Sense la independència en l'horitzó, els sobiranistes del Quebec remunten el vol

Fa poc més d’un any el vaixell insígnia de l’independentisme quebequès a Ottawa semblava un partit en via d’extinció, un vell dinosaure corcat per la crisi de lideratge, les lluites intestines entre les seves faccions i una dècada de desastrosos resultats electorals. Enmig de la tempesta, 7 dels seus 10 diputats al Parlament canadenc van dimitir a començaments del 2018 en protesta per l’obstinació del seu líder a promoure la secessió de la província francòfona. I només uns mesos després, els seus aliats del Partit Quebequès es van estavellar en les eleccions regionals amb el pitjor resultat dels últims 40 anys. La sort semblava tirada i el funeral estava preparat, un desenllaç que les eleccions d’aquest dilluns s’han encarregat de desmentir. 

Els resultats provisionals donen al Bloc Quebequès d’Yves-François Blanchet 32 dels 338 escons a la Cambra baixa del Parlament canadenc, una xifra que triplica els 10 grups que van obtenir el 2015 i els situa com a tercera força política. Una resurrecció en tota regla que permetrà als separatistes recuperar la seva rellevància a la capital federal, on podrien convertir-se en un dels socis del govern en minoria de Justin Trudeau que vaticinen les prediccions. Blanchet ja ha dit que està disposat a recolzar tant el primer ministre com els conservadorsd’Andrew Sheer, però ho farà puntualment en funció de les iniciatives proposades, sense integrar-se a una coalició de govern. 

L’èxit dels independentistes té la seva dosi de misteri, tot i que en gran manera s’atribueix al lideratge de Blanchet, elegit el gener per reemplaçar la qüestionada Martine Ouellet. Exministre regional del Partit Quebequès i conegut comentarista polític de la ràdio pública canadenca, Blanchet va aparcar durant la campanya el debat sobre la secessió, conscient del recolzament minoritari que té actualment a les enquestes després de la celebració de dos referèndums fallits el 1980 i 1995. Només el 37% dels quebequesos li dona suport en aquests moments, segons un sondeig de la CBC. «Blanchet va dir que aquestes no serien unes eleccions plebiscitàries, sinó unes eleccions per defensar el dret del Quebec a decidir sobre els seus propis assumptes. La independència no està ara sobre la taula», diu la politòloga de la Universitat de Queen’s, Kathy Brock. 

Al seu lloc es va proposar reforçar l’autonomia de la regió en matèries com la immigració o la fiscalitat, mentre s’aliava sense fissures amb el govern regional quebequès de François Legault, un polític nacionalista i de centredreta, tot i que reticent a la independència. Aquestes dues actituds es van veure reforçades amb la seva notable actuació en els debats televisats, que li van valer el respecte de l’electorat. «Es va presentar com un polític seriós, preparat i respectuós, però també directe i fort», assegura Brock. La politòloga afirma que als sobiranistes sol anar-los millor quan envien els Liberals a Ottawa perquè la seva agenda tendeix a interferir més ambl’autogovern de les províncies.

Notícies relacionades

Trudeau s'encamina cap a un segon mandat després de guanyar les eleccions al Canadà

Guerra d’Israel en directe: última hora sobre el final de la treva a Gaza, l’ajuda humanitària i reaccions

Un exemple és la polèmica llei de secularitat aprovada per Legault al Quebec, que prohibeix l’exhibició de símbols religiosos entre els funcionaris de l’Administració pública. Recolzada sense fissures pel Bloc Quebequès, la llei ha sigut molt criticada per Trudeau, que ha suggerit que podria utilitzar els tribunals federals per desafiar-la pel seu caràcter presumptament discriminatori. El primer ministre també ha frenat les intencions del seu predecessor per reobrir el debat constitucional sobre l’encaix de la província francòfona al Canadà. Entre altres coses, els independentistes volen que es reconegui el Quebec com una nació a la Carta Magna.

Les tensions amb el Govern de Trudeau han anat acompanyades de creixents crítiques des d’altres províncies al repartiment fiscal o als recursos que es dediquen a promoure el francès. «Existeix la sensació que el Quebec i els francòfons estan sota setge», ha dit al ‘National Post’ l’analista Daniel Béland. Aquesta sensació és sempre la millor gasolina per a l’independentisme, que ha ressuscitat en aquestes eleccions quan molts el donaven per mort i amortitzat.