L'Eurocambra avisa que el pla de Johnson per al 'brexit' és insuficient

Davant la cautela amb la qual la Comissió Europea ha optat per rebre els plans per al ’brexit’ del primer ministre britànic, Boris Johnson, l’Eurocambra ha preferit no mossegar-se la llengua i dir alt i clar el que molts a Brussel·les pensen: que el pla de Londres no és una base de negociació suficient i que hi ha elements molt preocupants. «Tot i que continuem oberts a estudiar solucions viables, legalment operatives i serioses, les propostes del Regne Unit queden curtes i representen un pas enrere respecte als compromisos i objectius conjunts», van alertar ahir en el seu primer posicionament oficial.

El negociador en cap de la UE, Michel Barnier, va acudir aquest dimecres a la seu del Parlament Europeu a informar del contingut del primer text legal, que aquest dijous ha abordat amb els ambaixadors permanents dels 27. Un gest de deferència que es repeteix regularment des que van començar les negociacions ja que el Parlament Europeu haurà de ratificar l’acord de divorci i tindrà, per tant, l’última paraula.

El resultat d’aquestes primeres discussions deixa un balanç amarg i molt escepticisme. «Les propostes d’últim minut presentades pel Govern del Regne Unit el 2 d’octubre, en la seva forma actual, no són una base per a un acord al qual el Parlament Europeu pugui donar el seu consentiment», avisa l’Eurocambra sobre un pla que diuen no és una alternativa a la salvaguarda per a Irlanda perquè amaga tres grans obstacles. 

Tres obstacles més grans

Per començar, es preveu la creació d’»infraestructures i controls» tot i que «no està clar exactament on i com es portaran a cap». Un problema més gran, segons el parer dels eurodiputats, ja que «qualsevol forma de controls a la frontera i voltants significarà el final del comerç sense friccions», «un perjudici per a l’economia de l’illa» i «un greu risc per al procés de pau, els consumidors i les empreses». A més, entenen que els plans vulneren principis fonamentals, línies vermelles de la Cambra i deixaran un «forat important» en el mercat interior.

També preocupa el fet que alguns plans només es concretaran en el període transitori de 14 mesos que s’obrirà després de la sortida del Regne Unit de la UE el 31 d’octubre. Això significa incertesa i que la Cambra haurà de donar el seu aprovat sense conèixer plenament totes les implicacions ni tenir garanties del seu funcionament legal, una cosa «inacceptable».

Finalment, el veto que reserven per al Parlament nord-irlandès fa que l’acord sigui insegur, provisional i que depengui d’una decisió unilateral. És més, ja que l’Assemblea de Stormont no s’ha reunit des de fa gairebé tres anys qüestionen que «pugui tornar a fer-ho i assumir la responsabilitat sobre un tractat internacional d’aquesta naturalesa». En resum, el pla de Johnson no s’acosta «ni remotament al que ja s’havia acordat com a compromís» en la salvaguarda irlandesa.

Cimera clau a l’octubre

Malgrat aquesta gerra d’aigua freda de l’Eurocambra, la UE continua disposada a negociar fins i tot en temps de descompte i esgotar la poca paciència que els queda als exhaustos diplomàtics europeus. El nou punt d’inflexió, coincideixen alguns d’ells, serà la cimera de caps d’Estat i de Govern del 17 i 18 d’octubre. Serà el moment en què els Vint-i-set hauran de decidir si hi ha aparences d’un acord o és necessària una nova pròrroga que Johnson ja ha dit no pensa demanar.

«No puc dir si som molt lluny o quin grau de convergència es pot aconseguir. Si s’hagués presentat fa un mes potser hauria sigut mes útil», reconeix un diplomàtic europeu. Però «la voluntat és anar amb tota la lleialtat cap a un acord», assegura. «Seguim oberts però encara no estem convençuts», ha resumit el president de la UE, Donald Tusk, després de parlar amb Boris Johnson que aquest dijous ha presentat durant dues hores la seva proposta a la Cambra dels Comuns.

Johnson, optimista

Notícies relacionades

Guerra d’Israel en directe: última hora sobre el final de la treva a Gaza, l’ajuda humanitària i reaccions

Ucraïna llança míssils de llarg abast britànics contra Rússia

El Regne Unit, ha explicat, «ha mostrat una gran flexibilitat amb l’objecte d’aconseguir un acord amb els nostres amics d’Europa». Un pla «genuí» que «respecta els acords de pau de Divendres Sant, a Irlanda del Nord». La proposta ha rebut el recolzament ‘a priori’ del Partit Democràtic Unionista i un suport una mica més tebi del sector més ultra ’brexit’ dels Conservadors. 

El Govern és optimista i creu que podria aconseguir una majoria suficient al Parlament per ratificar un possible nou acord amb la UE, una cosa en què la seva predecessora, Theresa May, va fracassar en tres ocasions. Malgrat el to sorprenentment conciliador en aquesta ocasió, Johnson va repetir que si la UE no accepta el seu pla, el Regne Unit marxarà sense acord el 31 d’octubre. Quan li van preguntar en dues ocasions si aquesta era la proposta final, el primer ministre va suggerir que estarien disposats a fer canvis en el seu esborrany.