Juncker urgeix en el seu comiat a «lluitar contra els nacionalismes estúpids»

Encara no se’n va. Probablement, si l’alemanya Ursula von der Leyen aconsegueix en les pròximes setmanes els recolzaments necessaris per formar el seu nou equip de govern, ho farà l’1 de desembre, un mes més tard del previst. Però el democristià luxemburguès Jean-Claude Juncker (Luxemburg, 1954) ja s’ha acomiadat aquest dimarts del ple del Parlament Europeu valorant cinc anys d’èxits i fracassos que li han deixat un sabor agredolç.

«Me’n vaig ni trist ni eufòric però amb la sensació que vaig treballar a fons» i «si tots ho fessin així moltes coses millorarien», ha resumit en les seves últimes paraules amb un missatge a l’hemicicle: «S’ha de cuidar Europa i lluitar contra els nacionalismes estúpids i estrets de mires. Llarga vida a Europa». Juncker ha recordat que quan va assumir el seu mandat fa cinc anys va rebre una Europa «fràgil», «mal estimada» i «avariada». I per això, ha explicat, va decidir encunyar la frase de la Comissió de l’última oportunitat perquè «Europa s’enfrontava a una cruïlla».

«Tall polític»

Va optar, ha explicat durant un discurs inicial que s’ha prolongat més de vint minuts, per una comissió «de marcat tall polític», amb comissaris reconeixibles a tot Europa, que no s’«emmurallaran» al Berlaymont, la seu de l’Executiu comunitari, al centre del barri comunitari, i que trepitjaran terra ferma, en contacte directe amb els ciutadans.

Un exercici que ha permès als seus comissaris protagonitzar 1.815 diàlegs ciutadans i visitar en 911 ocasions els parlaments nacionals i regionals. Els seus propis números tampoc deixen dubtes de la seva implicació amb Europa. Segons el balanç publicat per la Comissió, ha assistit a 147 consells europeus, a 21 cimeres de l’Eurozona, a 164 eurogrups i a 197 reunions de l’Ecofin. En total, 596 reunions de treball durant un mandat que passarà a la història europea com el primer en què s’ha negociat un divorci, amb el Regne Unit.

Grècia i l’Europa social

Entre els èxits que s’emporta de Brussel·les, ha destacat la creació d’ocupació –més de 14 milions de llocs de treball, ha xifrat– i la millora de l’economia, el pla d’inversions que porta el seu nom i que només es va denominar així perquè «va pensar que fallaria», els progressos a l’Europa social i, sobretot, evitar la sortida de Grècia de l’euro. «Durant molt temps vam trepitjar la seva dignitat. No es volia que la Comissió Europea actués a favor de Grècia. Recordo nits llarguíssimes. Recordaré sempre les trucades de diversos primers ministres que em van dir: ‘Ocupa’t dels teus assumptes, que és assumpte dels Estats ocupar-se dels problemes de Grècia’», ha recordat.

Quan marxi del Berlaymont també s’endurà algun fracàs o almenys decepcions. Per exemple, no haver aconseguit tancar un nou acord amb Suïssa, no haver aconseguit que les negociacions de reunificació de Xipre avancin de manera suficient o no haver conclòs la unió bancària, tan necessària per reforçar l’Eurozona, i no per culpa de la Comissió Europea sinó «per culpa de la falta d’afany dels Estats membres. Si no aconseguim una unió bancària que acompanyi la unió monetària, no podem encaixar cap xoc asimètric o extern. S’ha de poder estar a l’altura dels desafiaments», ha reclamat.

La crisi dels refugiats

Notícies relacionades

Guerra d’Israel en directe: última hora sobre el final de la treva a Gaza, l’ajuda humanitària i reaccions

Ucraïna llança míssils de llarg abast britànics contra Rússia

Altres assumptes li deixen un sabor agredolç, com la crisi dels refugiats i el balanç de la immigració, que considera podria haver sigut millor si els governs haguessin fet cas de les propostes de Brussel·les per aconseguir una resposta solidària. Encara així, considera que, gràcies a Europa, hem pogut rescatar al Mediterrani 760.000 vides, 760.000 morts menys gràcies a l’actuació d’Europa», ha celebrat durant un debat en el qual també ha esmentat Donald Trump i els acords comercials negociats per la Unió Europea (UE) i que l’ha acomiadat amb aplaudiments i també amb crítiques, sobretot de la ultradreta, els ultraconservadors i l’esquerra.

Aplaudiments sobretot del grup popular, socialista i liberal amb el líder dels populars al capdavant, Manfred Weber, que l’ha elogiat per saber respondre a les moltes crisis d’aquests últims cinc anys. Per a d’altres, en canvi, «ha sigut la pitjor comissió dels últims anys», ha criticat l’italià d’Identitat i Democràcia, Marco Zanni. «Per a nosaltres lluitar contra l’evasió fiscal amb vostè és com demanar-li a Monsanto que acabi amb els pesticides», ha criticat la francesa Manon Aubry que li ha retret l’escàndol Luxleaks i que el seu país continuï sent un paradís fiscal.