Estat d'excepció a l'Equador després de les protestes per la pujada del combustible

«Hem esgotat el mecanisme de diàleg», va dir el president equatorià Lenín Moreno hores després que comencés a regir l’estat d’excepció durant 60 dies en resposta a les protestes desfermades per l’increment del preu del combustible.

La policia ha detingut unes 200 persones. Moreno es va traslladar a la ciutat costanera de Guayaquil, l’epicentre del malestar ciutadà, per defensar al peu de la lletra les mesures que, va insistir, són irreversibles. Pel cap d’Estat, els que van sortir al carrer a manifestar-se contra «‘el paquetazo’», són, ras i curt, «colpistes». Segons Moreno, «sembla que s’evidencia» que la intenció dels equatorians enutjats amb l’alça del preu és «desestabilitzar al Govern democràticament i legalment constituït».

Feia anys que l’Equador no experimentava aquest tipus de sacsejos polítics. A més de l’aturada en el transport i la suspensió de les classes, milers de persones es van mobilitzar als carrers. Es van registrar saquejos als comerços  i van ser tancades més de 200 carreteres. Hi va haver algunes suspensions de vols internacionals a l’aeroport internacional de Quito. Malgrat les protestes, Moreno està convençut que guanyarà el pols. «A aquests colpistes, l’Equador els està dient ‘no’», va dir.

Dret de reunió

L’estat d’excepció restringeix entre altres coses el dret a reunir-se. El secretari de la Presidència, Juan Sebastián Roldán, va justificar la seva aplicació perquè el Govern «no podia caure en el xantatge» de les associacions de transport. El malestar social es va activar arran de l’augment del preu del dièsel i la gasolina extra com a conseqüència de l’eliminació d’un subsidi estatal que, va afirmar el mandatari davant el país, era distorsionador per a l’economia. 

L’oposició va assegurar que es tracta d’un ajustament encobert i derivat dels acords entre el Govern i el Fons Monetari Internacional (FMI).  El galó de dièsel podria passar d’1,03 dòlars a 2,27, mentre que la gasolina extra, d’1,85 a 2,30 dòlars. Les autoritats afirmen que d’aquesta manera s’estalviaran uns 1.400 milions de dòlars anuals. Roldán va reconèixer que hi pot haver «descontentament», però va considerar inadmissible que «la gent no pugui anar a treballar». La ministra de Govern, María Paula Romo, va cridar els equatorians a «recuperar la calma». 

Repressió

Revolució Ciutadana, el partit de l’expresident Rafael Correa, va dir que el Congrés té la potestat de revocar l’estat d’excepció així com determinar si Moreno va incomplir les seves funcions i eventualment destituir-lo. Al seu torn, la formació va responsabilitzar el Govern dels «actes repressius» i les conseqüències d’una «decisió antidemocràtica».

Correa, que fa dos anys va patrocinar la candidatura presidencial de Lenín, i va trencar ràpidament amb el seu delfí fins al punt de no poder tornar a l’Equador, no va desaprofitar l’oportunitat de criticar-lo durament des de Bèlgica i a través de les xarxes socials. Al fer referència als saquejos va dir: «Creia que no tornaria a veure això a la meva pàtria. Ens recorda tant el 1999...».

Des que va iniciar la seva presidència, Moreno s’ha proposat desmuntar les bases de l’anomenat «socialisme del segle XXI», que va pontificar Correa des del Palau de Carondelet. L’actual mandatari va compartir aquesta retòrica mentre era el seu vicepresident i després ambaixador. Fa uns dies va assegurar que si seguia pel camí del seu antecessor, l’Equador es convertiria en una altra Veneçuela. «Tots ja coneixem el seu cinisme i les seves alteracions psicològiques. Quan diu una cosa, sempre és exactament l’oposada», va dir Correa sobre el seu exsoci polític.

Notícies relacionades

Guerra d’Israel en directe: última hora sobre el final de la treva a Gaza, l’ajuda humanitària i reaccions

Ucraïna llança míssils de llarg abast britànics contra Rússia

L’augment dels preus regeix des d’aquest dimecres. Els primers a expressar el seu descontentament van ser els transportistes. Les ciutats es quedaran sense busos ni taxis. «Sé que aquesta suspensió perjudicarà el poble, però exigim els nostres drets», va dir la Federació Nacional de Cooperatives de Transport Interprovincial de Passatgers (Fenacotip). Organitzacions socials, indígenes i estudiants universitaris també van sortir al carrer per rebutjar «‘el paquetazo’».

Com era d’esperar, abans d’entrar en vigència l’increment dels preus, les estacions de servei es van omplir de conductors.