Crisi al país caribeny
Maduro diu que està «delerós» perquè es convoquin eleccions legislatives
El president de Veneçuela va demanar als treballadors que preparessin els seus candidats per als comicis
L'oposició desconeix la proposta. Guaidó acusa el Govern d'encapçalar un «paraEstat».
CARACAS VENEZUELA 14 08 2019 - Fotografia cedida por Prensa de Miraflores donde se observa al presidente venezolano Nicolas Maduro tomar parte en un acto de Gobierno hoy 14 de agosto del 2019 en Caracas Maduro afirmo este miercoles que el expresidente de Colombia Alvaro Uribe Velez encabeza un supuesto plan magnicida que contempla el ingreso a Venezuela de 32 mercenarios quienes ademas atentarian contra otros dirigentes del oficialismo EFE PRENSA MIRAFLORES NO VENTAS SOLO USO EDITORIAL /
“Vull eleccions ja”. Nicolás Maduro li va manifestar el seu desig al Consell Nacional Electoral (CNE) i a l’Assemblea Nacional Constituent (ANC) que gestiona el madurisme. No va parlar de comicis presidencials, la principal exigència opositora, sinó d’una renovació de l’Assemblea Nacional (AN) en el llunyà 2020 o durant l’últim tram d’aquest any. “M’agrada la batalla d’idees, la batalla de carrer”, va dir en el marc de la Trobada Nacional dels Consells Productius de Treballadors.
Maduro va demanar als treballadors que preparessin els seus candidats i va augurar que el Govern li donarà “la ‘pela’ [una derrota contundent] del segle a la dreta colpista”.
Dilluns passat, l’ANC va designar una comissió per definir la data en què se celebraran les eleccions legislatives. La seva principal autoritat i en els fets el número dos del madurisme, Diosdado Cabello, va dir que es farà una consulta “a tots els organismes sobre quan és el millor moment” per celebrar la contesa. “Si d’aquesta consulta resulta que és el primer de gener [...] es farà l’1 de gener. Si diu que és aquest any, es farà quan digui aquesta consulta”. La data es revelaria “en els pròxims dies”.
El madurisme va perdre el control de l’AN a finalitats del 2015, quan una coalició opositora va aconseguir la majoria del Congrés. A partir d’aquell moment va començar una disputa de poders que va escalar el 2017 a l’establir-se una Assemblea Constituent que té atribucions legislatives. A més, el Tribunal Suprem de Justícia (TSJ), alineat amb el Poder Executiu, ha declarat en “desacatament” l’AN.
LA RESPOSTA DE GUAIDÓ
La principal autoritat de l’AN, el diputat Juan Guaidó, a qui els EUA i 54 governs més van reconèixer com a “president encarregat”, va rebutjar la iniciativa de Maduro. “Seria un desastre” per al Govern, va dir no obstant. Al seu criteri, el palau de Miraflores és el cap d’un “ParaEstat”. Al seu torn, Guaidó va condemnar l’onada de persecucions dels legisladors “que resisteixen en nom de Veneçuela”. El TSJ ha demanat treure-li la immunitat a uns altres quatre legisladors per haver recolzat les noves sancions econòmiques de l’Administració Trump. Per a l’oposició, Maduro vol dissoldre el Congrés. La fustigació, va assegurar, “no li ha rendit fruits a la dictadura, cada dia es queda més sola”.
Notícies relacionadesNEGOCIACIONS ESTANCADES
El full de ruta que intenta dissenyar Maduro té lloc en moments en què les negociacions amb l’oposició es troben suspeses. El Govern va prendre la decisió de retirar-se temporalment del diàleg que patrocina Noruega després de l’enduriment de les sancions nord-americanes. Oslo va enviar una delegació a Caracas per provar de reprendre les trobades. El Govern va respondre que està “repensant el mecanisme” del diàleg. Stalin González, el diputat que va representar l’oposició a les fins ara fallides negociacions, va considerar mentre que “la pilota és en el camp” de l’oficialisme perquè “qui va marxar de la taula va ser el règim”.
- Al minut Guerra d’Israel en directe: última hora sobre el final de la treva a Gaza, l’ajuda humanitària i reaccions
- Shopping Black Friday 2022: les millors ofertes d’Amazon
- SHOPPING Helly Hansen té les millors rebaixes d’hivern: ¡a meitat de preu!
- Com més població, més recursos
- L’Advocacia de l’Estat veu compatible la condemna del procés i l’amnistia