Així es caça un dictador

Els grans depredadors actuen sense pudor. Creuen que són a dalt de tot de la cadena tròfica i passegen desacomplexats pels seus dominis, sense la precaució que seria necessària davant del risc que un intrús atempti contra la seva supremacia. No sospiten que un nouvingut faci guàrdia per observar-los amb primmirada discreció, prengui nota de la coreografia fúnebre amb què sotmet les seves víctimes i repari en els seus punts febles. Per això, quan passa el que ningú s’espera, l’hegemonia del rei de la fauna es torna vulnerabilitat. I la suficiència, fatalitat. De vegades passa que el depredador escapa abans d’acabar acorralat. La bèstia ja no ronda pel seu hàbitat, però això no posa fi a la missió que es va encomanar al caçador. Les víctimes han perdut la por, però no poden oblidar.

Canvien llavors l’escenari i la naturalesa de la batuda, però no el propòsit. La paradoxa vol que aquesta vegada víctima i depredador siguin de la mateixa espècie. També el caçador. Una raresa més de l’espècie humana fins i tot en un territori tan acostumat a la llei de la supervivència com és el de la nombrosa fauna de l’Àfrica. Fins allà, concretament a Gàmbia, va l’advocat Reed Brody, el caçador de dictadors, una figura clau de la mà deHuman Rights Watch (HRW) perquè sàtrapes com Augusto Pinochet, Jean-Claude Duvalier i Hissène Habré es veiessin obligats a retre compte de les seves atrocitats davant d’un tribunal. Alguns van morir durant la cacera, sense temps per purgar els seus abusos. Però fins i tot quan la reparació no és plena, queda un pòsit de consol per a milions de persones a Xile, Haití i el Txad. La mateixa sensació que avui necessita la societat gambiana.

Yahya Jammeh és ara la peça de caça major que Brody persegueix. Sap del cert on el pot trobar. A Guinea Equatorial, on es va refugiar després qu es veiés arraconat per les protestes d’un poble fart de les seves barbaritats i l’ultimàtum dels països de l’entorn davant de l’escandalosa violació de drets humans del dictador. Però fins i tot sabent on trobar el seu ‘zulo’ de luxe, el lletrat és conscient que és moment de temperar ànims i esperar el moment propici per ajustar la mira i abatre el depredador. Només hi ha una bala al carregador. El tret ha de ser precís.

Obsessió

“Jammeh compta amb el gran avantatge de conèixer els nostres moviments i això dificulta el factor sorpresa”, exposal’advocat. Per això, per portar-lo a l’estrada, la dimensió política del cas es revela fonamental. “Necessitem que s’involucrin diferents governs i actors internacionals, aconseguir que almenys un país demani l’extradició del dictador. Es tracta d’elevar el cost que suposa per a Guinea protegir Jammeh”. Aquest cost pot augmentar exponencialment si altres nacions es prenen les barbàries de Jammeh com una qüestió d’Estat.

I en aquest punt cobra una rellevància essencial un tenebrós episodi del 2005, quan més de mig centenard’immigrants van perdre la vida en mans delsJungulers, l’esquadró de la mort del sàtrapa, qui en la seva obsessió per avortar conspiracions per desallotjar-lo del poder va atorgar la categoria de mercenaris als que no eren més que migrants desesperats. La paranoia del tirà es va traduir en tortures i assassinats a cops, un cruel final per al grup, integrat per almenys 44 ghanesos, així com nigerians, senegalesos, togolesos i ivorians. HRW i Trial International reivindiquen el testimoni de Martin Kyere, l’únic supervivent de la matança, per involucrar les nacions ofeses, especialment Ghana, el país més afectat.

No serà fàcil. El llavors ministre d’Exteriors ghanès, Nana Akufo-Addo, va impulsar una investigació que no es va poder culminar davant de l’entossudiment gambià a col·laborar en les indagacions. Després d’una crisi diplomàtica entre els dos països, Ghana va considerar suficient una pírrica indemnització de l’Executiu de Banjul als familiars de les víctimes. Al revers de la moneda, la minvant influència de Jammeh, ja fora del país, i la recent identificació d’un ciutadà nigerià entre les víctimes, extrem que amplia la nòmina de països perjudicats i que pot “precipitar esdeveniments”, detalla Brody.

Caça de bruixes

Però aquesta batalla no només s’entaula a les oficines diplomàtiques, sinó també a la mateixa Gàmbia, on Jammeh encara compta amb partidaris que desitgen que hi torni. Molts d’ells són del’ètnia jola, la mateixa que la de l’exdirigent, i que representa un 10% de la població. Fer-los canviar d’opinió és una tasca difícil, fins i tot amb les atrocitats que estan sortint a la llum en la Comissió de la Veritat, la Reconciliació i les Reparacions, l’òrgan disposat pel nou Govern democràtic per investigar les violacions de drets humans perpetrades per l’exmandatari en els seus 22 anys de mandat. “S’estan revelant proves flagrants i testimonis de víctimes fins i tot de la seva pròpia ètnia, però tot i així és difícil fer canviar d’opinió els seus seguidors, que veuen la comissió com una simple caça de bruixes”, diu Brody.

