Els narcos sembren el caos a Sinaloa per la detenció del fill del 'Chapo'

Diversos núvols espessos de fum negre van cobrir aquest dijous el cel de Culiacán. La capital de l’estat de Sinaloa cremava per la fúria desfermada pelnarcotràfic després de la detenció d’un dels seus capitostos, Ovidio Guzmán López –fill del ‘Chapo’ Guzmán–, alliberat diverses hores després per la magnitud del caos generat. Els combats entre el crim organitzat i l’Exèrcit es van estendre durant diverses hores de tirotejos, sotsobre i incertesa. Els veïns ho van narrar tot per les xarxes socials amagats a casa, posant tot Mèxic en suspens davant el gran desplegament de força del narcotràfic.

La versió oficial va arribar tard i de manera confusa. Segons el secretari de Seguretat Pública, Alfonso Durazo, cap a les 15.30 hores una patrulla de 30 membres de la Guàrdia Nacional va rebre diversos trets des d’una vivenda del luxós barri de Tres Ríos. Els militars van repel·lir l’atac i van prendre el control de l’habitatge, on van detenir quatre individus, entre ells Ovidio Guzmán, àlies ‘el Ratón’, assenyalat com a successor del seu pare al capdavant del càrtel de Sinaloa.

De seguida diversos grups van envoltar l’edifici «amb una força més gran que la de la patrulla», segons Durazo. «Alhora, altres grups van realitzar accions violentes contra la ciutadania en diversos punts de la ciutat generant una situació de pànic». Diversos veïns van reportar fileres de camionetes baixant pels turons, algunes amb fusells Barret a la part de dalt, un armament d’ús exclusiu de les forces armades.

Fugida d’una presó

Centenars d’integrants del càrtel de Sinaloa es van apoderar dels carrers i fins i tot de vehicles oficials, segons els vídeos que circulaven. Entre altres accions, els narcotraficants van permetre la fugida de 20 a 30 presos d’una de les presons. Els trets van sembrar el terror durant tota la tarda i nit. Ningú va sortir de l’escola, del lloc de treball o del comerç més pròxim on van córrer a refugiar-se «quan va venir la guerra», com assenyala per telèfon a aquest diari una veïna, que va pernoctar a la seva oficina per por de trepitjar el carrer i perquè tot el transport públic va quedar suspès. Les autoritats van haver de cancel·lar el partit de futbol de l’equip local perquè els jugadors ni tan sols podien abandonar l’hotel.

El pànic es va estendre per tota Sinaloa. Als voltants de Los Mochis, localitat on van detenir per segona vegada ‘el Chapo’ el gener del 2016, grups armats van assaltar patrulles militars, casetes policials i van bloquejar diverses vies. La reportera Dulcina Parra assenyala a EL PERIÓDICO que «l’enorme quantitat de sicaris superen en nombre i en calibre d’armament els elements de l’Exèrcit, que en molts punts han hagut d’abaixar les armes per evitar xocs».

Notícies relacionades

'El Chapo' Guzmán, declarat culpable per la justícia dels EUA

Cuba, el gran èxode

Davant aquesta situació, «per tal de salvaguardar la integritat i tranquil·litat» de Culiacán, una ciutat d’uns 800.000 habitants, el Govern federal va acordar «suspendre accions», va anunciar Durazo en un missatge difós a les 20.38, cinc hores després d’esclatar l’onada de violència. Això va significar l’alliberament del fill menor del ‘Chapo’, considerat com «el narcotraficant més poderós del món».

Toc de queda

Malgrat tot, no va arribar la calma. El Govern estatal va ampliar el toc de queda, l’exigència de no sortir de les seves cases, almenys fins aquest divendres. El principal bastió del narcotràfic es despertava com una ciutat fantasma. «L’únic soroll que se sent són les aspes dels [helicòpters] MI-17», narra a aquest diari el reporter Julio Carro, que apunta que «a l’utilitzar armes d’alt calibre, mai abans els narcos havien generat aquest pànic en la població». Encara sense un recompte de danys oficial, les autoritats van avançar que hi ha desenes de ferits i diversos morts. Culiacán encara tremola abans d’assimilar l’impacte d’una virulència sense precedents del crim organitzat.