Nenes a l'altar al Marroc

AOumaima la van casar quan era una nena. El seu marit, 20 anys més gran que ella, amb qui no havia creuat mai una mirada, suposadament, havia de proporcionar-li dignitat social. Ningú va preguntar a Oumaima què pensava, què sentia i quines eren les seves aspiracions. Això no importava. Ella, amb 15 anys, complia el somni de tota una família, un matrimoni com a fugida de la pobresa. I una boca menys que alimentar.

En la seva família no dolia que fos desvirgada per un desconegut que només veia en ella un jove ventre per engendrar fills. «Van ser els dies més tristos de la meva vida. Vaig deixar enrere els meus somnis. No havia acabat els meus estudis. M’hauria agradat estudiar Medicina», lamenta Oumaima, que actualment viu en un poblet a prop de la ciutat de Casablanca. El seu testimoni se suma a nombroses històries de dolor, desferra i fatiga en clau femenina en una societat encara molt marcada pelsmatrimonis precoços. «Les mares d’aquestes nenes han viscut el mateix, amb la qual cosa es repeteix el cicle», explica a aquest diari Sofía Rais, directora executiva de l’associació Justícia i Dret.

Malgrat el nou codi de la família aprovat el 2004 per limitar, entre altres, els matrimonis amb nenes, les últimes xifres enterren les expectatives delsmoviments feministes de controlar o suprimir la imposició dels enllaços infantils: més de 30.000 nenes acaben casant-se cada any.

Els jutges de família al Marroc poden autoritzar el matrimoni d’una menor «partint de l’interès i avalat per un informe mèdic» segons l’article 20 del Codi de la Família. “¡Cal derogar aquests articles relatius al matrimoni infantil” denuncia a EL PERIÓDICO, Jouad Chouaïb, membre de la Comissió d’Adults d’Afers Socials del Consell Econòmic, Social i Mediambiental (CESE).

Problema jurídic i social

De vegades, els matrimonis se celebren saltant-se la figura oficial de l’‘adoul’ (l’autoritat estatal). Es realitzen directament amb l’Alcorà en mà, la benedicció de Déu a través de la figura d’un ‘cheij’ (una autoritat religiosa no reconeguda institucionalment) i dos testimonis. Els pares de les menors i les seves parelles solen arribar a un acord ‘ad hoc’, sense cap base jurídica, perquè una vegada la jove compleixi la majoria d’edat, el matrimoni s’institucionalitzi.

«El problema no és només jurídic, sinó també social. Un fenomen amb arrels consuetudinàries i arrelat en les tradicions de regions afectades per la pobresa», denuncia Mourad Faouzi, president de l’associació de Drets i Justícia al Marroc. Gairebé sempre impera la tradició i els codis culturals del context rural sobre la realització personal de les menors. Els roben la infància, no se’ls permet anar a l’escola, i es troben precoçment en una vida d’adulta, sotmeses a l’ocupació i a un matrimoni no desitjat. Així es resumeix el drama d’Oumaima amb un final de novel·la ‘gore’.

Notícies relacionades

Mohamed VI indulta la periodista empresonada per avortar

El futbol empodera les dones marroquines

El pare va obtenir la promesa del marit de la seva filla, mitjançant un acord informal, de formalitzar l’enllaç fets els 18 anys i mentrestant es comprometia a cuidar-la. No obstant, quan va arribar el segon fill al món, el seu marit el va abandonar. «Ho va fer abans d’arribar a l’edat legal per tenir els meus papers en regla», lamenta la  jove Oumaima, víctima directa d’una societat on continuen prevalent les aparences i els matrimonis de conveniència com una nova manera d’assolir el benestar.

Aquest fenomen és com una bola de neu. Un matrimoni forçat genera l’abandonament dels nadons, la saturació dels centres amb nens orfes que una vegada adolescents acaben al carrer,desarrelats. Una solució s’imposa: l’obligatorietat a l’accés a l’educació per a totes les nenes del país i un compromís consensuat entre els líders religiosos i l’Estat per prohibir el matrimoni infantil i fer desaparèixer les velles pràctiques culturals.