Els talibans anuncien que són a tocar de l'«acord final» amb els EUA per posar fi a la guerra afganesa

Després de 18 anys de presència contínua i ininterrompuda de soldats i membres de l’Exèrcit delsEstats Units a l’Afganistan, la seva marxa i abandonament del país centreasiàtic es preveu com una cosa “propera”. Així, com a mínim, una mica abans de temps, ho ha dit Suhail Shaheen, el portaveu delstalibans  a Qatar, on, des de l’any passat, estan tenint lloc diverses rondes de negociacions entre el grup armat –que va ser expulsat del poder a Kabul el 2001 per George Bush fill–, i representants de Washington.

“Esperem portar bones notícies aviat per a la nostra nació musulmana i que aspira a la independència”, ha dit Shaheen aquest dimecres. A Doha, no obstant, en la mesa de negociació, hi ha una anomalia: no hi ha cap representant, cap, del govern afganès. N’hi ha, sí, alguns, però a títol personal i com aobservadors externs: no tenen ni veu ni vot.

Els que sí que en tenen, no obstant, són els nord-americans i els talibans, perquè els talibans consideren que el govern de Kabul no és res més que una marioneta del de Washington –i, és clar, si s’ha de parlar amb marionetes millor fer-ho amb el ventríloc que les mou–.

Segons establirà l’acord una vegada estigui firmat, els EUA, en un termini d’un o dos anys, abandonaran completament l’Afganistan amb la condició, garantida pels talibans, que el país no es converteixi, en un futur, en un port segur per a les xarxes de gihadistes internacionals. Que no se’ls permeti, en definitiva, que utilitzin l’Afganistan per planejaratemptats a Occident i en altres parts del món.

Però hi ha un problema, una cosa que dificulta que es pugui tancar el pacte. Els talibans, segons diuen alguns dels seus membres anònimament a la premsa, esperen que l’acord amb els EUA els serveixi perquè Washington deixi de recolzar militarment el Govern de Kabul i, així, derrotar-lo al camp de batalla.

Els combats entre talibans i forces lleials a l’Estat afganès continuen tenint lloc per tot l’Afganistan mentre es negocia a Qatar. Aquesta mateixa setmana, per exemple, en escaramusses a diverses províncies, han mort 25 milicians lleials a l’Estat afganès i vuit talibans, segons una informació feta pública pel Govern de Kabul.

“Continuarem la nostra lluita contra el govern afganès i aconseguirem el poder per la força”, ha dit un talibà anònim a l’agència Reuters: “[Quan se’n vagin], els nord-americans ja no assistiran més el Govern afganès en la seva lluita contra nosaltres”.

“Propaganda”

Després de fer-se públics aquests comentaris a la premsa, fa uns dies, els EUA van reaccionar. “Ningú s’ha de deixar intimidar o enganyar per la propaganda –va dir el negociador principal nord-americà a Doha, Zalmay Khalilzad–. Deixeu-me ser clar: defensarem les forces afganeses ara i després de qualsevol acord amb els talibans. Absolutament totes les parts, en negociacions intraafganeses, hauran de posar-se d’acord sobre el futur de l’Afganistan”.

Una vegada hi hagi pacte –una cosa que, en principi, s’espera que pugui succeir aquesta mateixa setmana o la següent–, Khalilzad, el negociador nord-americà, viatjarà a Kabul per comunicar al president afganès, Ashraf Ghani, el resultat de les negociacions.

Ghani, que no hi ha participat, no tindrà més remei que acceptar l’acord i, després, ratificar-lo en eleccions: L’Afganistan celebrarà comicis presidencials el 28 de setembre. Havien d’haver sigut l’abril passat, però el president afganès les ha anat posposant, adduïa ell, per raons de seguretat. Els seus oponents l’acusen de retardar-les per treure rèdit polític a l’acord de pau i minar, així, les possibilitats de victòria dels seus contrincants polítics.

Final d’una era

Tot i que finalment l’acord amb els Estats Units acabi fructificant, es preveu força complicat que l’Afganistan, que encadenaquaranta anys de guerra intermitent surti del cercle viciós de destrucció que va començar el 1978 amb la invasió soviètica. Des d’aleshores, en aquesta guerra interminable, han mort prop de dos milions de civils, la majoria durant la guerra contra l’URSS, que va durar fins al 1989.

Notícies relacionades

Els atacs contra escoles a l'Afganistan es tripliquen en un any

L'"assemblea de la pau" a l'Afganistan

El risc que tot acabi en paper mullat té, a més, nom i cognoms:Estat Islàmic (EI). El grup està al país centreasiàtic des de fa diversos anys, i ara, amb la derrota territorial dels gihadistes a Síria i l’Iraq, molts dels seus combatents han viatjat a l’Afganistan per continuar la seva lluita particular contra tot aquell que no comparteix la seva visió rigorista a l’extrem de l’islam, és a dir, la resta del món.

En els últims mesos, tant a Kabul com en altres regions afganeses, els atemptats reivindicats per EI, tant contra civils com contra militars, s’han tornat tan assidus que passen, gairebé, setmanalment.