Eleccions a Portugal, el país que va ressorgir de les cendres de la crisi

Més de 10,8 milions d’electors portuguesos voten des de les 8 d’aquest matí a les eleccions legislatives per renovar els 230 escons del seu Parlament, uns comicis que tots els sondejos indiquen que guanyarà el Partit Socialista del primer ministre, António Costa, mentre es manté el dubte del marge del resultatPartit Socialista del primer ministre, António Costa. Costa aspira a una majoria absoluta de 116 escons que l’alliberi de la dependència dels que han sigut els seus socis parlamentaris en els últims quatre anys, el Bloc d’Esquerra (BE) i la coalició de comunistes i verds (CDU), en l’aliança coneguda com la ‘geringonça’.

La baixa participació està sent la tònica d’aquests comicis, dos punts per sota al migdia que la registrada el 2015, que ja va ser del 44%. El president, Marcelo Rebelo de Sousa, ha subratllat quan ha dipositat el seu vot que el país afrontarà “desafiaments de pes” en els pròxims quatre anys i s’ha referit clarament a una “desacceleració econòmica mundial” que amenaça directament la recuperació que ha experimentat Portugal.

Sota aquesta aliança de socialistes i l’extrema esquerra a què ningú donava més sis mesos de vida el 2015 quan va desallotjar la dreta del poder, el país ha disfrutat d’una estabilitat política en els últims quatre anys que li ha permès girar full de les polítiques més sagnants de l’austeritat. El petit país atlàntic que va ser el mal alumne d’Europa ara és l’enveja de la família socialdemòcrata.

Mentrestant, el centredreta portuguès del Partit Social Demòcrata (PDS) i la dreta del Centre Democràtic i Social (CD) estan sumits en una profunda crisi. Cap sondeig els dona la possibilitat de conformar una majoria alternativa a la del PS.

Unes bones dades macroeconòmiques que han permès a Costa satisfer les demandes dels seus socis parlamentaris d’esquerra i revertir part de les dures retallades imposades al país durant el rescat de la troica (2011-2014) han creat el que es coneix com la “via portuguesa” o el “miracle portuguès”: el final de l’austeritat sense posar en perill els compromisos amb Brussel·les.

Un “miracle” que no està exempt d’amenaces. Però tot i que la millora de les finances públiques és incontestable i els nivells de benestar dels portuguesos també, l’economia ofereix signes inquietants. La recuperació se sustenta en dos pilars: les exportacions (que suposen més del 40% del PIB) i el turisme (que suma el 15%) –segons un estudi de CaixaBank Research– mala peça al teler en èpoques de turbulències globals com les que es preveuen.

Joao Borges de Assunçao, professor de la prestigiosa Escola de Negocis de la Universitat Catòlica de Lisboa, és dels que es resisteixen a parlar de miracle, tot i que sí que admet que la “recuperació ha anat millor a Portugal que a altres països” i remarca que quan l’actual Govern va assumir l’enlairament ja s’havia produït. “El dèficit ja s’havia relaxat i no eren necessaris tants ajustaments; si hi sumem la bona marxa de l’economia europea, la recuperació es dispara el 2015, però és lineal des del 2013”.

A prop del dèficit 0

Rescatat el 2011 amb 78.000 milions d’euros a canvi d’un dur ajustament, els números són incontestables.El país ha posat fi al dèficit, que aquest any serà del 0,2%; l’atur ha tornat als nivells del 2004 (6,3%); s’ha començat a reduir el deute públic –encara del 121,5% del PIB–, i el creixement és sòlid des de fa cinc anys, per sobre de la mitjana de la UE.

Amb els comptes sanejats, el Govern ha liquidat algunes de les retallades imposades per la troica.S’ha apujat el salari mínim dels 500 als 600 euros (lluny dels 900 a Espanya), s’han revaloritzat les pensions i els funcionaris han recuperat el que van perdre durant el rescat en forma de reducció de la jornada laboral, restitució de pagues i dies festius. 

S’han reduït impostos a les rendes més baixes alhora que se n’han augmentat alguns d’indirectes. Mesures que han anat acompanyades d’unpla per atraure inversió estrangera, amb sucoses deduccions fiscals a professionals i jubilats i visats a canvi d’inversions immobiliàries.

El ‘Ronaldo’ de l’Economia

L’FMI ha parlat del país com una “lliçó per a Europa i la resta del món”, després de cobrar el 2018 els 26.000 milions de deute, que Portugal va decidir liquidar per estalviar-se 100 milions en interessos. Encara deu 50.000 milions a la Comissió Europea i al Banc Central Europeu, que no obstant han premiatl’ingent esforç del país que fins i tot el 2014 va tenir intervingut donant la presidència de l’Eurogrup al ministre de Finances portuguès, Mario Centeno, conegut com el “Ronaldo de l’economia” i defensor a ultrança del’ortodòxia fiscal. Un compromís que ha portat el Govern portuguès a reduir la inversió pública a un dels nivells més baixos d’Europa, per sota del 2,2% del PIB.

Notícies relacionades

La bombolla immobiliària després del «miracle» portuguès

Portugal es disposa a votar mirant de reüll Espanya

Aquesta política ha fet molt de mal a la Sanitat, que el 2018 va rebre la partida pressupostària més baixa dels últims 15 anys. Les vagues han sigut constants en aquest sector, i també en l’Educació, però durant la segona meitat de la legislatura, gairebé tots els sectors públics són els que han sortit al carrer en un moment o un altre.

Per a Borges de Assunçao, el Govern socialista no ha destruït el llegat rebut de l’anterior Executiu, “sinó que l’ha fet seu, abraçant els mateixos objectius fiscals i canviant algunes coses, però el dibuix és el mateix”. El politòleg António Costa Pinto hi coincideix, ja que remarca que a l’apadrinar l’ajustament financer, Costa actua com un polític “responsable” davant d’una societat, la portuguesa, que va patir com poques el cop de la crisi i que ara suporta el que alguns en diuen una “austeritat light”, amb resultats potser no miraculosos, però sí alliçonadors.