Grècia vota empobrida

Aquesta és una història que podria no haver passat. Que podria haver sigut evitada. Que no hauria costat gaire evitar. Però va passar. I continua passant. Aquesta és la història d’un país, Grècia, que va ser enviat al purgatori per la via econòmica per a l’expiació els seus pecats.

La primera condemna va ser firmada el 2010: “Quan aquell any, la UE va veure el dèficit grec, es va comportar d’una forma molt punitiva. Brussel·les no va voler acceptar que Grècia necessitava una condonació de part del deute”, recorda Gikas Hardouvelis, economista i exministre de Finances grec el 2014. Aquest va ser el primer rescat. Després en van venir dos més. Tots, evidentment, amb les seves condicions: retallades, baixada de les pensions, acomiadaments, disminució dels salaris, reducció de dèficit, pujada d’impostos. El mantra de l’austeritat.

Els tres rescats van ser firmats per tres governs diferents: el primer, pel socialdemòcrata Pasok; el segon, per la centredretana Nova Democràcia. El tercer, per la formació esquerrana Syriza, que, amb la idea de no fer-ho, va convocar un referèndum. El va guanyar, però al final, amb l’amenaça de l’expulsió de l’euro, va haver de passar per l’adreçador. Alexis Tsipras, primer ministre grec, el va firmar, i aquest diumenge, a les eleccions generals, pagarà el preu d’haver-ho fet. S’espera una victòria folgada del candidat conservador, Kyriakos Mitsotakis.

“La UE –diu Hardouvelis– podria haver solucionat la crisi grega molt fàcilment: condonar el deute i a una altra cosa [Grècia representa, només, el 2% del volum econòmic d’Europa]. Però no ho van fer perquè tenien por que si salvaven Grècia, llavors haurien de salvar Itàlia. I després, Espanya”. I Grècia, així, va ser enviada a l’infern.

Supervivència

Theoni diu que ho sap perfectament, que el que fa és il·legal, és clar, però que no té alternativa. Theoni, 65 anys, cobra una pensió i treballa alhora. Els caps de setmana, de vuit de la tarda a tres de la matinada. Renta plats. Per 20 euros al dia.

“No me’n surto. No puc fer res més. Abans cobrava una pensió de 670 euros, però amb les retallades me l’han acabat abaixant a 419 euros. Pago 200 euros de lloguer. No hi arribo”, diu Theoni, pell morena, cabell castany, ulls cansats, des d’un centre social del Pireu on, des de fa dos anys, ve a buscar alguna cosa de menjar.

El lloc està atapeït de molts més jubilats: l’Estat grec ha retallat, en els últims anys, 13 vegades les pensions. “El Govern és molt dur i no té cap sentit d’humanitat”, agrega Theoni.

Èxodes

Grècia ha passat ja els pitjors anys. Des del 2017, el producte interior brut (PIB) del país, tot i que a un ritme lent, està pujant. El seu creixement, el 2018, ha sigut de l’1,8%. L’atur  ha passat del 28% el 2013 –el pitjor moment de la crisi– al 18% actual.

La de moment tímida recuperació econòmica és la carta de Syriza a les eleccions d’aquest diumenge. Però tot i així, llevat que no hi hagi un gir inesperat de guió, Tsipras perdrà a les urnes. “Hem perdut recolzaments perquè en la societat grega hi ha una decepció acumulada per tots aquests anys de rescats i sofriment. Molts van creure que Syriza podria emprendre un canvi real en política econòmica. El nostre govern ha fet algunes coses, però el canvi no ha tingut lloc”, diu Dimitris Rapidis, membre del partit del primer ministre. Continua: “Grècia ha perdut el 40% del seu PIB en nou anys. Això no és fàcil de recuperar, i menys en tan poc temps”.

Sense sostre ni futur

Grècia no estava preparada per al que li va venir. El seu Estat, els partits polítics i les seves institucions, acostumats a ser laxos a l’hora d’imposar la llei, funcionar i cobrar impostos, van tardar a respondre a la crisi. Llavors ja va ser molt tard per a alguns.

“Durant aquests últims anys hem vist un increment d’entre el 20 i el 25% dels sense sostre, molts dels quals van ser desnonats –explica Olga Theodorikakou, membre de Klimaka, una organització que ajuda els col·lectius més vulnerables de la societat grega–. I els preus de la vivenda continuen augmentant, així que encara hi ha molta més gent que està en risc de quedar-se al carrer”.

Increment dels suïcidis

Theodorikakou diu, també, que la crisi ha fet pujar el nombre de suïcidis: de 377 el 2010 a 555 el 2014. “La crisi mai és la raó principal per fer-ho, però té un impacte claríssim a l’hora de prendre la decisió”.

Notícies relacionades

La dreta grega, de cap a la victòria electoral

Rabia i frustració a Grècia un any després de l'incendi de Mati

Per guanyar les eleccions d’aquest diumenge, Mitsotakis, el candidat de Nova Democràcia, ha ofert una baixada d’impostos massiva a les classes mitjanes –que són les que han aguantat, principalment, el pes de les retallades imposades per la troica–. Però farà falta molt més per esperançar els grecs, acostumats a una depressió que, com un túnel infinit, porta una dècada sencera turmentant-los.

“¿El futur?”, es pregunta Gregoria, de 69 anys, al centre social del Pireu, on ha anat a buscar la seva ració de menjar. Tanca els ulls, es mossega els llavis i aixeca la mandíbula cap enrere. “Terrible. Espero que els meus fills puguin trobar una feina digna algun dia. Jo ja no podré. Ja és tard per a mi. Soc massa gran”.