Nova Delhi és una cambra de gas

Nova Delhi és una «cambra de gas», ha alertat el seu governador, Arvind Kejriwal. És una metàfora gastada: ja la va utilitzar el 2016 el Tribunal Suprem quan cavil·lava les solucions contra el cel que embolcallava la ciutat en aquestes dates. De llavors es recorden les fantasmals siluetes de Narendra Modi i la seva homòloga britànica, Theresa May, movent-se pels jardins de Hyderabad. No han servit tres anys perquè els polítics trobessin solucions ni noves metàfores. Només han après que a començaments de novembre és recomanable evitar les recepcions oficials.

Els 20 milions de persones que s’estrenyen en l’àrea metropolitana de Delhi respiren aquests dies un aire que tendeix a sòlid i difumina els contorns propers. La concentració de partícules PM2,5 (les més petites i perilloses perquè entren directament als pulmons) ha vorejat el miler de micrograms per metre cúbic quanl’Organització Mundial de la Salut (OMS) situa el llindar del perill en els 25 micrograms. La premsa local enumera les conseqüències devastadores per al febril ritme de la capital. Una quarantena de vols han hagut de ser desviats de l’aeroport de Delhi perquè els pilots no distingien les pistes d’aterratge. Les escoles ha decretat vacances obligatòries, s’han repartit cinc milions de màscares per als nens i totes les obres de construcció s’han aturat. El Govern ha decretatl’emergència de salut pública, han desaconsellat qualsevol activitat física a l’exterior i han animat la ciutadania a quedar-se a casa. També ha desempolsegat les restriccions al trànsit rodat en dies alternatius en funció de la matrícula parell o senar. L’hemeroteca descobreix que cap d’aquestes mesures és nova ni eficaç.

Delhi és la ciutat més contaminada del món. A la pols de la construcció, les emissions de vehicles i altres causes estructurals s’hi sumen les estacionals que desemboquen el cada novembre en l’apocalipsi. D’una banda, els focs artificials i petards amb què se celebra el festival de Diwali en olímpica ignorància de les prohibicions de les autoritats. I de l’altra, la massiva crema de rostolls de la pagesia en els propers estats de Haryana i Punjab. Tampoc ha aconseguit el Govern que es respecti la prohibició d’aquesta pràctica que allisa el camp abans de plantar blat.

Més de 3.000 incendis il·legals

Notícies relacionades

¿Caos o mètode? L’Acord de Mar-a-Lago, el pla que donaria un sentit a la guerra comercial de Trump

Alerta per la retirada de visats universitaris estrangers als EUA: «Sembla que aprofiten qualsevol oportunitat per deportar-nos»

Pequín i Delhi compartien el problema de la contaminació arribada del veïnat. El Partit Comunista ho va aturar sense delicadeses amb el tancament de les fàbriques d’acer i carbó de la província de Hebei. És més complex en la caòtica democràcia índia, que exigeix pactes entre les administracions central, provincial i local. L’entrega de maquinària subvencionada als camperols indis que evitaria la crema de rostolls ha fracassat per falta de fons. Tampoc ha servit el desplegament de 300 equips de funcionaris sobre el terreny. Les imatges de satèl·lit han descobert més de 3.000 incendis il·legals en una sola setmana. Aquest fum contribueix al 44% de la pol·lució de la capital.

L’Índia ha rellevat la Xina com a epítom de calamitat mediambiental. Totes dues comparteixen la tradició agrària, la lluita contra la pobresa i el procés d’industrialització, però en la segona ja s’ha assentat la consciència ecològica en el Govern i la puixant classe mitjana. Set de les deu ciutats més contaminades del món són ja índies i les conseqüències per a la salut són devastadores. Un recent estudi de la Universitat de Chicago revelava que l’aire contaminat llima set anys l’esperança de vida als estats de Bihar, Chandigarh, Delhi, Haryana, Punjab i Uttar Pradesh.