Fernández es reuneix amb Macri per pactar una transició ordenada

Alberto Fernández i Mauricio Macri, els presidents electe i sortint de l’Argentina, es van reunir aquest dilluns a la seu del Govern per pactar una transició al més ordenada possible. Es van fer junts una fotografia que va escenificar certa cordialitat malgratl’extrema polarització electoral i els odis a flor de pell d’una societat partida. Però tant Fernández com la seva vicepresidenta, Cristina Fernández de Kirchner, han insistit que a partir del 10 de desembre els espera una realitat que han pintat amb els colors més foscos:  «ruïnes» i «terra arrasada» han sigut paraules freqüents entre els vencedors dels comicis de diumenge.

El peronisme retornarà al poder enmig d’un panorama que combina l’estancament amb la inflació. S’espera que a finals del 2019 el PIB tingui una caiguda superior al 3% i que el cost de la vida augmenti el 60%. En l’entorn de Fernández comptabilitzen diversos fronts de tempesta que es poden convertir en huracans. La pobresa, que al tancar l’any fuetejarà el 40% dels argentins, reclama mesures immediates perquè el conflicte social és latent i pot tornar aviat al carrer. El futur mandatari vol posar en marxa l’economia com més ràpid millor sobre la base d’un acord entre empresaris i sindicats que anomena «pacte social».

La sortida del túnel recessiu s’ha de transitar amb províncies trencades on perilla el pagament dels salaris als empleats públics i un front financer extern hostil. El Govern de dretes ha suspès parcialment els pagaments als creditores i el Banc Central (BCRA) afronta un panorama desolador: les reserves es van reduir en 22.000 milions de dòlars des de l’agost. Per evitar una sagnia més gran, l’autoritat monetària va decidir diumenge a la nit que els ciutadans només podran adquirir 200 dòlars mensuals i no 10.000, com s’havia estipulat setmanes enrere. El preu de la divisa en el mercat informal es va disparar mentre Fernández i Macri conversaven.

Negociar amb creditors

El deute extern argentí es va duplicar amb el macrisme en temps rècord. La directora gerent del Fons Monetari Internacional (FMI), Kristalina Georgieva, va felicitar Fernández. «Esperem col·laborar amb la seva Administració per enfrontar els desafiaments econòmics», li va dir. L’FMI, per insistència de Donald Trump, li va atorgar a Macri un crèdit sense precedents de 57.000 milions de dòlars que en bona mesura va finançar la fuga de capitals. L’Argentina ha de rebre l’últim tram d’aquest crèdit.

Notícies relacionades

El peronista Alberto Fernández governarà l'Argentina a partir del 10 de desembre

Guerra d’Israel en directe: última hora sobre el final de la treva a Gaza, l’ajuda humanitària i reaccions

D’acord amb el diari ‘Ámbito Financiero’, Fernández ja ha bastit ponts amb els principals creditors interns i externs. «Hi ha una proposta seriosa i concreta en marxa: quatre anys de termini, sense quitança de capitals i renegociació del pagament d’interessos».  En cas d’arribar-se a una entesa d’aquesta naturalesa, el peronisme s’evitaria pagaments per 23.000 milions de dòlars el 2020; 13.000 milions el 2022; 7.000 milions el 2023, i 4.000 milions durant l’últim any de govern. Els venciments començarien a abonar-se el 2025, la qual cosa li donaria a Fernández una mica d’oxigen per fer possible el que ha anomenat la «resurrecció de les cendres».

Macri va perdre per vuit punts. Va fer una bona elecció malgrat la crisi, ajudat per l’antiperonisme visceral i un nou actor: els evangelistes.  El peronisme haurà de negociar amb l’oposició a la Cambra de Diputats, on no té la majoria assolida al Senat. «L’Argentina va elegir malament», va considerar el brasiler Jair Bolsonaro. «No pretenc felicitar-lo», va dir sobre Fernández. L’Argentina pot perdre el seu principal aliat regional amb la ultradreta manejant els destins brasilers.