Prosperar sense destruir l'Amazònia

Caure de l’atrotinada llanxa d’alumini que el Joao dirigeix gairebé sense mirar suposa, si no la mort, un trauma per a tota la vida. A les tèrboles aigües dels rius Solimões i Japurá, per les quals s’ha de navegar durant hores a contracorrent per arribar fins a la reservaMamirauá, hi ha piranyes, caimans, anacondes i el temut candirú blau o peix vampir, que se sent atret per l’orina i se li atribueix la capacitat de penetrar pel penis fins a accedir a la uretra buscant sang.

No obstant, per molts perills que sotgin en aquests rius –veritables autopistes de l’estat brasiler de l’Amazones, on només hi ha dues carreteres asfaltades–, és aquí on és el futur de l’Amazònia. Almenys, un futur basat en un desenvolupament econòmic que no demani depredar la selva per afavorir l’agricultura industrial o la mineria.

«Aquí ja hem vist l’impacte que té quan l’home es proposa preservar la naturalesa», explica a EL PERIÓDICO Wanderlândia Moreno Rodrigues, una pescadora que treballa a l’Institut Mamirauá, un dels centres d’estudi de la sociodiversitat més importants de la selva brasilera.

Pesca sostenible

Moreno es refereix al pirarucú. Es tracta d’un peix de fins a 3 metres i 200 quilos de pes amb una carn gustosa –similar a la del bacallà– molt apreciada a la regió. La sobrepesca de la dècada de 1980 va arribar a provocar que aquesta espècie estigués a punt d’extingir-se, per la qual cosa el 1996 el Govern de l’estat de l’Amazones va prohibir-ne la captura. Va ser llavors quan es va crear lareserva Mamirauá i, dos anys després, la veïna Amanã; la mida de totes dues juntes és més gran que Bèlgica malgrat tenir una població de tot just 13.500 persones repartides en 260 comunitats. Per mitjà de cotes de pesca, es va frenar l’extinció i avui la pesca sostenible del pirarucú –del qual s’aprofita fins i tot la pell gruixuda per fer artesania– contribueix a generar renda per a la comunitat. «Només es pot capturar en algunes zones i durant uns períodes específics de l’any», assenyala Moreno.

Algunes famílies arriben a guanyar 4.000 reals anuals, és a dir, uns 1.000 euros, per la pesca del pirarucú, que es fa de forma comunitària, com si es tractés d’una cooperativa. A aquesta xifra cal sumar-hi altres activitats agroforestals de temporada, com la producció de fruites (mango, síndria, banana)o la recol·lecció de nous i d’açai, potser el producte autòcton més prometedor. Es tracta d’un fruit fosc i rodó més petit que una oliva que es troba a les palmeres que arrelen a les vores dels rius amazònics. Quan es bat, l’açai produeix un suc una mica amarg però extraordinàriament nutritiu al qual els científics li atribueixen unes beneficioses propietats antioxidants. Molt popular i demanat a tota l’Amazònia brasilera, on les ètnies indígenes ja el consumien fa dècades, l’açaí està ara guanyant adeptes a Europa i els Estats Units. El mercat per aquest fruit ja està avaluat en més de 150 milions d’euros, i el seu potencial és enorme si es considera l’augment de la demanda pels productes orgànics i saludables. «Tant de bo més persones s’hi interessin», explica Moreno.

Sol per generar gel

Obrir-li les portes en els mercats occidentals és una bona estratègia per generar renda a escala local i evitar que, davant de la necessitat d’alimentar famílies amb moltes boques, la població local es llanci en braços de taladors il·legals o miners d’or clandestins. El problema per als productors de Mamirauá és, no obstant, la falta d’energia, ja que no hi ha una xarxa elèctrica, tot just generadors que funcionen amb dièsel i s’activen durant dues o tres hores quan es fa fosc. Manufacturar i agregar valor a aquests productes en aquestes condicions és impossible.

Per això l’Institut Mamirauá desenvolupa des de fa anys una tecnologia per implantar màquines de gel que funcionin mitjançant panells solars. Els blocs de gel són generats per l’intens sol, cosa que permet a pescadors i agricultors transportar a les seves canoes la producció per vendre-la a les ciutats. «Aquestes iniciatives solars tenen un gran potencial a la regió, però falta crèdit, coneixement tècnic i participació del sector privat», explica Dávila Corrêa, sociòloga de l’Institut Mamirauá.

Notícies relacionades

La lluita sense fi dels xavantes a l'Amazònia

Droga i mort al riu Amazones

L’energia solar també ha permès crear un petit hotel flotant al qual els turistes arriben per fer excursions per una regió d’inigualable biodiversitat, on en una hectàrea hi ha més espècies d’arbres que a tots els boscos d’Europa. La Posada Uacari rep anualment uns 1.000 turistes i dona feina a 86 persones de la comunitat, que, amb uns salaris d’uns 250 euros mensuals, bé satisfan les necessitats de famílies que ja troben al bosc pràcticament tot el que necessiten per posar un plat de menjar a taula.

«La fonda va canviar molt la vida de la gent d’aquí. Hem pogut comprar electrodomèstics i llits. Sempre vaig pensar a prosperar, però de moment l’agricultura i la pesca donen pocs diners», explica Deucene de Oliveira, una mare de quatre fills i gerent de la fonda.