L'oposició veneçolana es trenca

L’oposició veneçolana s’ha fracturat una altra vegada. Un sector està amb un Juan Guaidó en quart minvant. Una altra fracció ha decidit asseure’s en una taula de diàleg amb el Govern poques hores després que el diputat a qui els EUA i 54 governs més reconeixen com a «president encarregat» exigís gairebé en solitud mantenir la línia de la intransigència.

El seu principal antagonista, Nicolás Maduro, va celebrar des del Palau de Miraflores el nou escenari. «Avui s’ha firmat un acord que fa un primer pas per a la convivència i la pau nacional». Maduro es va mostrar disposat a tornar a Barbados, escenari de l’última i fallida temptativa de negociació amb Guaidó, però aquesta vegada amb els adversaris que han resolt donar-li l’esquena.  

ElMoviment al Socialisme (MAS); Avançada Progressista (AP), i Solucions i Canviem van fer aquest pas després que el madurisme es comprometés entre altres coses a conformar un nou Consell Nacional Electoral (CNE) i oferir les garanties electorals per a les pròximes votacions.

Alliberament de presos polítics

Al seu torn, s’ha avançat en l’alliberament depresos polítics. El Partit Socialista Unit de Veneçuela (PSUV, oficialisme) tornaria a l’Assemblea Nacional (AN), controlada pels sectors que respon a Guaidó. L’oposició moderada, per la seva part, va demanar que s’aixequinles  i va demanar un programa d’intercanvi de petroli per aliment, medicaments i altres béns per enfrontar les greus carències socials. «El final ha de ser una Veneçuela de tots no d’una part davant l’altra», va dir el diputat Timoteo Zambrano.

Guaidó va veure amb molt mals ulls l’escena compartida per maduristes i opositors: «Ja el règim ha intentat abans aquest tipus de maniobres, va passar el 20 de maig del 2018 i ja sabem quins van ser les conseqüències, al voler negar una solució real al conflicte, posar avui remeis ineficaços a una emergència humanitària complexa que implica delicte de lesa humanitat». Va augurar que la iniciativa derivarà en «més crisi, més aïllament internacional, menys fonts de finançament per a Veneçuela». L’única manera de solucionar el conflicte, va insistir, és acabar amb la «usurpació» de Maduro.

Claudio Fermín, un dels signants de l’acord, va qüestionar el full de ruta  del «president encarregat».  Al seu criteri, «Guaidóha tingut una extraordinària oportunitat en aquests últims tres mesos del diàleg a Noruega i Barbados, ¿llavors què proposa, la violència o la resignació? ¿o quedar-se de braços plegats, o entregar-nos simplement a la voluntatdefactors externs?». El passat 6 d’agost, Maduro va abandonar els contactes amb l’oposició per considerar que havia «celebrat» les mesures preses per l’Administració de Donald Trump. El diputat va donar després per trencades les negociacions.

Deteriorament de la imatge

La ruptura en l’oposició té lloc quan l’estrella de Guaidó dona signes de refredar-se veloçment. El 23 de gener, quan es va autoproclamar com la principal autoritat executiva, va convocar multituds a Caracas. La seva capacitat de mobilització es va mantenir amb força fins a finals d’abril, quan va fracassar l’intent de destitució de Maduro amb ajuda d’una minoria militar. Dissabte passat, Guaidó va intentar ocupar una altra vegada l’est de Caracas.

Notícies relacionades

Escàndol a Veneçuela per unes fotos de Guaidó amb narcos colombians

Guerra d’Israel en directe: última hora sobre el final de la treva a Gaza, l’ajuda humanitària i reaccions

La manifestació a Bello Monte amb prou feines va convocar desenes de persones. El diputat ha rebut un fort cop a la seva imatge després que es coneguessin les fotografies en les quals apareix amb integrants del grup paramilitar colombià Los Rastrojos. Un d’ells no ocultava la seva arma. La fotografia va ser feta el 22 de febrer en el marc del frustrat intent d’introduir ajuda humanitària des de Cúcuta, la ciutat limítrofa amb la veneçolana Táchira.

En aquest context, Oslova reiterar la sevadisponibilitatafacilitar el diàleg entre el Govern i l’oposició veneçolana. El noruec Dag Nylander va dir que el seu país acompanyaria les gestions «sempre que les parts ho creguin oportú i avancin en una solució negociada».