Droga i mort al riu Amazones

L’última vegada que Raimunda da Silva Pessoa va veure amb vida el seu fill va ser el matí de l’1 de gener del 2017. Com tots els mesos, Silva es va desplaçar amb autobús des de la perifèria de Manaus fins al Complex Penitenciari Anísio Jobim, l’anomenat Compaj, enclavat a la selva, per visitar el seu fill Francisco Pereira Pessoa, àlies Kiko, que complia 26 anys de presó per violació i homicidi, crims que ella nega.

«Va ser l’última vegada que el vaig abraçar. Aquella mateixa tarda va començar la rebel·lió a la presó i va ser assassinat juntament amb 27 reus de la seva cel·la per presos d’una facció criminal rival», recorda aquesta dona de 64 anys entrevistada per ‘EL PERIÓDICO’ a Manaus, la capital de l’estat brasiler de l’Amazones.

El motí al Compaj del 2017 es va saldar amb un total de 59 morts, una de les pitjors matances a centres penitenciaris del Brasil. Les morts, comeses amb extrema violència i crueltat –hi va haver decapitacions, extirpació d’òrgans, crema de cossos–, van tenir com a origen la lluita entre dues faccions que combaten pel control del tràfic de drogues a l’estat de l’Amazones: la Família del Nord (FDN) i el Primer Comando da Capital (PCC), del que formava parteix Kiko.

Sistema corrupte

Aquella va ser la primera d’una sèrie de matances dins de les presons amazòniques que han posat de manifest l’expansió del narcotràfic en aquesta regió del Brasil, segon consumidor mundial de cocaïna. Els presidis són, paradoxalment, els centres neuràlgics dels grups vinculats al narcotràfic, a causa que els capos, empresonats disfruten de tot el necessari dins del corruptible sistema penitenciari per organitzar el crim (s’han trobat videoconsoles, jacuzzis i fins i tot prostitutes dins de les cel·les).

«Estem vivint una guerra al final del món perquè ningú sap què passa aquí», explica el comissari Sergio Fontes, de la Policia Federal brasilera i secretari de Seguretat Pública de l’Amazones quan es va produir la revolta al Compaj. «La població local es fica en el tràfic de drogues perquè no té opcions. Les regions de l’interior de l’estat de l’Amazones potser són entre les més pobres del món», assegura.

El Perú i Colòmbia, on les plantacions abandonades per les FARC ara són objecte de desig de les màfies brasileres, són els productors més importants de la cocaïna que ara entra al Brasil pels rius amazònics. En els primers sis mesos de l’any es van decomissar 6,6 tones de droga a l’Amazones, un 18% més que en el mateix període del 2018. Diverses fonts policials i governamentals consultades per ‘EL PERIÓDICO’ asseguren que amb prou feines s’intercepta un 10%.

Subdesenvolupament, pirates i epidèmia d’assassinats

Quan es fa fosc, un grup de la Policia Civil es prepara per abordar una petita llanxa al port de Manaus. «Ens han xivat que una dona porta diversos paquets de cocaïna amagats en un sac de farina de mandioca», diu un comissari que demana que el seu nom no sigui citat.

Metralleta en mà, els policies es col·loquen estratègicament a l’única sortida de la petita embarcació i revisen la documentació i l’equipatge de cadascun del mig centenar de passatgers. Punxen tots els sacs amb esmolats escuradents de fusta, però no hi troben res.

«Algú ha d’haver avisat la ‘mula’», diu, decebut, el comissari. «Moltes són dones que trafiquen perquè tenen boques per alimentar i no tenen feina. Es juguen la seva llibertat per només 1.000 reals», és a dir, poc més de 200 euros, agrega.

Corredor de cocaïna

Fonts policials indiquen que el 90% dels barcos de passatgers procedents de la triple frontera entre Colòmbia, el Perú i el Brasil transporta droga. Una de les conseqüències és que les faccions criminals també han començat a fer-se la guerra al riu Amazones –considerat un corredor de cocaïna i derivats de la marihuana– per mitjà d’abordatges armats a llanxes de grups rivals per robar-los el botí.

Els experts asseguren que el tràfic de drogues és el principal vector de l’augment dels homicidis a la regió amazònica, els índexs de la qual són pitjors que al Rio de Janeiro de les faveles. Així mateix, l’expansió del narcotràfic s’explica pel subdesenvolupament d’una regió d’extraordinaris recursos naturals que, no obstant, registra alts índexs de desigualtat i pobresa.

Notícies relacionades

Matt Gaetz renuncia a ser fiscal general pels escàndols sexuals

Putin admet haver disparat un míssil balístic hipersònic contra Ucraïna

«La misèria social engendra crim», resumeix el comissari Silvio Maués, de la policia civil de Belén.

Les dades ho confirmen. Dels 50 municipis del país amb menor Índex de Desenvolupament Humà (IDH), 32 són a l’Amazònia. Així mateix, Manaus, Belén i Macapá, capitals dels tres estats brasilers banyats pel riu Amazones, figuren en el rànquing de les 50 ciutats més perilloses del món que fa anualment l’ONG mexicana Consell Ciutadà per a la Seguretat Pública i la Justícia Penal (CCSPJP).