Giuliani, 'il consigliere' de Trump

Entre el 1983 i el 1989 Rudolph Giuliani es va fer un currículum imponent com a fiscal general dels Estats Units a Nova York, amb més de 4.000 condemnes com a xèrif de Wall Streetxèrif  i flagell del crim organitzat. Avui, quan la corrupció i les tàctiques mafioses semblen instal·lades al Despatx Oval, almenys segons va denunciar James Comey, va suggerir l’informe de Robert Mueller i ara la investigació oberta sobre l’impeachment  a Donald Trump, el sospitós d’actuar com un autèntic consigliere és ell.

Giuliani, esmentat 31 vegades en la queixa del delator de la intel·ligència que ha desencadenat l’última crisi, va rebre dilluns  una citació dels tres demòcrates que presideixen els comitès d’Intel·ligència, Afers Exteriors i Control de la Cambra baixa. Asseguren que hi ha «acusacions creïbles que va actuar com a agent del president en una trama per fer avançar els seus interessos polítics personals mitjançant l’abús del poder del càrrec».

I com que Giuliani ha admès sense complexos que va realitzar gestions per buscar informació potencialment nociva sobre l’exvicepresident i ara candidat demòcrata Joe Biden, així com per provar de recolzar les teories conspiradores que situen Ucraïna com a origen de la investigació del Rusiagate, li exigeixen que entregui abans del 15 d’octubre «missatges de text, registres de trucades i altres documents» sobre les seves reunions, converses i negociacions.

Giuliani es va reunir amb l’exfiscal general de Kíev, Yuri Lutsenko, el gener a Nova York i el març a Varsòvia. També es va veure el 2 d’agost a Madrid amb Andri Yermak, proper aliat del president ucraïnès, Volodímir Zelenski. I tot i que la implicació del Departament d’Estat almenys en l’última trobada ja ha fet rodar un cap, l’escrutini s’intensifica sobre Giuliani, un home de 75 anys que van ser exitosos però discutits primers alcaldes de la Gran Poma entre el 1994 i el 2001 i va semblar enterrar les ombres sobre les seves polítiques racistes i contra els pobres i d’excessiu recolzament en la brutalitat policial al ser anomenat «l’alcalde d’Amèrica» per la seva resposta als atemptats de l’11-S.

Paral·lel temperamental i polític

Rudy és no només des de fa dècades amic proper de Trump (que té el seu fill Andrew contractat a la Casa Blanca) i des del 2018 el seu advocat personal sense sou, amb accés freqüent a reunions en privat i sense testimonis, sinó en molts casos paral·lel temperamental i polític. Tots dos comparteixen la set inesgotable de publicitat i l’afició per la provocació, la incorrecció política i les falsedats («La veritat no és la veritat», va arribar a dir Giuliani l’any passat).

També tenen en comú un agitat historial de relacions sentimentals (amb tres dones cadascun) i un costós estil de vida. Segons l’últim procés de divorci de Giuliani, per exemple, ell i Judith Nathan gastaven al mes 230.000 dòlars (ara ell passa a la seva ex 42.000 dòlars al mes), tenien sis cases en propietat i eren membres en 11 clubs de camp. L’exalcalde és capaç de gastar 7.000 dòlars en plomes estilogràfiques o 12.000 en cigars.

Notícies relacionades

El tèrbol treball de Barr i Giuliani per a Trump els posa sota els focus de l''impeachment'

La Casa Blanca va provar d'enterrar la trucada de Trump a Ucraïna segons la queixa del delator

Una trajectòria empresarial on s’enfanguen l’interès privat amb el servei públic és també punt de connexió. El 2002 Giuliani va crear la firma de consultoria Giuliani Partners i aviat va establir la subsidiària Giuliani Security & Safety, que ha donat assessoria i entrenament policial, antiterrorista, d’espionatge i resposta d’emergència a Amèrica Llatina, el Pròxim Orient i Europa de l’Est. Tan aviat oferia discursos a 200.000 dòlars per intervenció com treballava amb firmes com TriGlobal Strategic Ventures oferint assessoria d’imatge a oligarques russos vinculats al Kremlin. I el 2017, quan treballava per al bufet  Greenberg Traurig representant estrangers amb processos judicials als EUA, va arribar a guanyar 9,5 milions de dòlars.

Des de fa temps a Trump i Giuliani (que no va aconseguir el seu objectiu de ser secretari d’Estat i va rebutjar les ofertes del president per ser fiscal general o secretari de Seguretat Nacional) els uneix també l’obsessió per desacreditar les investigacions del president, especialment la de Mueller, com a políticament motivades i executades per agències d’intel·ligència segons ells al servei dels demòcrates. Giuliani ha arribat a comparar els agents d’intel·ligència amb els nazis.