Estat d'emergència a la costa est d'Austràlia pels incendis forestals

Les autoritats d’Austràlia han declarat aquest dillunsl’estat d’emergència en una àmplia franja de la costa est i han apressat els residents en zones d’alt risc a evacuar les seves llars davant de la previsió que les condicions meteorològiques empitjorin els devastadors incendis que ja s’han cobrat tres vides en els estats de Nova Gal·les del Sud i Queensland.

La primera ministra del Govern de Nova Gal·les del Sud, Gladys Berejilkian, va atribuir la mesura a la necessitat de garantir la seguretat de la població davant d’unes flames que han calcinat més de 150 cases. A més, unes 100 persones han resultat ferides, entre elles, 20 bombers.

Més de 60 focus continuen cremant en aquest estat, dels quals 40 queden fora de control, segons va indicar a Twitter el Servei Rural de Bombers.

«Molts d’aquests focs quedaran descontrolats. S’ha declarat perill d’incendis catastròfics a Sydney i les àrees de Hunte», al nord d’aquesta ciutat, va apuntar el servei d’emergències.

Sequera i vents

Dimarts es preveuen temperatures per sobre dels 35 graus, amb condicions seques i forts vents. A més d’a Nova Gal·les de Sud, on els incendis han arrasat des de principis d’any 850.000 hectàrees de terreny, en parts de l’estat de Queensland, al nord-oest del país, també s’han declarat mig centenar d’incendis forestals en els últims dies.

Notícies relacionades

Tres morts i cinc desapareguts en els incendis d'Austràlia

El món tremola mentre prepara la contraofensiva

La temporada d’incendis a Austràlia varia segons la zona i les condicions meteorològiques tot i que generalment es registren a l’estiu austral (entre els mesos de desembre a març). En els últims anys, els incendis al país oceànic –que aquest any també ha patit una forta sequera– han augmentat en intensitat i els experts el vinculen als efectes del canvi climàtic.

Els pitjors incendis viscuts a Austràlia en les últimes dècades van passar a principis de febrer del 2009 a l’estat de Victoria (sud-est). Van causar 173 morts i 414 ferits, i van cremar una superfície de 4.500 quilòmetres quadrats.