El protagonisme del moviment indígena a l'Equador

Els homes es distingeixen per les seves ‘shimbas’, la trena tradicional que de vegades els arriba gairebé fins a la cintura, els barrets de feltre i el ponxo, de vegades, blau, i d’altres, multicolor. Les dones criden l’atenció per les seves bruses amb escots, les mànigues llargues amb brodats fets a mà, igual que les faldilles, i pel el mocador que utilitzen a l’esquena i es creua al pit també utilitzat per sostenir els nadons. La indumentària deixa de ser pintoresca o atractiva per al negoci de la moda urbana quan es multiplica per milers. És el moment en què els indígenes equatorians entren a Quito per deixar la seva empremta política.

Quan les comunitats massivament arriben a la capital és que una cosa forta pot passar en aquest país. La Confederació Nacional d’Entitats Indígenes (Conaie) ha fet valer el seu protagonisme en l’últim quart de segle. Els pobles originaris tenen un pes simbòlic i polític. Cap president els vol tenir d’adversaris. Abdalá Bucaram (1996-1997), Jamil Mahuad (1998-2000) i Lucio Gutiérrez (2003-2005) no van poder concloure la seva gestió perquè van incomplir les seves promeses electorals o els van menysprear. El Govern de Rafael Correa (2007-17) també va tenir les seves fortes disputes amb la Conaie, a la qual ara pondera.

Els investigadors no es posen d’acord sobre el percentatge d’equatorians que es consideren a si mateixos indígenes. Un cens realitzat nou anys enrere va calcular que representen un 7% de la població de gairebé 17 milions. El Sistema Integrat d’Indicadors Socials de l’Equador duplica aquesta xifra al tenir en compte que parlen o van ser educats en una llengua nativa.

Ministres

Notícies relacionades

Moreno es nega a dimitir malgrat la pressió del moviment indígena

Toc de queda parcial a l'Equador després de l'assalt al Parlament

Més enllà de les dades estadístiques, la Conaie es replega lluny de les grans urbs, però mai deixa d’intervenir en els assumptes públics. Arriben a Quito des de boscos i la selva amazònica, els turons i els vessants. S’anuncien amb tambors i botzines. La Conaie va arribar a ubicar ministres en el Govern de Gutiérrez però va trencar l’aliança quan el coronel va abandonar el seu argot progressista. Bona part del moviment va recolzar Correa, que va reformar la Carta Magna en la qual es reconeix la condició de l’Equador com a país plurinacional. La Conaie es va enfrontar després amb la política ambiental del seu Govern.

Les comunitats no són homogènies en el seu objectiu. El cert és que mai van simpatitzar amb Moreno. El que els va portar de l’interior equatorià a la capital és la mateixa sigla que va activar els conflictes precedents: l’FMI. La història, en aquest sentit, torna a mostrar el mateix rostre.