Morir-se de fred a Buenos Aires

La“tropicalització” de la ciutat de Buenos Aires a causa del canvi climàtic ha transformat els hiverns en tardors. La nevada del 2006queda en la memòria col·lectiva com un moment que sembla irrepetible i mític. El fred d’aquest juliol té per tant la marca de l’excepcionalitat per partida doble: d’un costat, les baixes temperatures que pocs esperaven. Però, a més, lesmorts per hipotèrmiade persones que dormen al carrer. Sergio Zacariaz es va congelara poques illes de la seu presidencial. A l’encreuament dels carrers de Belgrano i Perú, on van trobar sense vida l’indigent, van deixar unes flors i un cartell. “La desigualtat mata”. Va ser el vuitè cas al país. “Mai va acceptar la nostra ajuda”, es va escudar Mariano Goyenechea, responsable de la Direcció General d’Atenció Immediata del Govern de la capital. Després es va conèixer un altre episodi similar.

Les autoritats calculen que1.146 personess’arreceren en cantonades, bancs, escales del metro i places. Però una oenagé assegura que en són7.251i n’hi ha prou a recórrer la ciutat més rica del país quan fuig el sol i només queden els que no tenen on anar. El segon Cens Popular de Persones en Situació de Carrer ha consignat al seu torn que la quantitat desensesostrees va incrementar un 23% respecte al 2017. Entremig, es va desencadenar la crisi econòmica més greu des de l’explosió del 2001. Només 641 dels sensesostre pernocten en llocs a càrrec de l’Estat i 1.340, en esglésies i altres establiments.

La intempèrie rep les 5.412 persones restants, de les quals871 són menors. S’han computat 40 casos de dones embarassades. El 20% dels que dormen a cel obert ho estan fent per primera vegada.  José n’és un. De vegades escull el barri de Recoleta, un dels més rics de la capital, on el paisatge humà es transfigura portes enfora. “La gent sempre ens tira un os (ajuda)”.

Programa insuficient

Notícies relacionades

Macri recobra la fe en la seva reelecció malgrat la crisi

Guerra d’Israel en directe: última hora sobre el final de la treva a Gaza, l’ajuda humanitària i reaccions

El programa d’assistència del Govern no ha pogut eludir els rigors de l’ajustament. L’Auditoria General de Buenos Aires va detectar menys personal i recursos. L’Operatiu Fredno va ser aliè a la poda fins que van saltar els casos d’hipotèrmia. Enmig de l’ona polar, l’estadi de River Plate, el segon equip de futbol argentí, va allotjar més d’un centenar de sensesostre, homes i dones. Els van rebre amb mantes, roba donada per la comunitat i un plat calent. Entre els agraïts hi havia un enginyer. La ministra de Desenvolupament Humà i Hàbitat, Guadalupe Tagliaferri, va expressar el seu desacord amb aquestes accions. “Tenim capacitat d’allotjament. Passa moltes vegades: s’han trencat tots els llaços, tenenproblemes de base psiquiàtricao de consum i per això no accepten” anar als centres d’acolliment.

El José diu que li passen moltes coses, però que no està boig. Un any enrere llogava un apartament modest. Els diners que obtenia com a venedor van començar a ser insuficients. La inflació, gairebé del 60% entre maig del 2017 i el mateix mes d’aquest any, el va anar empenyent cap al precipici. La seva dona va començar a realitzar tasques de neteja. No va arribar per evitar el desallotjament. La Universitat Catòlica Argentina (UCA) estima quela pobresa va saltar del 26,6% al 31,3%entre el 2017 i aquest any. Es tracta de 12,7 milions d’habitants. Entre ells estan el José i els que en aquest estrany hivern s’alberguen del fred entre cartrons o tanquen els ulls sobre un matalàs desgavellat. “Érem de classe mitjana”, diu, i sembla remetre’s a una època irrecuperable. El dolor de ja “no pertànyer” a aquest estrat social és compartit per molts amb els que creua mirades a la nit. Creu reconèixer-los per la manera de parlar de les seves dissorts.