«No hauria suportat ser l'esclava sexual del president»

Toufah Jallow acudia al palau presidencial de Gàmbia disposada a agenollar-se davant d’Al·là i va acabar postrada davant de la lascívia de Yahya Jammeh, un dèspota que, potser per creure’s un ésser diví, no mostra signes d’humanitat. Arribava orgullosa per ser l’elegida per llegir l’Alcorà i inaugurar el mes de puresa del Ramadà i va tornar a casa sentint-se tan bruta que va refregar el seu cos tremolós sota la dutxa per una eternitat. ¿A qui acudir per escarmentar un violador que resultava ser l’home més poderós del país? ¿Com desposseir-se d’aquesta empremta d’infàmia? Només ella veia aquesta marca, però allà continua, indeleble des del 2015. La resposta va tardar anys a brollar al seu cap: per suportar el llast d’un abús tan brutal no hi ha més remei que destapar les ferides. Per combatre la tirania només serveix mostrar les cicatrius al món.

«El meu silenci era per protegir la meva família, evitar-los problemes i vergonya», relata qui fos guanyadora d’un concurs de bellesa organitzat pel dictador, que va marcar la seva vida i la de centenars de milers de gambians en els seus 22 anys de cruel mandat. Des del 2017, el sàtrapa, de 54 anys, viu plàcidament exiliat a Guinea Equatorial.

Toufah era llavors una adolescent que acudia despreocupada a la residència presidencial per conversar sobre el projecte caritatiu que comportava la seva responsabilitat com a reina de la bellesa. «Llavors el veia com a un pare. M’aconsellava que estudiés i que no em casés per poder realitzar-me plenament. Fins i tot va moblar la casa dels meus pares i va fer que hi instal·lessin aigua corrent», recorda.

Captació

La jove, de 23 anys, se sentia immensament afortunada fins que en una nova trobada el mandatari la va sorprendre demanant-li matrimoni malgrat la flagrant diferència d’edat. Toufah va dir no amb tant respecte com desconeixement de les conseqüències que portaria. Tot i així, per evitar més situacions incòmodes, va deixar de respondre a les trucades de Jimbee, la cosina del sàtrapa i encarregada de captar les víctimes, moltes vegades sota l’aparença de treballar com noies de protocol, una barreja de secretàries i hostesses l’autèntica comesa de les quals era estar disponibles per satisfer la voracitat sexual de Jammeh, segons explica Human Rights Watch.

Una vegada que Jimbee va aconseguir contactar amb Toufah, la va convocar al que s’anunciava com un acte religiós. «Em vaig quedar sola en una habitació i va aparèixer Jammeh sense gorra ni túnica. Un abillament impropi per a una cerimònia», recorda. Tampoc la seva cara era ja la d’un gentil filantrop. «Estava envermellit i fora de si. Em cridava que qui em creia que era per rebutjar-lo», afegeix. La va agafar del braç i la va portar a una habitació contigua, impàvid davant de les súpliques desesperades d’ella. Allà li va injectar una substància, la va posar de genolls i la va humiliar. «Em va començar a fregar els seus genitals per la cara, em va girar, em va posar el cap sobre el llit i em va forçar», descriu la dona.

Ella plorava i deia que moriria. «No, no et matarà. ¡Si és divertit!», li va dir el dirigent entre riallades abans que ella caigués inconscient. Al despertar, una Toufah terroritzada s’afanyava per tornar a casa quan un guardaespatlles de Jammeh la va advertir: «Farem qualsevol cosa per protegir el president». Va passar dies commocionada al llit, fingint estar malalta per no preocupar la seva família. Fins que poc després, Jimbee li va trucar de nou. «Vaig saber que Jammeh l’hi voldria fer una vegada i una altra. Que la meva vida es limitaria a ser la seva esclava sexual i que no ho hagués suportat», relata. Sense dir res a ningú, per extrema precaució, va agafar el passaport, es va cobrir la cara amb un vel i va fugir al Senegal. Allà va obtenir ajuda de les oenagés per obtenir asil al Canadà, on ha emprès una nova vida, amb dos llocs de treball i estudiant Treball Social.

Obrir la porta

Notícies relacionades

«La víctima d'un dictador ha de sentir que és ella que el fa seure al banc»

Gàmbia: La rebel·lió de Kunta Kinte

Però s’ha convençut que per més vocacional que siguin els seus plans no podrà ajudar ningú si abans no ho fa amb si mateixa. Ja no serveix que Jammeh estigui exiliat i la seva família fora de perill. Ja no l’alleuja el mantra a què recorria: «La vida continua». «No l’hi vaig dir ni a la meva família per evitar-los patir. Fins que fa un parell d’anys vaig decidir posar fi a un silenci que protegia Jammeh, però ¿i a mi, qui em protegeix?», descriu. «Quan miro enrere, encara em sento avergonyida i culpable –revela, emocionada–. Necessito tornar-li a ell totes aquestes sensacions, veure’l comparèixer davant d’un jutge i curar aquest dolor».

La redempció de Toufah és també una via perquè les víctimes d’aquest i d’altres depredadors comencin a perdre la por. Per a això necessitava mostrar la seva cara i pronunciar el seu propi nom. Liderar un #metoo que ha sacsejat Occident però que continua latent i emmordassat a l’Àfrica. «¡Jo soc Toufah, jo soc la víctima i no m’amagaré! Per més que sàpiga el que m’espera, les veus que es preguntaran si no seria que anava massa sexi», diu. Ha decidit obrir la porta del seu infern amb totes les conseqüències»: He triat parlar. Si segueix la por, tot continuarà igual. I no vull que les meves futures filles ni cap altra dona hagin de passar per tot el que estic patint jo».