L'empremta de la Xina a l'Amazònia

El país més poblat del món té la imperiosa necessitat d’alimentar els seus més de 1.300 milions d’habitants, el 20% de la població mundial. I no només això: ha de proporcionar una dieta cada vegada més rica en proteïna animal –porc, sobretot– amb tot just el 9% de tota la terra arable del planeta dins de les seves fronteres. ¿Com pot resoldre aquesta difícil equació? Comprant més a colossos agrícoles com els Estats Units i, després de la guerra comercial iniciada per Donald Trump, sobretot al Brasil.

La demanda xinesa de productes extrets o produïts al’Amazònia –mineral de ferro, soja en cru (en oli o en ració per al sector porcí), carn bovina– ha catapultat el comerç entre el Brasil i la Xina fins als 98.000 milions de dòlars anuals (88,4 milions d’euros). L’any passat les compres de soja brasilera per part de la Xina van augmentar un 98% com a conseqüència de la disputa comercial entre Pequín i Washington, i va assolir la xifra rècord de 27.000 milions de dòlars (24,2 milions d’euros). Tot això ha convertit el gegant asiàtic en el soci comercial més gran del país sud-americà, que gaudeix d’un estrany privilegi en les seves relacions econòmiques amb el país de la ‘fàbrica del món’: un voluminós superàvit comercial de 29.000 milions de dòlars (26 milions d’euros).

Aquestes xifres expliquen el desenvolupament econòmic que ha experimentat la regió sud de l’Amazònia brasilera (estats de Rondônia, Mato Grosso) durant l’últim mig segle. Ciutats com ara Sinop i Sorriso van néixer del no-res en una jungla plena de jaguars i tucans i avui són urbs amb gimnasos climatitzats que operen les 24 hores del dia i on els que cultiven la soja condueixen els últims models dels cotxes de luxe.

Però no tot són bones notícies. La voracitat xinesa pels aliments ha fomentat a nivell local una violenta lluita pel control de la terra que desemboca en desforestació i assassinats als que s’oposen a aquest model de desenvolupament basat en monocultius per a exportació. La selva i els seus habitants –recol·lectors de nous i fruits, petits camperols i pescadors artesanals, ètnies indígenes arrelades des de fa segles en àrees de la jungla– són percebuts com a «obstacles» a les lleis del capitalisme.

Agricultors i ramaders amb Bolsonaro

César Giacomolli, de 38 anys, és un productor de soja, blat de moro i arròs al municipi d’Agua Boa, al nord-est de Mato Grosso. Posseeix amb la seva família una finca de mil hectàrees i n’arrenda 2.000 més a canvi de cedir una part de la producció. «Aquesta terra és molt bona, dona fins a tres collites a l’any», explica a EL PERIÓDICO un dels pocs agricultors de mitjà i gran port que accepta parlar amb la premsa, que és percebuda aquí com a «esquerrana i defensora dels interessos dels ecologistes».

Els productors aquí volen duplicar la producció de soja i blat de moro fins al 2025, i d’aquesta manera aprofitar l’estrebada de la demanda xinesa, que compra ja el 70% de tota la lleguminosa que el Brasil produeix (Espanya és el segon importador més gran).

«El problema és la legislació. En cap altre lloc del món s’exigeix als agricultors el que se’ns demana aquí», critica Giacomolli, que es refereix a la normativa que obliga ramaders i agricultors a la regió amazònica a preservar com a selva nativa almenys el 80% de les seves propietats, una directriu que no tots compleixen.

Després d’anys d’enfrontament amb els governs de Dilma Rousseff i Luiz Inácio Lula da Silva, els grans ramaders i cultivadors de soja brasilers de Mato Grosso tenen les seves esperances posades en Jair Bolsonaro, que la setmana passada va visitar la Xina per primera vegada per estrènyer els llaços comercials amb Pequín.

Lloc estratègic

Notícies relacionades

Viatge al quilòmetre zero de la destrucció de l'Amazònia

La lluita sense fi dels xavantes a l'Amazònia

Les empreses del gegant asiàtic també veuen en Brasil un lloc estratègic. Han declarat la seva disposició a adquirir àmplies extensions de terra al país sud-americà per a plantació, una cosa que de moment, la legislació local prohibeix als estrangers. No obstant, el gegant agroalimentari xinès Cofco va anunciar a l’agost que comprarà un 25% més de soja en els pròxims cinc anys. Un dels seus executius va advertir, amb tot, que aquesta expansió no ha de provocar danys al medi ambient.

El Brasil és el quart màxim receptor d’inversions xineses. Les corporacions del país asiàtic han invertit en l’Amazònia en la generació i la distribució d’energia elèctrica, i tenen interès en diverses infraestructures de gran impacte. La més notable és l’anomenada Ferrogrão, un nus ferroviari de 933 quilòmetres per al transport de mercaderies la inversió del qual està avaluada en 3.000 milions d’euros que enllaçaria l’epicentre de la producció agrícola de Mato Grosso amb els ports del riu Tapajós, afluent de l’Amazones, reduint els temps i els costos del noli a la Xina. Una obra d’enginyeria que revolucionaria el sector i expandiria la frontera agrícola, però que tindria efectes nocius per a desenes de reserves indígenes i parcs naturals.