Una serp de ferro a la selva

«Aquest model de desenvolupament no ens aporta res; només patim els impactes, la contaminació dels rius que utilitzem per a l’agricultura o, pitjor, la mort de familiars». La jove brasilera Jesy Lopes és contundent quan, després del pasd’un dels trens de mercaderia més grans del món, se li pregunta sobre els aspectes positius que ha deixat al llarg del temps la línia fèrria gestionada per l’empresa minera brasilera Vale als estats amazònics de Pará i Maranhão.

Lopes, que viu a la comunitat de Santa Rita, va perdre una cosina el 2015, quan va ser arrossegada pel tren. Dades del’organització no governamental Justícia als Raïls indiquen que no és un cas concret: des del 2017 hi va haver nou morts, cinc ferits greus i un total de 14 accidents causats per aquesta enorme serp de ferro que creua les 24 hores del dia, els 365 dies de l’any, ni més ni menys que 892 quilòmetres de selva amazònica.

En total són 28 els combois que circulen simultàniament per aquesta línia fèrria per transportar el mineral de ferro més pur del planeta, extret de les mines de Carajás –situades a les serres homònimes de l’estat de Pará– cap al port atlàntic de San Luis, on els vaixells porten el mineral a tot el planeta.

Construcció militar

El projecte del Complex Gran Carajás –la línia fèrria del qual, mina i central hidroelèctrica continuen generant gran controvèrsia pels impactes socioambientals– va ser construït pelsmilitars brasilers en la dècada de 1970, després que es descobrissin uns extraordinaris dipòsits de mineral de ferro que, mig segle després, continuen estant en ple auge.

De fet, l’empresa minera brasilera Vale, a l’ull de l’huracà per ser responsable de dos dels abocaments miners més contaminants i mortífers dels últims anys al Brasil, acaba d’obrir una nova àrea de producció i ha duplicat els raïls en 600 quilòmetres per permetre que el trànsit de combois no s’aturi.

Per a això ha invertit 6.400 milions de dòlars. La producció hauria d’assolir l’any que ve la xifra rècord de 240 milions de tones anuals de mineral de ferro. D’aquesta manera, el Brasil es consolidarà com un dels productors més grans del món. A Carajás es diu que amb el mineral extret d’aquesta selva –una densa pols grana que transporten simultàniament 30 combois de 330 vagons cadascun– s’ha aixecat el cor del Xangai modern.

Riquesa que provoca misèria

Durant una setmana de viatge al llarg de tota la línia fèrria, EL PERIÓDICO constata que, malgrat els milers de milions de dòlars extrets dels ingents cràters oberts per la maquinària, que han deixat un paisatge més semblant a Mart que a l’Amazònia, la via fèrria ha causatenormes impactes en la vida dels milers de personesque viuen al llarg de les 27 comunitats por on pasa.

No és només que el tren provoqui una pol·lució sonora ininterrompuda que obliga professors a aturar les classes durant el pas del tren, en ocasions dues o tres vegades cada hora, o que el sotragueig dels pesants vagons carregats amb tones de mineral causi esquerdes a les modestes cases de tova de la regió. El tren determina la vida de les modestes poblacions per les quals circula a tota hora, ja que els passos a nivell o soterranis són netament insuficients, com ho és la tanca per protegir la població del pas del tren, per la qual cosa una ensopegada o una badada acaba en tragèdia.

«Aquí, a la meva comunitat, algunes dones han hagut d’aprendre l’ofici de llevadora sense estudiar, perquè no hi va haver viaducte durant anys i les embarassades que havien de donar a llum quedaven bloquejades de camí a l’hospital pel pas del tren, que en ocasions es deté durant hores», explica Roseane Cardozo, pescadora i activista que el 2013 va ocupar durant diversos dies les vies del tren per exigir que l’empresa construís un viaducte.

Vides truncades

Notícies relacionades

Viatge al quilòmetre zero de la destrucció de l'Amazònia

La lluita sense fi dels xavantes a l'Amazònia

Exasperades pel fet que els interessos comercials d’una empresa determini les seves vides, algunes persones s’aventuren a creuar d’un costat a l’altre per sota dels vagons, la qual cosa ha causat també morts. Algunes persones han perdut la vida al ser literalment tallades en dos quan, sorpreses per la represa de la marxa, la muralla metàl·lica els passava per sobre.

«M’omple d’orgull que Vale construís el viaducte. Ho va fer perquè desenes de persones ocupéssim la via dos dies. Això és el resultat d’una lluita social», explica Cardozo, entrevistada sobre la construcció. Aquest tipus de reivindicacions, que causen perjudicis econòmics a l’haver de parar el tren i, per tant, el trànsit de matèria primera, són perseguides judicialment per l’empresa. La mateixa Cardozo va ser denunciada per Vale, tot i que la causa va ser arxivada per la justícia.