L'alta abstenció i la incertesa marquen les eleccions de Tunísia

Amb un sentimentd’incertesa  i, alhora,d’esperança  van votar aquest diumenge els tunisians per elegir el seu futur president de la república. Ho van fer des de lanormalitat i la maduresa democràtiques, però amb un elevat percentatge d’abstenció. En el vot era molt present la imatge de la Revolució dels gessamins que va decapitar el règim dictatorial de Ben Ali, que el poble va enviar a l’exili de l’Aràbia Saudita després d’unes inèdites mobilitzacions socials que van fer de Tunísia una excepció de tot el nord de l’Àfrica i el Pròxim Orient. El resultat oficial no es coneixerà fins al dimarts.

L’únic país de l’anomenada primavera àrab que va adoptar nous espais de llibertat i que va donar una lliçó al món de convivència entre les posicions islamistes i liberals. No obstant, la crisi econòmica i social que va mobilitzar llavors els revolucionaris continua persistint en un país amb altes bosses d’atur. A ulls dels analistes, aquesta realitat explica la parca participació electoral. Els votants tunisians –al voltant de set milions van ser cridats a les urnes–van participar només en un 45%, segons va explicar a EL PERIÓDICO Hasna Ben Alimane, membre del consell de la Instància Superior Independent per a les Eleccions (ISIE).

Incògnita

D’entre la vintena d’aspirants, els sondejos vaticinaven dos grans favorits. Un és Nabil Karaoui, el Berlusconi tunisià per la seva coneguda faceta de magnat audiovisual. Un liberal a la presó des del mes de juliol passat, acusat de «blanqueig de diners i frau». Els juristes encara no han definit què pot passar a partir d’ara amb un president elegit a la presó.

Notícies relacionades

Trump, la Lluna i més enllà

El buit que deixarà la UNRWA

L’altre és el juristaKais Said, que pel seu llenguatge directe ha convençut els més joves. Altres candidats amb possibilitats són el laic Youssef Chahed, Youssef Chahed,excap de govern; l’islamista Abdelfatah Mourou i l’exministre de Defensa, Abdelkrim Zbidi, del partit liberal Nida Tounes.

L’elegit en les presidencials té com a repte acabar amb la sensació de paràlisi que viu el país, a més de combatre la corrupció i mitigar la desafecció popularvuit anys després de la Revolució.