Turquia entra en una espiral de tensió amb l'OTAN

La tempesta entre l’OTAN  i un dels seus membres més importants, Turquia, creix. I la culpa la té una bateria de míssils antiaeris, els S-400 russos. Tot va començar fa un parell d’anys, quan després de normalitzar les relacions amb Vladímir Putin, el president turc, Recep Tayyip Erdogan, va firmar la compra d’aquest sistema de míssils, incompatible amb el sistema operatiu de l’OTAN i l’adquisició del qual, a més, va en contra de la legislació nord-americana. Després de la guerra a Ucraïna i l’annexió de Crimea, el Congrés dels EUA va prohibir, sota el seu règim de sancions, que els altres països comprin armament a Moscou.

I Turquia, membre de l’OTAN des de l’any 1952, ho ha fet. Aquesta setmana van arribar les primeres parts dels míssils. I des d’aquí, la tensió ha anat en augment. ElsEstats Units han fet fora Turquia del programa de desenvolupament dels nous avions de combat de l’aliança transatlàntica, els F-35.

"És injust eliminar Turquia del programa dels F-35. Aquesta decisió unilateral no està d’acord amb l’esperit de la nostra aliança. L’únic que farà serà danyar irremeiablement les nostres relacions", ha dit aquest dijous, en un comunicat, el Ministeri d’Exteriors turc. Washington tem que el sistema antiaeri pugui servir als russos per recopilar informació dels nous avions de l’OTAN d’última generació.

Abril del 2020

L’arribada de les primeres parts dels míssils S-400 a Turquia es produeix molt pròxima d’una data assenyalada amb retolador permanent al calendari turc: el 15 de juliol, el dia en què, el 2016, el país va viure un intent de cop d’Estat contra Erdogan.

Aquest dilluns es va celebrar el tercer aniversari i, el president turc, en un discurs fervent i nacionalista, va anunciar una cosa que no devia agradar gens a les files de l’OTAN: "Tots els sistemes de míssils S-400 seran desplegatsl’abril del 2020. Cap grup de traïdors o terroristes podrà minar la unitat de Turquia", va dir Erdogan davant dels seus seguidors, que l’aclamaven perquè entre els votants d’Erdogan –i també dins de l’executiu del mateix president– són grans les sospites que els EUA estiguessin darrere de l’intent de l’any 2016.

Futures sancions

Notícies relacionades

Turquia adquireix míssils russos malgrat les advertències dels EUA

Joan Estévez, mercenari espanyol a Ucraïna: «Cobrava 3.500 euros; vaig matar almenys vuit russos»

La compra d’aquests míssils antiaeris també pot acabar portant a Turquia sancions econòmiques. Donald Trump  haurà de firmar una sèrie de mesures per dissuadir Turquia de repetir l’acció en un futur. Entre les sancions a escollir, el president nord-americà podria bloquejar a Ankara l’accés alsmercats financers internacionals i denegar visats per als Estats Units a oficials i membres del Govern turc.

Està obligat per llei a fer-ho, però Erdogan, que es va reunir amb Trump fa unes setmanes a Osaka, espera que el seu homòleg intenti evitar prendre aquestes mesures. Va aconseguir, de moment, un primer objectiu: al sortir de la reunió, Trump va dir que tota la crisi és culpa del seu antecessor en el càrrec, Barack Obama.