Política geoestratègica
Trump vol comprar Groenlàndia a Dinamarca
El president hauria donat instruccions a l'advocat de la Casa Blanca perquè estudiï la possible adquisició
El suposat interès del president ha sigut rebut amb sorna per polítics danesos
deshielo-groelandia
El president dels EUA, Donald Trump, ha demanat als seus assessors a la Casa Blanca que esbrinin si és possible comprar Groenlàndia a Dinamarca, segons informa diversos mitjans nord-americans. Aquestes informacions indiquen que Trump ha esmentat la qüestió diverses vegades en les últimes setmanes durant reunions i sopars. ‘The Washington Post’ ha assenyalat que a la Casa Blanca ja s’ha discutit sobre la legalitat de la hipotètica compra, del procés per incorporar un territori amb el seu propi govern i també d’on sortirien els diners per a l’adquisició.
La cadena CNN, per la seva part, ha anotat que Trump, un multimilionari que va fer la seva fortuna en el desenvolupament immobiliari, ha demanat l’advocat de la Casa Blanca, Pat Cipollone, que estudiï la possibilitat de dur a terme l’adquisició de l’illa. Els dos mitjans van comentar que els assessors de Trump estan dividits entre els que creuen que el mandatari parla seriosament de comprar Groenlàndia i els que consideren que es tracta d’un caprici passatger.
Importància geoestratègica
Les versions dels mitjans no aclareixen quin és el motiu pel qual Trump estaria interessat en la compra de Groenlàndia, tot i que alguns especulen amb els seus recursos naturals i altres amb la seva importància geoestratègica per la seva proximitat a l’Àrtic. Groenlàndia és una illa ubicada a Amèrica del Nord, al nord-est del Canadà, i coberta per gel en un 75% de la seva superfície. Els seus 2,1 milions de quilòmetres quadrats en fan l’illa més gran del món, tot i que habitada per tan sols unes 56.000 persones, majoritàriament d’ètnia inuit.
Políticament, Groenlàndia pertany a Dinamarca, tot i que es tracta d’un territori autònom que des del 2009 gestiona totes les competències excepte política exterior, defensa i política monetària. Trump visitarà Dinamarca els pròxims 2 i 3 de setembre i un dels assumptes que figuren a l’agenda política és Groenlàndia, amb el president autonòmic de la qual té previst reunir-se, a més d’amb la primera ministra danesa, Mette Frederiksen.
Els Estats Units van ocupar el 1941 Groenlàndia per evitar una possible invasió nazi de l’illa després que els alemanys ocupessin Dinamarca, situació que es va prolongar fins al final de la guerra el 1945. El 1951, els EUA van construir a Groenlàndia l’estratègica Base Àrea de Thule, que va agafar especial importància durant la guerra freda. Trump no seria el primer president nord-americà a provar de comprar Groenlàndia, ja que, segons el ‘Post’, Harry Truman (1945-1953) va oferir 100 milions de dòlars a Dinamarca per l’illa una vegada finalitzada la segona guerra mundial.
“Una idea terrible”
"Deu ser una broma de l’1 d’abril completament fora de temporada", ha assegurat a Twitter l’ex primer ministre danès i actual líder de l’oposició, el liberal Lars Løkke Rasmussen, al·ludint a la tradició saxona en aquesta data. El suposat interès del president ha sigut rebut amb sorna per polítics danesos, que dubten de si és una burla i del seu estat mental.
"Si és cert que està pensant en això, és una mostra definitiva que s’ha tornat boig. He de dir-ho com és: la idea que Dinamarca vengui 50.000 ciutadans als Estats Units és una completa bogeria", ha respost Søren Espersen, portaveu en Afers Exteriors del Partit Popular Danès, tercera força parlamentària.
Notícies relacionadesMartin Lidegaard, del Partit Social Liberal, s’ha mostrat esperançat que es tracti d’una "broma", ja que en cas contrari seria una idea "terrible" que suposaria una pèrdua d’autonomia per als groenlandesos i una possible militarització de l’illa.
"Dic ‘no, gràcies’ que comprin Groenlàndia, millor reforçar la relació amb Dinamarca. S’ha de ressaltar, a més, que tampoc és una mercaderia que es pugui vendre", ha afirmat Aaja Chemnitz Larsen, una de les dues diputades groenlandeses al Parlament danès.
- Guerra a l’est d’Europa Putin admet haver disparat un míssil balístic hipersònic contra Ucraïna
- La reacció del primer ministre d’Israel Un tribunal "antisemita" i "discriminatori"
- El conflicte del Pròxim Orient Netanyahu s’uneix a Putin en la llista de líders buscats per crims de guerra
- Valvanera Ulargui: "Les cimeres climàtiques haurien de ser més eficients"
- CONTEXT Resistir a la indiferència