No és l’única preocupació en clau interna del lletrat d’HRW. També està expectant davant de la reacció del nou president, Adama Barrow, el candidat que van consensuar els partits de l’oposició, ja que Ousainou Darboe, el líder del partit majoritari de Gàmbia va ser empresonat per Jammeh. Avui Darboe està en llibertat i fins i tot va ser ministre d’Exteriors i vicepresident de l’Executiu, però discrepàncies internes van fer que fa uns mesos fos expulsat per Barrow, desencadenant una escissió política que minva les forces de tots dos. “Ens inquieta que l’actual president prioritzi els càlculs electorals i eviti jutjar el dictador per no descontentar els votants que encara el recolzen”, afirma Brody.

Tortures i abusos

Mentre aclareixen aquestes i altres incògnites, les forces de Brody preparen l’arsenal i avancen cap a l’amagatall del tirà amb pas lent, però ferm. L’última setmana de juny, les forces de Brody es van aquarterar a Dakar, a més de 3.000 km de la presa, però amb la sensació de sentir-lo una mica més a prop. Entre els trofeus de caça del lletrat novaiorquès llueixen els caps de Pinochet, Habré i Duvalier, però aquesta experiència no facilita el full de ruta per acabar ambl’exgovernant gambià.No hi ha dos dèspotes iguals. “Pinochet era molt intel·ligent, un gran defensor delsvalors cristians. Duvalier, un dictador gairebé per accident, no gaire capaç. Habré és tan cruel com calculador”, resumeix Brody.

Al mandatari del Txad el coneix bé, ja que va anar rere els seus passos durant 18 anys per aconseguir que comparegués davant d’un jutge. Amb Jammeh fa falta més temps, reconeix. “Fa poc que l’investigo. És molt instintiu, algú amb una profunda fe en la màgia i en els seus poders divins i curatius. Creu en el món sobrenatural i, per tant, és algú més impredictible, que escapa a la lògica”, revela.

A l’expedició per capturar Jammeh s’integra un petit equip d’advocats i assistents, així com Toufah Jallow, una jove que acusa de violació el dictador. Dues afectades més prefereixen mantenir la seva identitat en l’anonimat. Toufah ja no té por del sàtrapa ni de l’estigma de l’entorn, i està decidida a traspassar-li la seva condició de víctima. També sumen forces Baba Hydara, fill de Deyda Hydara, un periodista assassinat pel dictador el 2004, i Fatoumatta Sandeng, filla de l’opositor Sol Sandeng, que va morir torturat en dependències policials. Fatoumatta va poder ser una nova víctima del depredador sexual, que la va tenir retinguda tres dies en un hotel i la va deixar anar fins a nou avís. Avui lidera la campanya per portar Jammeh davant de la justícia.

Esperança

Notícies relacionades

Gàmbia: La rebel·lió de Kunta Kinte

«La víctima d'un dictador ha de sentir que és ella que el fa seure al banc»

La tasca de Brody transcendeix la d’un simple advocat, obligat per les especials circumstàncies dels seus representats. L’organització de l’esdeveniment perquè Toufah faci públic el seu testimoni suposa un alt desemborsament entre viatges, allotjament i manutenció. Per sufragar el desplegament, l’advocat s’encarrega de recaptar donacions. També planifica la relació amb els mitjans que es faran ressò de les denúncies. Sense oblidar les hores dedicades a traçar la complexa estratègia jurídica per desenvolupar. Un home orquestra que viu acoblat al portàtil i al telèfon mòbil.

Un esforç que ha d’acabar valent la pena. “La vida de Toufah canviarà. La veig a les portades de revistes femenines, entrevistada al programa d’Oprah Winfrey... Ho té tot: Una dona jove i forta, una reina de la bellesa que fa front al dictador que la va violar”, descriu Brody. Però no serà un camí fàcil. A Toufah, que va rebre asil al Canadà, la desencoratja saber que ella tornarà a Amèrica, però que la seva família seguirà a Banjul i serà presa fàcil d’atacs de nostàlgics de Jammeh. Es calma quan el lletrat la informa que la residència dels Jallow tindrà vigilància privada les 24 hores. I esbossa un gran somriure al saber que el seu esquinçador testimoni ja cala entre l’opinió pública d’un país que sembla que es prepara per canviar el seu destí. Tot just 24 hores després que Toufah assenyalés Jammeh, sis dones gambianes van fer el pas de denunciar públicament un advocat estranger per abusos sexuals.