¿Per què es crema l'Amazones?

L’Amazònia pateix una onada d’incendis mai vista. Dels 72.843 focus d’incendi que va patir el Brasil des de principis d’any, més de la meitat dels quals han afectat l’Amazònia, la selva tropical més gran del món, segons dades oficials divulgades aquest dimarts.

El nombre de focus de foc en el que portem d’any és un 83% superior al del mateix període del 2018. ¿Quines són les raons d’aquesta situació? Intentem explicar-ho en aquestes claus.

¿Quina és la causa principal?

La proliferació dels incendis té el seu origen en la desforestació. En lloc de selva, el poderós sector agropecuari brasiler, que sent que té carta blanca amb l’arribada a la presidència de Jair Bolsonaro, vol grans àrees de pasturatge o sembrat. La desforestació ha cobrat un fort impuls amb l’arribada del polític ultradretà i s’ha incrementat un 273%. Amb Bolsonaro ha augmentat l’ocupació il·legal de terres de la selva, i la desforestació permet especular i vendre-les.

Les dades obtingudes per l’agència espacial del Brasil assenyalen una desforestació de 4.565 quilòmetres quadrats, cosa que suposa un creixement en la desaparició de la seva superfície d’un 15% respecte a l’any anterior. La informació recollida pels satèl·lits és clara: Cada minut desapareix una superfície de selva similar a un camp de futbol. 

¿Quin és l’origen dels focs?

 “Els incendis tenen sempre un origen humà. El foc és utilitzat per netejar zones que ja han sigut desforestades, per obrir pistes o per preparar terres per a l’agricultura”, explica Paulo Moutinho, investigador a l’Institut d’Investigació Mediambiental sobre l’Amazònia (IPAM). “Moltes vegades, la falta de prevenció fa que aquests incendis es propaguin a zones que no estava previst cremar i el foc només es frena per la pluja o per trobar barreres de vegetació més denses i més humides”, afegeix.

¿Hi ha influït la sequera?

El ministre brasiler de Medi Ambient, Ricardo Salles, va atribuir l’alça en el nombre d’incendis a la sequera. No obstant, els experts rebutgen aquesta explicació. “El 2019 no hi ha hagut una sequera tan severa com en anys anteriors i no obstant hi ha molts més incendis”, explica Moutinho.

¿Què passa a les zones cremades?

Notícies relacionades

Una onada d'incendis s'estén per l'Amazònia

Aquestes mentides sobre els incendis de l'Amazones s'estenen per la xarxa

A l’Amazones, les flames actuen a nivell del terra, però amb això n’hi ha prou per matar arbres molt grans. Els arbres morts perden les seves fulles, cosa que fa que entri més la llum solar a la selva, i fa que la vegetació es torni més inflamable. En el millor dels casos, és a dir, si no hi ha més incendis, es tarden diverses dècades a recuperar la mateixa densitat de vegetació. En algunes zones cremades, l’espai és envaït per espècies vegetals de zones més seques i impedeix que torni la vegetació que hi havia abans.

¿Quin impacte té aquesta devastació?

“Amb un 5% addicional de destrucció addicional de l’Amazònia podrem provocar canvis irreversibles que afectin el règim de pluges a la resta del país. Les inundacions, la desertificació, els riscos per a l’agricultura, els vents extrems, la invasió de les zones costaneres pel mar i les onades de calor constitueixen un drama anticipat”, ha alertat l’especialista Alfredo Sirkis, informa Abel Gilbert.