Tardor calenta a l'Afganistan

Aquesta tardor havia de ser tranquil·la a l’Afganistan perquè els Estats Units i els talibans havien d’arribar a un acord de pau que, si perdurés, podria posar fi a 40 anys de conflictes al país centreasiàtic. Però al final tot indica que serà molt pitjor que de costum com a conseqüència de la sorprenent decisió del president nord-americà, Donald Trump, d’acabar amb unes negociacions de pau que s’estaven produint des de fa gairebé un any.

No obstant, tot i que pugui semblar paradoxal, hi ha gent que a Kabul celebra la decisió del president nord-americà. Un d’aquests és el president afganès, Ashraf Ghani. «No té sentit buscar la pau amb un grup, [els talibans], que tenen per objectiuassassinar persones innocents», va dir el líder afganès aquesta setmana, després de l’anunci de Trump.

Ghani i els que pensen com ell tenen més motius per estar tranquils. «Mai va estar massa clar que els talibans estiguessin disposats a complirels compromisos necessaris per a la pau—escriu Kate Klark, membre de la Xarxa d’Analistes de l’Afganistan.Sempre ha existit la possibilitat que l’acord fos una forma que els talibans poguessin desfer-se del seu adversari més gran en el camp de batalla [amb referència als EUA], i que creguessin que llavors podrien controlar militarment Kabul».

Estat fallit

En l’actualitat, els talibans controlen directament o tenen presència militar en dues terceres parts de l’Afganistan. Mai han tingut tant domini territorial des que George Bush Jr. els fes fora del poder després de la invasió nord-americana el 2001, una de les reaccions de Washington després del’atemptat contra les Torres Bessones.

De les 34 províncies afganeses, en aquestes últimes setmanes hi ha hagut combats entre talibans i soldats de l’Exèrcit regular afganès en almenys una desena d’aquestes, situades, majorment, al nord del país. L’Afganistan està en flames.

I fa temps que ho està, perquè mentre els representants dels EUA i els talibans negociaven a Qatar, els combats es multiplicaven sobre el terreny. «Els talibans mai van acceptar un alto el foc –explica a aquest diari l’expert afganès Said Sabir Ibrahimi, investigador del Centre per a la Cooperació Internacional la Universitat de Nova York–. En cas d’haver-se firmat un acord a Doha, no sabríem què hauria passat entre el Govern afganès i els talibans. Acabar de veritat amb la guerra hauria necessitat molt més. No hi ha hagut diàleg entre les diferents faccions afganeses».

Guerra i mort

I qui paga el compte de tot això, evidentment, són els civils. Els atemptats, tant a Kabul com en altres capitals afganeses, estan a l’ordre del dia. Són diversos a la setmana. El 2018 més de 1.700 civils van morir a causa del conflicte (3.400 més van resultar ferits); aquest any, la xifra de morts arriba ja als1.300 civils. La de ferits, als 2.400.

Les dades són de lesNacions Unides, que afegeixen més xifres inquietants: en els primers sis mesos d’aquest any, els bombardejos del Govern afganès i del’OTAN  –la missió de la qual, a l’Afganistan, lidera els EUA– han matat més civils que els talibans. És la primera vegada que passa des que hi ha registres, iniciats fa una mica més d’una dècada.

«Fins fa poc, les forces de seguretat de l’Estat afganès havien estat a la defensiva, però des de fa un any, van passar a l’ofensiva. Els nord-americans tampoc han parat de lluitar. Tots han utilitzat la violència com a avantatge negociador, tot i que els que ho han fet amb més intensitat han sigut els talibans, que pensaven que si deixaven de lluitar perdrien punts en les converses. Veien un hipotètic alto el foc com una amenaça», explica Ibrahimi.

Desassossec

Notícies relacionades

Els talibans anuncien que són a tocar de l'«acord final» amb els EUA per posar fi a la guerra afganesa

Afganistan, la guerra que els EUA no pot guanyar ni sap com acabar

La ruptura de les negociacions ha creat un clima de desassossec. Aquest acord, tot i que no acabés amb la guerra a l’Afganistan –que va començar amb la invasió soviètica del 1979–, sí que podria haver servit com un primer pas cap a algun tipus de reconciliació nacional. Trump, no obstant, s’ha encarregat de llençar a les escombraries aquestes esperances. Com a conseqüència, la incertesa i la por d’un gran repunt de la violència regnen ara a l’Afganistan.

I més encara si es té en compte que en tres setmanes el país centreasiàtic celebra eleccions presidencials. El 28 de setembre no serà un dia fàcil. «Els talibans han dit que atacaran els col·legis electorals. Els civils seran també el seu objectiu», vaticina Ibrahimi.