Toc de queda parcial a l'Equador després de l'assalt al Parlament

L’Equador crema. El president Lenín Moreno va fer oficial el trasllat de la seu de Govern a Guayaquil i va decretar un toc de queda parcial per enfrontar la protesta que encapçala el moviment indígena contra l’alça del preudels  combustibles Dimarts a la nit, Moreno va descartar la possibilitat de dimitir durant una entrevista televisiva. Als carrers de Quito, la capital del país, havien circulat rumors de tota mena, especialment després dels moments de tensió que es van viure amb l’intent de presa del Congrés dut a terme per centenars d’integrants de les comunitats originàries. Els manifestants van fer caure els reixats de seguretat que envoltaven la seu al crit de «fora Moreno». Van ser dispersats amb gasos lacrimògens per la policia. Però en l’aire va quedar flotant la sensació que la crisi ha entrat en una fase més perillosa.  

Abans de l’arribada a Quito de les comunitats originàries, el president va cridar els «germans indígenes» a un «diàleg sincer» que eviti «qualsevol vessament de sang». Però els esdeveniments es van accelerar i el temor als desbordaments està latent per aquestes hores en una Quito sota estat d’emergència. El mandatari, que dimecres passat havia disposat l’estat d’excepció va decidir també limitar el dret a la llibertat de trànsit i mobilitat a tot el territori entre les 20:00 i les 05:00, de dilluns a diumenge.

«Denunciem la dimensió d’aquesta mesura, al pur estil d’una dictadura militar», va dir la Confederació de Nacionalitats Indígenes de l’Equador (CONAIE), abans de concentrar-se en el centre històric de la capital. «Alertem als organismes internacionals de drets humans el que això pugui provocar». La CONAIE va ratificar la seva mobilització i no només en rebuig de l’anomenat «paquetazo». El moviment indígena assegura haver arribat a Quito per condemnar tot el programa de Govern de Moreno.

MORENO NO PENSA ANAR-SE’N

A 500 quilòmetres del cor de la protesta, el president va condemnar novament els talls de carreteres, la presa d’establiments i els saquejos. No obstant va deixar clar que no pensa fer un pas al costat. «En el moment que el poble equatorià desitja que me’n vagi, me n’aniré. Però no precisament perquè aquells que volen retornar a l’espoliació, a la sinistralitat del passat vulguin tornar, no per això; això hauria de ser voluntat del poble equatorià», li va dir a Teleamazonas. Moreno va reconèixer que l’eliminació dels subsidis als combustibles ha disparat el malestar social. «Estic prenent les mesures més adequades perquè hi hagi els pal·liatius necessaris i acabar aquesta situació negativa», va dir.

La gran pregunta d’alguns analistes és si el mandatari té marge polític per redreçar una situació que ha presentat com una conjura en contra seu. El cap d’Estat ha rebut el suport del Poder Judicial i la majoria parlamentària. L’oficialisme ha fet a més alguns intents de guanyar el carrer. Les manifestacions «en defensa de la democràcia» que es van realitzar a Quito van ser a penes testimonials. Aquest dimecres, l’exalcalde de Guayaquil i líder del Partit Social Cristià (PSC) Jaime Nebot va convocar a una concentració per repudiar la violència. «Només la teva presència multitudinària impedirà que destrueixin Guayaquil», li va dir a la població.

CORREA I MADURO

Per Moreno, la CONAIE s’ha convertit en un instrument del seu predecessor, Rafael Correa, a qui va assenyalar com el capitost d’un intent de «desestabilització». Però l’expresident, que resideix a Bèlgica, no està sol. En un missatge al país i envoltat de militars, Moreno va assegurar que la temptativa d’«cop d’Estat» involucra també el «sàtrapa» Nicolás Maduro. El governant sembla decidit a incorporar l’Equador a un conflicte més vast i per això va rebre immediatament la solidaritat del diputat Juan Guaidó, reconegut per l’Administració de Donald Trump i 54 països més com a mandatari «encarregat» de Veneçuela.  Segons Guaidó, l’actual ocupant del palau de Carondelet «treballa per enfortir la República» mentre «un grup finançat pels còmplices de Maduro» busca «acabar amb l’estabilitat del país».

Correa va rebutjar les imputacions dimarts a la nit i va comminar Moreno, així com Guillermo Lasso, un dels líders de la dreta, a «presentar alguna prova de la seva calúmnia». Fins i tot Maduro, arraconat per la seva pròpia crisi històrica, es va permetre donar-li consells a Moreno. «Si vol saber com es governa fent molt amb poc i invertint la riquesa nacional per atendre les necessitats d’un poble, que vegi en la Revolució Bolivariana com es garanteix l’educació pública i de qualitat».

Notícies relacionades

Prop de mig miler de detinguts durant els disturbis a l'Equador

Lenín Moreno no riu

La CONAIE va reiterar que la protesta finalitza si el Poder Executiu anul·la el decret i, a més, es fa marxa enrere amb l’estat d’excepció i el projecte de reforma laboral pactat amb el Fons Monetari Internacional (FMI). L’Equador, va dir el diari El Telégrafo, «està fracturat».  Talls de carreteres, suspensió de classes, saquejos i preses de camps petroliers precedeixen l’arribada del moviment indígena a una Quito que ha sigut declarada en estat d’emergència.

«¡Estic decidit a canviar el país, però necessito que tu també ho estiguis!», va dir Moreno en un missatge dirigit a la ciutadania. «Si us plau, renuncia!», li va contestar des de Twitter, Correa. Deu anys enrere eren socis. Llavors, el correisme estava enfrontat a la CONAIE. «És poderosament curiosa, per no dir estranya, la convergència de grups perseguits per l’anterior Govern, amb les consignes dels partidaris de la Revolució Ciutadana que ranegen en desestabilització», va assenyalar El Comercio en la seva editorial.