Les emissions de CO2 dels incendis multipliquen l'efecte d'hivernacle

El juliol va ser el mes més càlid des que es disposa de registres. A ningú li pot estranyar que en paral·lel a aquest nou rècord, una onada d’incendis s’hagi escampat per tot el món des de les regions àrtiques fins a les tropicals. La connexió entrel’escalfament global il’augment en la intensitat i l’extensió dels focs està acreditada per la comunitat científica. També la seva entrada "en zones tradicionalment lliures del foc, com Escandinàvia, Groenlàndia i Sibèria", com afirma l’Organització Meteorològica Mundial (OMM).

El problema per al conjunt del planeta és que aquestes flames revifades per la crisi climàtica contribueixen al seu torn a agreujar-la a l’emetre enormes quantitats de gasos amb efecte d’hivernacle, especialment diòxid de carboni (CO₂, en un infernal cercle viciós. Per exemple, l’OMM va calcular que els incendis que durant dos mesos del 2015 van arrasar uns tres milions d’hectàrees de selva tropical a Indonèsia van llançar diàriament a l’atmosfera un terç més de CO que la crema de combustibles fòssils (indústria i gasolines) a tota la Unió Europea.

Però no és necessari retrocedir tant en el temps. L’oficina de l’organització ecologista Greenpeace a Moscou, que ha dut a terme un minuciós seguiment dels incendis d’aquest estiu a Sibèria, ha calculat l’alliberament de 200 milions de tones de carboni, més de la meitat de l’emissions d’anuals d’Espanya. Un mateix incendi a la tundra pot prolongar-se tres o quatre mesos, durant els quals cremen les torberes, formades per material vegetal en descomposició d’enorme riquesa en carboni.

Claveguera de diòxid de carboni

On els incendis són una amenaça més greu per a la humanitat és a la conca amazònica. La selva tropical absorbeix com una gegantina esponja enormes quantitats de CO que queden fixades en la vegetació. Actua comel que tècnicament s’anomena claveguera de diòxid de carboni, però si aquest repositori crema, torna a alliberar-ne el contingut a l’atmosfera.

"Les emissions causades pels incendis i la desforestació superen al Brasil la quantitat de CO que són capaços d’absorbir les zones intactes, el balanç d’un país que hauria de ser el pulmó de la humanitat ja és deficitari", lamenta José Manuel Moreno, catedràtic d’Ecologia de la Universitat de Castella-la Manxa i un dels científics espanyols que ha participat en l’últim informe del Panell Intergovernamental d’Experts en Canvi Climàtic (IPCC, per les seves sigles en anglès).

Notícies relacionades

No només crema l'Amazònia

Brussel·les defensa la integritat territorial d’Ucraïna davant la proposta de pau de Trump

L’efecte de la desforestació al Brasil serà encara més devastador si es creua el llindar de no-retorn, a partir del qual el pulmó verd la humanitat conjunt es pot convertir en una enorme sabana. "Encara estem lluny però no hauríem d’acostar-nos més. No ens ho podem permetre", adverteix Moreno.

Entre altres efectes, la destrucció total de la selva amazònica tindria gravíssims efectes en la pluviositat dels països de l’entorn. "Les riques zones agrícoles de l’Argentina, l’Uruguai i el Paraguai que limiten amb la selva passarien a tenir escassetat d’aigua que posaria en risc la seva subsistència", afegeix Miguel Ángel Soto, responsable de la campanya de Boscos de Greenpeace Espanya.