Cummings, l'home que mou els fils de Boris Johnson

¿Qui és Dominic Cummings, l’home que va comandar la victòria del ‘brexit’ en el referèndum de juny del 2016 i avui és principal assessor de Boris Johnson? Si pregunteu a David Cameron, l’incompetent primer ministre que va convocar una consulta sobre un assumpte difícil d’explicar en un terreny abonat de sentiments, els diria: «un psicòpata». El seu cap de l’estratègia, que va comandar la campanya pro europea, Craig Oliver, seria més precís: «un egòlatra amb una bola de demolició».

Aquests diesCummings ha estat en els titulars, una cosa que detesta. El seu fort són les bambolines. Se l’acusa de ser el cervell de l’expulsió dels 21 diputats ‘tories’ rebels, que han provocat les tres derrotes parlamentàries del seu cap en menys de 24 hores. En una reunió al 10 de Downing Street, dedicada a acostar postures, el dinamiter va dir: «¿Quan s’adonaran els collons de diputats que ens n’anem el 31?», va revelar ’The Guardian’.

El seu to sol ser directe i insultant. No perd ocasió de fer sentir el seu interlocutor que el pren per un inútil, o un imbècil en el cas de Nigel Farage. Hauríeu de veure la pel·lícula ‘Brexit: The Uncivil War’ (HBO), per conèixer el personatge, i què està en joc. Si no fos un geni de la comunicació que parla rus, està enamorat de Sun Tzu, Tucídides i Dostoievski, diríem (i es dirà quan perdi l’aura) que estem davant d’un assetjador laboral, un paio perillós.

Parlem d’un analista polític que odia la classe política i l’‘establishment’ (va ser assessor de Cameron en els primers anys, i després va ser acomiadat). És un insurgent que intenta reiniciar el sistema per dins, segons narra la pel·lícula, un eufemisme; el que tracta és destruir-lo.

El va reclutar per dirigir la campanya el lobbista Mattew Eliott, que mantenia juntament amb un grup de diputats euròfobs una llista de WhatsApp anomenada «venjadors reunits». Quan prova de vendre les seves qualitats al grup, Eliott qualifica Cummings, de «gos de presa». Va imposar una campanya d’idees simples i eslògans falsos, com el cèlebre dels 350 milions de pagament a la UE que deixaven d’invertir-se en la sanitat pública. Va buscar crear una filosofia alternativa capaç de liquidar el pensament dominant. Una d’aquestes idees és la defensa de la identitat, la tornada a un món feliç perdut. El seu lema va ser demolidor: «prendre de nou el control».

Bombolles de descontentament

Per trobar les bombolles de descontentament no detectades pels partits tradicionals, gent indignada que se sent ignorada pel sistema, que té por i que no vota mai, Cummings va utilitzar l’empresa AggregatIQ, experta a crear a través d’algoritmes un enfocament selectiu dels votants per fer-los arribar una propaganda personalitzada. La informació sobre aquests gustos i idees la hi subministrem nosaltres a través de les xarxes socials. AggregatIQ va enviar mil milions d’anuncis els últims dies de campanya.

La batalla viscuda aquests dies en el Parlament de Westminster ha sigut èpica. ¿Es tracta del cant del cigne d’un món que desapareix, de la democràcia basada en la llibertat i el secret del vot? Amb el sistema d’AggregatIQ, l’equip de Cummings va detectar tres milions de votants potencials que no havien acudit mai a les urnes. Aquest tipus d’empreses, com Cambridge Analytica, també van ser clau en la derrota deHillary Clinton  als EUA. ¿Hem après alguna cosa de les noves regles de joc?

Som camí d’unes eleccions generals anticipades al Regne Unit, abans o després del 31 d’octubre. Els britànics tindran la possibilitat de votar parlamentaris com si fos un segon referèndum. Ja saben que el partit ’tory’ ha sigut segrestat pels ‘brexiters’ més radicals, defensors d’una sortida sense acord. També tenen informació sobre les conseqüències d’una sortida per força i sobre les mentides del referèndum.

Notícies relacionades

Guerra d’Israel en directe: última hora sobre el final de la treva a Gaza, l’ajuda humanitària i reaccions

Així està Kíev ara: ‘webcams’ en directe

¿Servirà? Sigueu pessimistes; és més segur, sobretot si l’alternativa al xarlatà de Johnson, que connecta amb el britànic mitjà sense gaire estudis, és Jeremy Corbyn. El 2016 el laborista no va recolzar amb l’ardor que es necessitava la campanya a favor de continuar a la UE, i en els mesos agònics de Theresa May només ha buscat el seu interès: ser primer ministre.

El seu partit l’ha hagut d’arrossegar de les orelles a la defensa d’un segon referèndum, en què no creu. Corbyn és un euroescèptic d’esquerra que va votar «no» a la Unió Europea a la consulta de 1975. Només un miracle derrotarà Johnson, o un altre psicòpata intel·ligent que en comptes de bola de demolició tingui un pla capaç d’il·lusionar el seu país.