts pels grups polítics del Parlament Europeu. Això és, que la presidència de la Comissió surti de la terna de candidats principals dels grups polítics en les eleccions europees.

“Teníem un socialista per presidir la Comissió Europea. El pla B era Frans Timmermans, el pla C Timmermans, el D Timmermans i així també unes quantes lletres més. Per això ens hem estat tantes hores. Però arriba un moment en què tots han de ser conscients que calia desbloquejar la situació”, es va justificar el president espanyol, Pedro Sánchez. 

L’elecció de Von der Leyen no ha agradat als socialdemòcrates alemanys, que han obligat la cancellera alemanya a abstenir-se en la votació, ni tampoc a les files socialistes a l’Eurocambra. “Aquesta proposta és profundament decebedora. El nostre grup s’ha mantingut ferm en defensa de la democràcia europea i del principi dels ‘spitzenkandidaten’ i no volem que mori. És inacceptable que els governs populistes representats en el Consell hagin descartat el nostre millor candidat perquè ha defensat l’estat de dret i nous valors”, va lamentar la presidenta del grup Iratxe García.

Darrere dels passos de Javier Solana

El pacte també encimbella una altra dona, la francesa i actual directora gerent del Fons Monetari Internacional Christine Lagarde, que substituirà l’italià Mario Draghi al capdavant del Banc Central Europeu. Un lloc cobejat per França que situa el president francès, Emmanuel Macron, com un dels grans guanyadors del repartiment, juntament amb Merkel. Espanya també estarà representada en aquesta cúpula europea gràcies a la nominació del ministre d’Exteriors en funcions, Josep Borrell, com a cap de la diplomàcia europea. 

Un càrrec amb molta visibilitat, que ja va ocupar entre 1999 i 2009 Javier Solana, que es veurà reforçat, segons Sánchez, amb noves competències en matèria d’ajuda humanitària i relacions amb l’Àfrica, però que l’obligaran a viatjar constantment, a saltar-se moltes reunions de l’escola de comissaris i a coordinar una àrea en què totes les decisions es prenen per unanimitat. Encara així, “aquest acord demostra que Espanya ha tornat i ha tornat amb força”, ha valorat Sánchez. “Sempre hi haurà gent que consideri que cal aspirar a més” però “és un resultat extraordinari per a Espanya”, va afegir.

Notícies relacionades

Els nomenaments bloquegen la UE

Guerra d’Israel en directe: última hora sobre el final de la treva a Gaza, l’ajuda humanitària i reaccions

Sánchez era conscient que els socialistes es queden amb els mateixos càrrecs que tenien fa cinc anys, però va recordar que la conjuntura política és diferent, molt més fragmentada i amb menys socialistes de pes en el Consell Europeu. De fet, el quart càrrec nominat, la presidència d’aquesta última institució, ha anat a parar per primera vegada a un liberal. El substitut del polonès Donald Tusk serà el primer ministre belga en funcions, Charles Michel.

El repartiment no concedeix cap gran lloc als països de Visegrad que, no obstant, s’han donat per satisfets amb tombar el procés dels ‘spitzenkandidaten’, Timmermans i l’alemany Manfred Weber. “Fa cinc anys vam necessitar tres mesos i alguns líders hi van estar en contra. Aquesta vegada han sigut tres dies i ningú en contra”, ha celebrat Tusk. “El nou equip al capdavant d’Europa és fort i experimentat i per primera vegada dues dones dirigiran la Comissió Europea i el BCE”, ha destacat Macron.