Rabia i frustració a Grècia un any després de l'incendi de Mati

A Yorgos  li canvia la cara quan recorda aquella tarda i mira aquest penya-segat que, des de la terrassa del bar on treballa, a la localitat grega de Mati, s’arriba a veure només si es treu una mica el cap per darrere del tendal. “Va ser allà... Va ser allà on va passar. Va ser terrorífic. No se m’oblidarà mai”, diu.

Tot va passar en una hora i mitja: era el 23 de juliol del 2018 a la tarda i el vent bufava com mai ho havia fet. Es va declarar un incendi al bosc de Stamata, a les muntanyes. El vent, de 120 km per hora, va catapultar les flamarades cap a Mati. Els habitants de la localitat van sortir cap al mar. La carretera va quedar col·lapsada pels cotxes.

La costa de Mati són tot penya-segats i molt poca gent, amb els carrers bloquejats, va poder accedir a l’única platja de la zona. Les flames volaven. Alguns es van precipitar a les roques. Alguns van morir dins dels seus cotxes; d’altres, tancats a casa seva. Els cadàvers d’un grup de 26 persones van ser trobats al cim del penya-segat. Els seus cossos, abraçats esperant el foc abrasador. Si l’infern existeix, s’ha d’assemblar molt a aquella tarda.

I ara gairebé un any després, Yorgos la recorda abominable. “Va ser la vegada que he passat més por en tota la meva vida. A la platja, dins de l’aigua, érem unes 400 persones”, explica el jove, que va tenir alguna una mica de sort: Yorgos treballa en un dels dos bars que donen a l’única platja de Mati. L’altre –el que no és el de Yorgos– és ara història: una paret feta de pur sutge i les bigues de ferro que, en altres temps, aguantaven l’estructura de l’edifici.

Errors

En total, aquell dia i en les setmanes que van succeir l’incendi, van morir 100 persones a causa del foc. L’incendi de Mati té el trist honor de ser el més mortífer de la història de Grècia.

“Les condicions climàtiques i el vent eren tan extrems que no hi va haver temps de reaccionar –explica el president de la Federació de Bombers del país, Dimitris Stathopoulos. Vam perdre la lluita contra el foc perquè mai vam arribar a lluitar. Vam anar-hi massa tard”.

El bomber continua: “Però no tot va ser culpa de les condicions climatològiques. El Govern les va subestimar. Va pensar que hi havia menys risc d’incendi del que hi havia en realitat. Mai hi va haver un pla d’evacuació real. N’hi havia sobre el paper, però mai va ser comunicat a la població. I per això va passar el que va passar”.

La vida segueix

Mati, un any després del dia de l’incendi, és idèntica; amb l’única diferència que els cotxes fosos que bloquejaven els carrers han sigut retirats i que les cendres del foc, que ho cobrien tot com una capa grisa, se les ha emportat el vent. Fora d’això, Mati està exactament igual que el dia 24 de juliol del 2018: els edificis que el foc es va menjar –o el poc que en queda– segueixen allà, impol·luts, destrossats, pura runa. I segellats, per suposat, per la policia.

Res ha sigut enderrocat. Res arreglat. Res talat. Res pagat. “El Govern no ha fet res per solucionar-ho –diu Dimas, jubilat i habitant de Mati. Ens han abandonat. Només venen, somriuen, parlen amb la gent i prometen. Això és fàcil. Promeses, promeses, promeses. Però, i després, ¿què? ¿Què fem? ¿Arreglar el poble? ¿Ajudar els afectats? Ui, no; massa complicat.

Complicacions per a Tsipras

L’incendi de Mati va ser una del gairebé infinit nombre de crisi que el primer ministre grec, Alexis Tsipras, ha hagut d’aguantar durant el seu mandat de quatre anys i mig. I ha sigut, a més, especialment dur perquè la premsa opositora a Tsipras l’ha utilitzat com a arma llancívola. Fa dos mesos, un diari va publicar unes imatges del primer ministre, líder de Syriza, de vacances en un iot. Corresponen a l’agost de l’any passat: noés un parell de setmanes després de l’incendi de Mati.

Notícies relacionades

Alexis Tsipras: presentar-se per perdre

Grècia contra Macedònia del Nord

“Hi ha focs –diu Stathopoulos– contra els quals no es pot fer res. I aquest va ser un d’ells. Però en qualsevol cas, el Govern de Tsipras va cometre molts errors. Va mentir. Va mentir a la gent quan va sortir, la primera nit després del foc, a dir que no hi havia morts quan sí que n’hi havia, i ell ho sabia. Va mentir als grecs a la cara. I va mentir, també, quan va dir que l’incendi havia sigut provocat per intentar espolsar-se les responsabilitats”.

Ara, per descomptat, això li passarà factura. Aquest diumenge Grècia celebra eleccions i Syriza, segons tots els sondejos, les perdrà. “Amb el canvi de govern espero que canviï alguna cosa, però no les tinc totes –diu Dimas, encongint-se d’espatlles. Això és Grècia. Pot ser que en comptes de canviar el Govern hàgim de canviar el país”.