Dimiteix el ministre de Defensa colombià per haver ocultat la mort de menors reclutats per la guerrilla

L’escàndol ha tornat a trucar a la porta de Colòmbia. El ministre de Defensa, Guillermo Botero, no va tenir cap altra alternativa que dimitir per haver ocultat la mort de vuit menors d’edat durant un bombardeig contra la facció de les FARC que va tornar a prendre les armes mesos enrere. Botero és un dirigent que mai va ocultar la seva afinitat amb l’expresident de dretes Álvaro Uribe i va fer seus els preceptes en matèria de seguretat que van prevaler entre el 2002 i el 2010. La mà dura es va alçar com a bandera. Va haver d’abandonar el seu càrrec per evitar que el Senat votés una moció de censura en contra seu. El president Iván Duque va decidir reemplaçar-lo pel general Luis Fernando Navarro, actual comandant de les Forces Militars. Duque suma una altra adversitat política quan és testimoni impotent d’una sostinguda caiguda de la seva acceptació social.

Botero prové del món dels negocis. La seva sortida d’un càrrec que sol tenir una importància equivalent o més gran a la del ministre d’Economia, té lloc quan la societat torna a tenir en un primer pla noticiós qüestions relacionades amb la violència i la crisi de seguretat. Un dels casos més estremidors es va conèixer al departament de Cauca, sacsejat per una successió d’assassinats.  En els últims mesos havia quedat en el centre de la crítica dels organismes defensors dels drets humans per un assumpte dolorosament recurrent a Colòmbia: els anomenats «falsos positius», la manera elusiva com es coneixen les execucions extrajudicials a civils presentades per l’Estat com baixes en combat.  El ministre havia quedat al seu torn en una situació de ridícul per un informe d’intel·ligència sobre la situació veneçolana que Duque va presentar davant de l’ONU.

Notícies relacionades

Trump reitera el suport a Hegseth després de l’escàndol d’un segon xat

Rússia reprèn els combats i posa més traves a la treva anhelada pels EUA

Però va ser l’ocultació de la mort de menors –entre els 12 i els 17 anys d’edat– en el marc d’una acció contrainsurgent el que va fer tornar insostenible la seva permanència al capdavant de la cartera de Defensa. El senador Roy Barreras, del partit de la U que va ser aliment fonamental de l’expresident Juan Manuel Santos, va informar d’un bombardeig contra un campament de dissidents de la guerrilla que va pactar la pau el 2016. Però en rigor el tema havia sigut denunciat per un funcionari de Puerto Rico, una localitat de Caquetá.  Herner Carreño li va recordar al diari El Espectador que des de fa dos mesos va efectuar les denúncies davant de la Força Pública. «Abans del bombardeig els deia que hi havia reclutament [de menors]. Després del bombardeig poso la denúncia a la fiscalia de l’homicidi».

A la seva carta de dimissió, Botero va passar per alt les raons objectives de la seva sortida del ministeri. «L’enemic de Colòmbia és el narcotràfic», va assenyalar. «Més coca és menys pau, més coca és menys vida, més coca és menys bosc, més coca és menys joventut, més coca és menys feina, més coca és menys empresa, més coca és menys democràcia». El seu substitut ni tan sols va ponderar la gestió que el precedeix.  «El nostre compromís és continuar vetllant per la seguretat dels colombians i combatre qualsevol activitat criminal», va dir el general Navarro.

«L’enemic de Colòmbia és el narcotràfic» més coca és menys democràciavetllant per la seguretat dels colombians