Trump: «No vull la guerra [amb l'Iran], però estem preparats»

Els Estats Units han acusat l’Iran de l’atac aeri que dissabte va tocar dues refineries petrolieres de l’Aràbia Sauditaatac aeri refineries petrolieres de l’Aràbia Saudita, l’exportador de cru més gran del món, un atac que ha provocat l’augment més gran dels preus del petroli des de la Guerra del Golf del 1991.

Les acusacions nord-americanes han anat acompanyades de la publicació de diverses fotografies fetes per satèl·lit que mostren els objectius colpejats i suggereixen que almenys 17 míssils es van llançar sobre les processadores de petroli saudites, tot i que no tots van fer blanc. D’acord amb la posició nord-americana, Riad ha afirmat que els atacs es van produir ambarmes iranianesi ha negat que procedissin delIemen.

De moment, Donald Trump ha fugit dels judicis categòrics, però ha dit que les armes dels EUA estan «carregades» i preparades per respondre. Hores més tard, va assegurar que no vol anar a la guerra amb l’Iran, tot i que va advertir que els Estats Units està «més ben preparat» en cas que sorgeixi un conflicte entre els dos països. «No vull guerra amb ningú [...] Certament ens agradaria evitar-ho», va dir Trump en declaracions als periodistes a la Casa Blanca durant una reunió amb el príncep hereu de Bahrain, Salman bin Hamad al-Khalifa.

Aquest últim atac algolf Pèrsicno només ha revifat els temors d’una nova confrontació militar a la regió, sinó que podria portarconseqüències econòmiquesglobals pel seu impacte sobre elsubministrament de petroli. Prop del 50% de la producció saudita ha quedat fora de combat, la qual cosa suposa una reducció de5,7 milions de barrils diaris. Aquesta quantitat equival al5% del subministrament mundial, una pertorbació en el mercat que és superior a la que es va donar després de la invasió iraquiana de Kuwait el 1990 o després de la Revolució Islàmica iraniana el 1979.

Els preus a futur delbarril Brentvan arribar a augmentar un 19% després de l’obertura dels mercats, però es van anar moderant durant la jornada després que els EUA i elsEmirats Àrabsanunciessin la seva intenció de fer servir les sevesreserves estratègiquesper suplir la retallada saudita. Fonts del regne suadita citades per Reuters afirmen que passaran mesos fins que el país pugui tornar als seus nivells normals de producció. 

Drons i míssils de creuer

L’atac de dissabte va ser reivindicat per les milícies houthis que lluiten contra la coalició saudita en la devastadora guerra del Iemen, unes milícies que Washington i Riad acusen de ser aliades amb Teheran. El Pentàgon afirma que les instal·lacions van ser bombardejades amb drons i míssils de creuer i que, per l’orientació de l’impacte, degueren procedir de l’Iran o l’Iraq, on l’Estat xiïta compta amb nombrosos aliats.

No obstant, lesNacions Unidesvan dir recentment que Teheran ha proporcionat drons i míssils als houthis, un armament que hauria augmentat significativament la seva capacitat per atacar els seus enemics saudites. 

Diumenge, Trump es va reunir amb elConsell de Seguretat Nacionala la Casa Blanca i aparentment va condicionar la seva resposta a les conclusions que extregui la monarquia dels Saud. «Tenim raons per saber qui és el culpable, estemcarregats i llestosdepenent de la verificació, però esperarem que el regne assenyali els responsables i digui sota quins termes hauríem d’actuar», va afirmar.

El líder nord-americà ja va fer servir una expressió molt similar a la de «carregats i llestos» al juny, després que l’Iran abatés un avió nord-americà no tripulat al Golf. Trump va explicar després que va acabar cancel·lant les represàlies nord-americans 10 minuts abans que comencés l’atac després de ser informat que podien causar 150 baixes iranianes, una xifra que va considerar desproporcionada. Aquell pas enrere va enfurismar alguns dels seus lloctinents, com el recentment defenestrat assessor de seguretat nacional,John Bolton. 

Petroli per seguretat

L’atac contra les instal·lacions d’Aramco es pot interpretar com un atac directe contra els EUA, ja que des de finals de la segona guerra mundial els dos països han mantingut una fèrria aliança que se sosté sobre el principi de petroli a canvi de seguretat. Tot i que la revolució del ‘fracking’ ha reduït notablement la dependència nord-americana de l’or negre saudita i li ha servit per aconseguir la seva anhelada autosuficiència, res indica que Washington hagi renunciat a ser el garant de la seguretat saudita. També atempta contra l’anomenadadoctrina Carter, amb la qual els EUA es van arrogar la responsabilitat de mantenir l’estabilitat dels fluxos de petroli al golf Pèrsic. 

A compte de la decisió que adopti la Casa Blanca, els seus aliats saudites han expressat la intenció de respondre a l’atac. «El regne està disposat i és capaç de fer front a aquestaagressió terrorista», ha dit l’home fort de la monarquia saudita, el príncep hereuMohamed bin Salman. Com sol passar en aquests casos, Teheran ha negat qualsevol responsabilitat en el bombardeig contra les refineries d’Aramco, mentre avisava d’estar preparat per a una «guerra total».

Notícies relacionades

El Iemen: la batalla entre l'Aràbia Saudita i l'Iran per la influència en la regió

Els EUA asseguren que l'Iran està darrere dels atacs a les refineries saudites

En els últims mesos han proliferat els atacs contra interessos petroliers al Golf, una dinàmica que alguns analistes atribueixen a la decisió estratègica de l’Iran d’elevar els costos de laguerra econòmicaque els EUA han llançat contra el seu país des que van sortir de l’acord nuclear firmat per Teheran amb les grans potències. 

De moment, tot indica que la primera víctima d’aquest últim atac serà la diplomàcia. El Govern iranià ha confirmat que no hi haurà reunió entre el seu president Hassan Rouhani i Trump durant la pròxima Assemblea General de les Nacions Unides, una trobada en la qual ha estat treballant la diplomàcia francesa. «Ni hi ha un pla semblant a la nostra agenda ni es produirà», ha dit un dels portaveus de Rouhani.