El peronista Alberto Fernández governarà l'Argentina a partir del 10 de desembre

«Fa quatre anys van dir que no tornàvem més però hem tornat i serem millors». El peronista Alberto Fernández governarà l’Argentinaa partir del 10 de desembre. Va vèncer en una primera volta altament polaritzada l’actual president de dretes Mauricio Macri i va posar fi al’últim laboratori neoliberal en aquest país. «Escoltin l’Amèrica Llatina i el món també: comencem a girar una pàgina tremenda». Fernández va obtenir gairebé el 48% dels vots contra el 40,45% del seu immediat rival. «Han danyat milions d’argentins, començarem a escriure una altra història», va dir eufòric el vencedor després de fer un breu inventari del que havia passat en els últims quatre anys: cinc milions més de pobres, una economia en ruïnes i un creixement exponencial del deute extern.

Per vèncer en la primera volta es necessita el 45% dels vots o 10 punts i 10 de distància respecte del segon. Macri va reconèixer gairebé immediatament la seva derrota. Si bé va escurçar distàncies respecte de les primàries d’agost, quan va perdre per 16 punts, va quedar molt lluny de forçar una segona volta a finals de novembre. La notable victòria a la província deBuenos Aires, de la mà del jove economista Axel Kiccillof, va convertir en irremontable l’escrutini. En aquesta província es concentra el 40% del padró electoral. «Ha parlat el poble», va dir Kicillof, per a molts el gran artífex del retorn al poder del peronisme. Macri va felicitar Fernández i el va convidar aquest dilluns a esmorzar a la Casa Rosada per coordinar «una transició ordenada que porti tranquil·litat». El magnat va prometre d’ara endavant «posar el bé comú per damunt de qualsevol cosa». La dreta ha guanyat a la capital, el seu principal bastió, i les províncies deCórdobaiMendoza, tercera i quarta en importància a escala nacional.

El president electe va acceptar la invitació del seu rival. «Col·laborarem en tot en el que puguem col·laborar perquè l’únic que ens interessa és que els argentins deixin de patir una vegada per sempre». Cristina Fernández de Kirchner, la seva vicepresidenta, li va formular, no obstant, a l’actual governant una emfàtica petició: «Prengui totes les mesures que hagi de prendre per alleugerir la situació dramàtica que s’està vivint en les finances del país, és la seva responsabilitat». 

Fragilitat financera

El peronisme no vol pagar el cost polític d’una situació alarmant. En els últims dies, el Banc Central (BCRA) ha perdut 6.700 milions de dòlars de les seves reserves i des de l’agost, el 35% del que guardava a les seves arques. El BCRA té 43.503 milions de dòlars. Només en els pròxims sis mesos, l’Argentina ha de pagar venciments del seu deute per 10.000 milions de dòlars. El Govern ha suspès selectivament alguns pagaments. Sembla que les autoritats monetàrieshan escoltat Cristina Kirchner. En la mateixa nit de diumenge va restringir la compra de la divisa nord-americana: els ciutadans només podran adquirir 200 dòlars mensuals i no 10.000 com s’havia estipulat setmanes enrere, per evitar una sagnia més gran d’aquesta moneda. Encara falta esperar la reacció dels mercats a les novetats polítiques.  

Al comparar el que ha passat recentment a Xile, els analistes afirmen que l’Argentina no va explotar als carrers com el seu veí país perquè el malestar es va canalitzar a través de les urnes.

Polarització i noves aliances

La societat s’ha partit pràcticament en dos en aquesta contesa. Els altres quatre competidors no van arribar al 10% dels vots totals. Malgrat la magnitud de la crisi, amb la seva fuga de capitals, el salt del preu del dòlar i el tancament d’empreses, l’antiperonisme va mostrar que és una força política molt arrelada. Macri va apel·lar a les seves emocions més profundes i va agitar el fantasma totalitari. A tall de resposta, diumenge a la nit, i mentre una multitud va guanyar els carrers per festejar l’«Arturazo», els treballadors del ministeri d’Obres Públiques van encendre les dues escultures d’Eva Perón que engalanen l’edifici històric i van estar apagades durant aquests gairebé quatre anys.   

Notícies relacionades

L'ocàs de Mauricio Macri

Història de dues ciutats en una

Amb la tornada del peronisme al Governl’equilibri regional experimentarà alguns canvis. L’Argentina s’apartarà de l’eix que favorable a Washington comparteixen Colòmbia, Xile i el Brasil. És molt probable que Fernández busqui alinear-se amb el seu col·lega mexicà Andrés Manuel López Obrador, especialment respecte al cas veneçolà. En el seu primer discurs com a mandatari electe va reclamar la llibertat de Luiz Inácio Lula da Silva. Les seves paraules deuen haver enervat el brasilerJair Bolsonaro, que es va involucrar directament a la campanya electoral argentina amb l’advertència que si Macri perdia els comicis el seu país podria revisar l’aliança comercial bilateral. Fernández també buscarà sintonitzar amb les actuals autoritats polítiques espanyoles. L’excap de Govern José Luis Rodríguez Zapatero va ser un dels convidats del candidat peronista a la festa de la victòria.

Les eleccions van coincidir amb el novè aniversari de la mort de Néstor Kirchner, de qui Fernández va ser el seu cap de ministres. «Gràcies, Néstor, on siguis perquè vas sembrar tot això que estem vivint. No seria just que no li reconegués el que ell va fer per nosaltres», va dir el nou líder del peronisme. «Mai vaig pensar que en aquesta data estaria tan contenta, aquesta data sempre em troba baixa d’ànims però avui em troba amb molta alegria», va assenyalar la seva vídua.