Campanades pels esclaus morts

Sobre un turó de camps d’alfals, sortint a les aigües resplendents del riu Patuxent, s’alça una antiga casa pairal de teulades vermelles i façana blanca. A primera hora del matí, les papallones monarca voletegen sobre les flors del jardí i el rumor de les fulles es fon amb la xerradissa de les cigales. És difícil imaginar un lloc més idíl·lic. La pau és aclaparadora. Però com testifica una diminuta cabana d’esclaus turó a baix, la història de Sotterley és més tràgica del que la seva quietud suggereix. Durant un segle i mig, va funcionar com a plantació de tabac on van ser explotades diverses generacionsd’esclaus africans i va formar part de la xarxa de ports atlàntics on es descarregava la 'mercaderia humana' portada des del continent negre. Una història que els seus descendents s’esforcen a recuperar. 

Divendres passat es van congregar als jardins d’aquesta antiga plantació del sud-est de Maryland per honrar els seus avantpassats, coincidint amb els 400 anys de l’arribada dels primers esclaus africans a les colònies britàniques del que avui és els Estats Units. No només estaven els besnets i rebesnets d’aquells homes i dones sotmesos al més abominable dels serveis, sinó també diversos descendents de l’última família que els va mantenir esclavitzats. Sota un esperit de concòrdia, van resar junts i es van abraçar. Van recomptar velles històries familiars i van anar recitant un a un els noms dels seus avantpassats sense obviar que el llegat d’aquell pecat fundacional dels EUA continua enterbolint el seu present.

"Ens van reduir a propietat"

"Aquesta setmana està sent particularment dolorosa", va dir emocionada Gwen Bankins, neboda de la neta de l’últim esclau nascut a Sotterley. "Com persones, ens van reduir simplement a propietat, vam ser part d’un sistema moralment corrupte". Bankings va recordar que l’esclavitud va ser només el principi d’una llarga història d’opressió cap a la gent de color, que va seguir amb les lleis Jim Crew i la segregació racial fins a mitjans de 1960. "La meva història no s’explicava als llibres d’història. Però saber que els meus avantpassats no només van treballar aquests camps, sinó que van ajudar a construir aquesta comunitat, m’ajuda a suportar les dificultats de la meva vida".

Va haver de lliurar-se una sagnant guerra civil perquè el país abolís l’esclavitud el 1865, gairebé 250 anys després que arribés a les costes de Jamestown (Virginia) el primer barco carregat d’éssers humans. "Cap a finals d’agost" de 1619 va atracar a Point Comfort el 'White Lion', una embarcació corsària al comandament d’"un home de la guerra holandès" que portava a bord "uns 20 negres", segons documents de l’època. Havien sigut capturats a Angola per traficants portuguesos i van ser venuts a Jamestown a canvi de "vitualles". 

Quan Abraham Lincoln va firmar l’Emancipació, quatre milions de persones havien sigut esclavitzades, moltes d’elles descendents dels prop de 500.000 africans transportats per força als EUA, segons els historiadors. Va ser només la punta de l’iceberg. En aquell brutal negoci transatlàntic, en què van participar gairebé sense excepció totes les grans potències europees, 12 milions d’africans van ser capturats (o comprats) i més tard venuts en colònies. Gairebé cinc milions van recalar al Brasil. Segons les estimacions, a prop del 15% del passatge de cada barco va morir durant aquelles brutals travessies de fins a tres mesos, marcades per l’amuntegament, les temperatures extremes, la gana o la violència contra els esclaus.

Microcosmos d’història

Sotterley va servir de "passatge intermedi" en les rutes triangulars entre Europa, l’Àfrica i el Nou Món, segons va reconèixer recentment la Unesco, una designació celebrada en la cerimònia de divendres. Formalment han sigut reconeguts uns altres 30 ports a les costes dels EUA. "Aquest lloc és un microcosmos de la nostra història. Sense el treball dels esclaus, aquest país no seria el que és avui", afirma Jeanne Pirtel, directora de programes educatius de Sotterley, transformat des dels anys 60 en un gran museu a l’aire lliure. El capitalisme nord-americà es va aixecar sobre l’esquena dels seus esclaus. Primer a les plantacions de tabac, després de sucre, arròs i cotó. 

Sotterley va arribar a tenir fins a 93 esclaus el 1790. La finca va ser construïda a començaments de segle per James Bowles, un mercader britànic que va comprar 5.000 hectàrees de terra fèrtil als voltants de la badia de Chesapeake. Vinculat per matrimoni i sang a les elits de Maryland, Bowles va expandir la seva fortuna amb el tabac, la fusta i el comerç d’esclaus com a agent de la Royal African Company, l’empresa fundada per la corona britànica que va tenir des de 1672 el monopoli del comerç de persones entre l’Àfrica Occidental i les colònies angleses.

Però aquell passat fosc dels Bowles i les tres famílies que després van controlar la plantació, no va començar a aflorar plenament fins als anys 70 del segle passat, quan la genealogista Agnes Cane Callum es va llançar a investigar els seus orígens familiars. En una parròquia pròxima a Sotterley va trobar els primers registres que vinculaven la seva família amb la plantació. "Va descobrir que el seu avi havia sigut l’últim esclau nascut a la finca cap al 1860. Recordo el seu entusiasme i la casa plena de documents, amb un gran arbre genealògic penjat al menjador", diu el seu fill, Martin Callum. "A nosaltres ens va omplir d’orgull saber d’on venien els nostres avantpassats".

Sense ressentiment

Callum va començar a viatjar a Sotterley i a portar molts dels seus parents de visita. Amb el temps va travar amistat amb l’últim amo de la finca, el jutge i antic president de la Cambra de Representants de Maryland, John Hanson Briscoe. "La plantació travessava llavors un moment econòmicament difícil i tots dos van decidir transformar-la en una fundació (Historic Sotterley) per tornar a explicar amb honestedat el seu passat", assegura el seu fill, també anomenat John Hanson. Tots dos es van confabular a més per posar en contacte els descendents dels dos bàndols. Molts són avui amics, gairebé família, i es diuen "primers" perquè alguns esclaus van rebre el cognom dels seus mestres. "A nosaltres no ens van educar en el ressentiment. Ens van ensenyar a acceptar la nostra història i aprendre’n", diu Martina Callum, filla també de la ja morta genealogista

Notícies relacionades

El debat sobre les reparacions per l'esclavitud s'insereix a la campanya demòcrata

Guerra d’Israel en directe: última hora sobre el final de la treva a Gaza, l’ajuda humanitària i reaccions

Aquest és el gran desafiament perquè les ferides d’aquell passat –les desigualtats entre blancs i negres, la discriminació racial o el massiu empresonament dels afroamericans– marquen encara el present del país. "Continuem sent una nació molt dividida. Cada dia veiem a les notícies la por, la desconfiança i l’odi envers l’altre.  Tot i que hagi passat més de segle i mig des de l’Emancipació, continuem lluitant amb el llegat de l’esclavitud", afirma la directora de Sotterley, Nancy Sterling.

La cerimònia està arribant a la fi, però abans d’acabar sonen de fons 29 campanades. Molts dels assistents abaixen el cap i adopten gestos meditatius. Són campanes de duel per les 29 persones que van morir durant la travessia del 'Generous Jenny' el 1720, un barco que va partir de Londres, va fer escala a les costes de Ghana i va arribar a la plantació de Sotterley amb 218 esclaus supervivents a bord. "Ho sé, aquestes campanes fan mal i ens emocionen perquè són part de nosaltres", diu Sandra Coles-Bell, una altra de les descendents d’aquells esclaus.