L'Argentina prorroga l'emergència alimentària fins al 2022

«Vostès tenen futur si continuem junts, si anem tots amb força», va dir Mauricio Macri a la província de Tucumán, on un 60% dels seus habitants el van rebutjar en les primàries de l’agost. Mentre augurava prosperitat en cas de ser votat i reelecte en les presidencials del 27 d’octubre, 1.250 quilòmetres al sud, a la ciutat de Buenos Aires, el Congrés argentí aprovava prorrogar per tres anys la llei d’emergència alimentària.

La mesura va ser exigida als carrers pelsmoviments socials davant de l’agreujament de la crisi econòmica que viu el país. L’oposició va recollir el guant i el macrisme no va tenir cap altra alternativa que doblegar-se. El projecte va rebre el vistiplau del Senat. La setmana passada havia sigut aprovat per la Cambra de Diputats.

En virtut d’aquest acord, l’ajuda estatal per als més necessitats s’estén fins a finals del 2022. La sessió al Senat va estar precedida per una mobilització davant de les portes del Congrés de milers d’activistes d’organitzacions socials.  A l’interior, la senadora María Magdalena Odarda, de l’opositor Front Progressista, recordava la gran paradoxa d’un país «capaç de donar menjar a 400 milions de persones» i que no pot garantir les necessitats de 15 milions dels seus habitants. A la qual cosa la peronista Beatriz Mirki va afegir: «La fam ja s’ha instal·lat a l’Argentina».

El dòlar i la inflació

Després de la derrota de Macri en les primàries de l’11 d’agost davant el peronista Alberto Fernández, va tornar a saltar el preu del dòlar i a accelerar-se la inflació. Les protestes a la capital argentina s’han convertit en una postal permanent, amb les seves olles populars, els seus talls de carrer i una indignació a flor de pell.

El cap de setmana passat, el bisbe de la província de Salta, Mario Cargnello, va interpel·lar el cap d’Estat en termes inèdits: «Mauricio, has parlat de pobresa,emporta’t el rostre dels pobres, que són argentins, dignes, respectuosos i mereixen que ens posem de genolls davant d’ells». Es calcula que com a conseqüència de la nova esplanissada, Fernández, a qui se li adjudica una inexorable victòria electoral d’aquí poc més d’un mes, rebrà un país amb gairebé 40% de persones en aquesta situació.

D’acord amb l’Institut Nacional d’Estadística i Preus (INDEC), una família de quatre membres va necessitar l’agost 33.013 pesos (530 euros) per adquirir els béns i serveis essencials. El salari mínim vigent és de 14.125 (226 euros). L’INDEC va informar al seu torn que la cistella bàsica es va encarir un 3,4% el mes previ i acumula una alça del 58,2%.

La profunditat de la crisi social explica que, una setmana abans del reinici de la campanya electoral, Fernández avantatja Macri de 20 punts segons les últimes enquestes. En aquest context es va aprovar la pròrroga de la llei i va impulsar la creació del Programa d’Alimentació i Nutrició Nacional, que estableix un increment d’almenys el 50% a les partides pressupostàries d’aquest any destinades a polítiques públiques d’alimentació i nutrició. Aquest augment implicarà un cost fiscal addicional aquest any de 10.000 milions de pesos (uns 160 milions d’euros). «Aquesta llei és un pal·liatiu», va afirmar el senador peronista Carlos Caserio. 

Com es va recordar durant la sessió parlamentària, els nens són els més afectats pels efectes de la desfeta econòmica. La pobresa infantil va passar del 44% al 51,7% en els dos últims anys. La Universitat Catòlica Argentina (UCA) calcula que es tracta d’uns 3,4 milions de menors. . La franja més afectada va dels 5 als 12 anys. 

La història de la Melina

Notícies relacionades

Guerra d’Israel en directe: última hora sobre el final de la treva a Gaza, l’ajuda humanitària i reaccions

Ucraïna llança míssils de llarg abast britànics contra Rússia

El sotsobre també se sent a la ciutat de Buenos Aires, la més rica de l’Argentina. Un 19,1% dels seus habitants són pobres. Entre ells hi ha la Melina, la nena amb qui Macri es va fer una foto fa 11 anys en un abocador de la capital. Sobre uns taulons de fusta, el llavors candidat a alcalde va pronunciar al costat d’ella la promesa d’erradicar el flagell de la desigualtat. Onze anys més tard, la Melina encara viu a prop de l’abocador, al Ramón Carrillo, un barri paupèrrim de l’oest de la ciutat.

Ja és més gran i se li va esborrar el somriure. Hi va haver un temps en què parlava de «l’oncle Macri». Ara usa roba utilitzada i no sap què significa la paraula ‘futur’. «Jo soc la seva mama. Abans recolzàvem el president. Ja no. Ens sentim molt decebuts. Ara estem amb Alberto i Cristina [Kirchner], perquè la gent no té feina ni per menjar», va explicar Asunción Carvallo.