'Macho Camacho', l'empresari ultraconservador que va encapçalar la conjura contra Morales

Luis Fernando Camacho va arribar al palau Quemado, la seu de l’Executiu, amb aires triomfals. A l’entrar va exhibir una Bíblia com si fos el seu blasó. Es va persignar, va obrir el llibre i va donar gràcies al cel i a les armes que el van acompanyar en la seva marxa cap a La Paz. Després va cantar victòria.

Amb un verb que per moments recorda el president brasiler Jair Bolsonaro, aquest empresari de Santa Cruz, la regió més rica de Bolívia, es va alçar diumenge a la nit com un dels protagonistes de la conjura contra Evo Morales. Una de les primeres coses que va fer després que s’aplanés el camí de la restauració conservadora va ser festejar la possibilitat d’una imminent cacera contra el president dimitit.

«Els militars li van treure l’avió presidencial i està amagat al Chapare, ¡van a buscar-lo!», va celebrar, tot i que el seu desig no s’ajustava necessàriament a la realitat. Es tractava llavors de transformar-la al seu gust. Per a això estava ell al centre de l’escena. No en va l’anomenen el Macho Camacho.

Negocis tèrbols

Morales i el Moviment al Socialisme (MAS) van subestimar el creixement de la seva figura fora de Santa Cruz. Fins i tot els va resultar risible que aquestadvocat i empresari amb negocis en les assegurances, el gas i els serveis i unes societats off shore familiars tretes a llum en els ‘papers de Panamà’, es proposés arribar a La Paz per canviar la història. I va arribar amb una carta en què s’exigia al president que abandonés el palau Quemado molt abans que aquest convoqués noves eleccions en un intent tardà per aturar la crisi que elva acabar arrossegant.

Integrant de la Logia Caballeros de Oriente, un selecte grup que defensa la supremacia de l’elit ‘cruceña’, descendent d’europeus, davant els indis, Camacho ha conspirat intensament contra Morales en els últims anys. Però la seva intervenció en els assumptes públics es remunta 17 anys enrere quan liderava la Unión Juvenil Cruceñista, acusada d’accions racistes i de discriminació.

Els incendis devastadors a la Chiquitanía li van permetre dirigir cap a La Paz els efectes de la catàstrofe ambiental i cobrar més visibilitat com a líder regional. Les eleccions, amb la seva controvertida deriva, a partir deles denúncies d’irregularitatsen el recompte provisional de vots, el van convertir després en el principal portaveu opositor.

Cada vegada més agosarat

Es va posicionar per sobre de Carlos Mesa, el candidat que havia competit contra el Govern. A mida que es va intensificar la tensió política, les seves intervencions públiques es van tornar cada vegada més agosarades. Les xarxes socials li van donar la possibilitat de practicar l’art de lesfake news. Va refusar immediatament el resultat dels comicis del 20 d’octubre i va donar un ultimàtum a Morales davant el Crist de Santa Cruz.  Va arribar a invocar la figura del narcotraficant colombià Pablo Escobar com a model a seguir respecte a l’escarment dels enemics.

Notícies relacionades

Evo Morales dimiteix com a president de Bolívia després de la pressió de l'Exèrcit

Borrell insisteix en l’alto el foc entre Israel i Hezbol·là

Els seguidors lloen el coratge d’aquest pare de tres fills les arengues preconciliars dels quals van acabar per seduir un sector desencisat de la societat o cansat de l’hegemonia política del MAS. «¡No estem enderrocant un Govern, estem alliberant tota una nació!», va assegurar abans d’un desenllaç que semblava conèixer.

El Macho va «suplicar» al sector social que va sortir als carrers per accelerar la dimissió de Morales no tornar encara a les seves cases i forçar a través de la mobilitzacióla neteja política a Bolívia. «Falta un Govern transitori», va assegurar. Va dir que romandrà a La Paz fins que el Congrés accepti la dimissió al president. Tot i que no té càrrecs electes ni poder estatal, Camacho va augurar que més aviat que tard s’iniciaran judicis contra l’expresident i el seu vicepresident, Álvaro García Linera, els ministres del Govern caigut, els legisladors del MAS i tots els que van rebutjar la seva croada. «Demà comencem les demandes», va dir i va rebutjar la idea que promogués la venjança. «No és odi. Es diu justícia divina», va sentenciar.