«La víctima d'un dictador ha de sentir que és ella que el fa seure al banc»

Gàmbia viu vents de canvi. Dos anys després de la sortida del país de Yahya Jammeh, el dictador que va dirigir els seus designis amb mà de ferro i una flagrant falta de sensibilitat pels drets humans, les víctimes comencen a organitzar-se perquè el sàtrapa, avui exiliat a Guinea Equatorial, afronti les seves responsabilitats davant d’un tribunal de justícia. Al comandament de la iniciativa hi ha Reed Brody, un veterà advocat de Human Rights Watch que ha participat en els processos per encausar els tirans de Xile, Augusto Pinochet, Haití, François Duvalier, i el Txad, Hissène Habré.

-¿Com un assistent del fiscal novaiorquès s’acaba convertint en flagell de dictadors de països exòtics?

-El 1984 vaig anar a veure la Nicaragua sandinista i em trobo que la contrarrevolució organitzada pels EUA cremava escoles i hospitals, matava infermeres i professors... Coses que no arribaven al coneixement de l’opinió pública dels EUA. Vaig sentir una gran  responsabilitat i vaig tornar a Nicaragua a entrevistar testimonis que havien presenciat segrestos, assassinats, violacions... Setmanes després que Reagan equiparés la Contra amb els pares fundadors de la pàtria, jo publicava un informe que relatava els crims contra la població nicaragüenca que va ser portada de The New York Times. Em vaig guanyar una crítica directa de Reagan, que em va acusar de sandinista, però el Congrés va decidir tallar l’ajuda a la Contra.  Als 31 anys, vaig posar en perill la política internacional del president dels EUA, la qual cosa em va demostrar que era possible canviar el rumb de situacions que semblaven inaccessibles, impossibles.

I després es marca l’objectiu de Pinochet, Habré...

El 1998 vaig començar a treballar a Human Rights Watch, coincidint amb la creació del Tribunal Penal Internacional. Mesos més tard, Pinochet va ser arrestat i vaig participar en les audiències dels Lords a Londres. Quan es va dictaminar que Espanya estava en el seu dret de demanar l’arrest i l’extradició de Pinochet per sobre de la seva condició d’inviolabilitat com a antic cap d’Estat, ens vam adonar que teníem ptpuinstrument per jutjar tirans que semblaven immunes a l’acció de la justícia

-Txadians i gambians el reben amb la pompa d’un ‘caçador de dictadors’. Vostè és la seva gran esperança.

És una gran responsabilitat que exagera el meu rol. Soc el simple advocat, l’estrateg, les víctimes són l’autèntica clau. No és la història de Brody la que convencerà un país de la necessitat de jutjar un dictador, sinó la del torturat i la del fill de la víctima. Nosaltres acompanyem les víctimes perquè participin en el procés, fer que la justícia arribi a ser transformativa. No n’hi ha prou que les víctimes vegin el seu dictador al banc dels acusats, que ja és moltíssim, sinó que a més han de sentir que són ells que l’han posat allà.

Al seguir les empremtes de Jammeh, ¿quin rastre es va trobant?

-Va ser un dictador molt particular, que ordenava atacar pobles on acusava persones de ser bruixes, per exemple. També assegurava que podia curar el VIH i altres malalties amb remeis artesanals. Els seus abusos no van ser a l’escala de Darfour o del Txad, però se l’acusa d’ordenar tortures, desaparicions forçoses i execucions extrajudicials.  

¿Quines són les dificultats més grans que s’estan trobant a Gàmbia?

La gran dificultat rau en la situació geopolítica. Jammeh es refugia en el país d’Obiang, un altre dictador que ha dit públicament que el protegirà. I a més, a Gàmbia avui no es donen les condicions institucionals de seguretat i d’estabilitat perquè hi hagi un judici serè i just, que contribueixi a la reconstrucció de l’Estat de dret.

-¿Com està sent el procés de transició democràtica al país?

-Com es podia esperar en un país després de 22 anys de dictadura. Hi ha llibertats, una premsa molt lliure, partits molt variats, però la democràcia no ha portat beneficis econòmics. I els ciutadans tenen el dret de queixar-se, gairebé tant com abans. El Govern actual és molt inexpert. Hi ha molta dissensió. Però globalment hi ha una situació molt positiva de cara al futur.

¿Quin impacte tindria per al futur del país que es portés a judici Jammeh?

El nom de la comissió instaurada per investigar i reparar els abusos contra les drets humans durant la dictadura és determinant: Comissió de la Veritat, Reconciliació i Reparacions. Tindrà una responsabilitat enorme a l’hora de decidir quina part de reconciliació, que parteix de justícia, i quin d’amnistia ha d’administrar. Donada la magnitud dels crims de Jammeh, és molt important com a acte fundacional d’un Estat de dret que aquells que van infringir tan greument les normes de convivència i de respecte als drets humans siguin castigats. I és cosa dels gambians, els internacionals no podem substituir-los. És imprescindible que ho assumeixin ells per ajudar a tancar les ferides al país.

-¿Per què HRW no aconsegueix processar Bush, Aznar i dirigents de primeres potències per les decisions que han causat tantes morts, tant sofriment? 

-Els casos d’Habré i Jammeh són més fàcils. Eran fruita madura a punt de caure. Lamento i denuncio un sistema en el qual podem amb un tirà africà i no amb un president del primer món, Rússia o la Xina. Això posa en risc tota l’arquitectura de la justícia internacional. Jo em marco el deure de no només mirar cap a l’Àfrica i Amèrica Llatina, sinó a també molts altres països. Però la realitat en el dia d’avui és la que és.

Notícies relacionades

Gàmbia: La rebel·lió de Kunta Kinte

Yahya Jammeh, el curandero cruel

Sembla que les oenagés siguin l’única esperança per aconseguir un món més just. ¿Hi ha motius per a l’optimisme?

-No podria fer la meva feina si no fos optimista. Vivim un moment molt difícil, els països més poderosos estan en mans de persones retrògrades. Però al mateix temps mai he conegut en tota la meva vida un moment de més implicació de la societat, jo, que he participat en les manifestacions civils dels 70. L’anhel de llibertat i dignitat de la gent no ha disminuït per més que els mètodes de control dels que ens governen siguin cada vegada més grans i més sofisticats.