Un jurista i un magnat a la presó es disputen la presidència de Tunísia

El jurista populista Kaïes Said i el Berlusconi de Tunísia, Nabil Karaoui, han guanyat la primera volta de les eleccions presidencials de Tunísia, segons els primers sondejos d’opinió i les estimacions de partits polítics. Els dos representen figures polítiques bel·ligerants; Said, de 61 anys, durant la seva campanya electoral, ha mantingut posicions extremadament conservadores. Recolza la criminalització de l’homosexualitat i la pena de mort. Tampoc defensa la igualtat de gènere en l’herència i manté les seves reserves sobre les llibertats individuals. Per la seva part, Karaoui de 56 anys, liberal i home de negocis, es troba a la presó acusat de «blanqueig de diner i de frau». Aquestes acusacions en lloc d’haver minvat la candidatura sembla que l’han reforçat.

El poble tunisià haurà d’elegir un dels dos candidats que disputaran la segona volta abans del 13 d’octubre. A l’espera delsresultats definitius, el jurista hauria aconseguit el 19,5% dels sufragis, quatre punts més que Karoui i més de vuit per sobred’Abdel Fatah Mouro, el president interí del Parlament i cofundador del moviment islamista conservador Ennahda, primera força de la Cambra. Aquests primers resultats foragiten, per tant, els temors del front laicoliberal dins i fora de Tunísia sobre l’agenda delsislamites  que, per primera vegada, s’han presentant en les presidencials. El seu poder se circumscriu, de moment, al Parlament.

Segona oportunitat

Notícies relacionades

Apple planeja portar a l’Índia la producció dels iPhones que ven als EUA

El modista catòlic i homosexual del Papa

Ara el repte del futur president de la República és acabar amb la sensació de paràlisi que viu el país en el camp econòmic i social, a més de combatre la corrupció i mitigar la desafecció popular després de vuit anys de protestes socials que van posar sobre la taula més de 300 morts en mans de les autoritats. Llavors els tunisians reclamaven més enllà d’una transició democràtica, una reestructuració de l’Administració i una nova gestió pública del país que acostés les elits als pàries, oferís igualtat d’oportunitats a les ciutats i als pobles i generés ocupació per a les bosses de joves sempre temptats pelcontraban  o la immigració.

Cert és que el període posterior aBen Alia Tunísia no ha sigut fàcil davant l’augment de la inseguretat. Els enemics de la democràcia van sembrar el terror en la coneguda com la perla del Mediterrani. Els atemptats terroristes van destrossar el turisme durant els anys més crítics del país que iniciava una inèdita transició democràtica. Superada aquesta fase amb la reaparició dels fluxos turístics i més estabilitat, el poble tunisià reclama una «segona oportunitat».