Áñez reforça el perfil ultraconservador del Govern bolivià

El Govern provisional de la senadora Jeanine Áñez va decidir presentar-se al món sense plecs ocults. El camí d’unes altres eleccions estarà sembrat de creus, un gir conservador en la cultura, l’aliança amb els Estats Units i l’abolició de l’estatisme econòmicd’Evo Morales. També s’insinua una quota de venjança política en l’horitzó.

L’exsenador de dretes Arturo Murillo va prometre en la seva primera aparició pública com a ministre del Govern impulsar la «cacera» de l’exministre de la Presidència, Juan Ramón Quintana, i altres col·laboradors d’Evo Morales a qui va qualificar de «sediciosos» per promoure «la inestabilitat» de les autoritats sorgides del cop. Murillo és conegut per la seva radicalitat ideològica. Fa dos anys, quan era senador, es va oposar amb vehemència a la despenalització de l’avortament. «Un grapat de dones es creuen molt liberals. Jo les recolzo, si es volen matar, que es matin, que es tirin del cinquè pis. Suïcidin-se. Facin el que vulguin amb les seves vides, no amb una que no els pertany».

La presència de Murillo i altres ministres d’opinions anàlogues en el Gabinet d’Áñez va encendre les alarmes de ‘La Razón’, un diari que mai va ser complaent amb Morales. En la seva editorial de dijous va lamentar que el «retorn de la Bíblia al Palau»  sigui celebrat «sense considerar que significa un retrocés en la construcció d’un Estat laic». El to de «els discursos religiosos» genera «incertesa generalitzada» i mostren «l’evident manca d’un projecte polític raonable i, sobretot, sostenible».  

Segons ‘La Razón’, també és possible que hi hagi retrocessos en àmbits «com el delsdrets dels pobles indígenes, que gran part del conservadorisme considera que atempten contra els seus propis drets, tot i que no hi hagi cap evidència en aquest sentit, i de minories socials, molt més amenaçades pels extremismes religiosos, com per exemple la població LGBTI». De moment, Roxana Lizárraga va debutar en el seu càrrec com a ministra de Comunicació amb una advertència: s’acusarà de sedició els periodistes que informin les manifestacions contra el Govern interí en els mitjans electrònics. Els va titllar de «guerrers digitals».

Tomb neoliberal

Santa Cruz, la regió més pròspera de Bolívia, que el 2007 va intentar separar-se de La Paz, té un predomini absolut en el flamant cercle de ministres. José Luis Parada, que va manejar els comptes d’aquest departament, va assegurar que va informar que promourà una àmplia obertura econòmica i un abandonament del protagonisme estatal perquè, va dir, durant el Govern del Moviment al Socialisme (MAS) la inversió privada va tenir traves i es tracta d’ara endavant d’«atreure inversions».  Entre el 2006 i el 2019 Bolívia va viure l’etapa de més acceleració econòmica de la seva història, fins al punt de reduir a la meitat la pobresa amb una inflació i un endeutament extern molt baixos.

L’acadèmica Karen Longaric va ser posada al capdavant d’Exteriors. Després d’anunciar la reorientació completa de la política internacional de Bolívia va reconèixer el diputat Juan Guaidó com a president «encarregat» de Veneçuela. També va prometre deixar enrere els anys de recel amb Washington i millorar els vincles amb Xile.

Jerjes Justiniano Atalá va quedar com a ministre de la Presidència i baula fonamental entre Áñez i Luis Fernando Camacho, l’empresari de Santa Cruz que va liderar el moviment contra Morales. Ningú millor que ell per cuidar els seus interessos i les expectatives. Abans d’assumir el càrrec de ministre, Atalá va ser l’advocat de Camacho.

Aquest dijous Áñez va obtenir el reconeixement de Rússia, un dels aliats més forts que tenia el MAS. «Ens vam adonar que, quan va ser nomenada per a aquest càrrec, no hi havia un quòrum ple al Parlament, per la qual cosa veiem alguns punts que, per descomptat, tenim en compte», va dir el vicecanceller Serguei Riabkov i va afegir: «El que va precedir el canvi de poder són accions que en realitat equivalen a un cop d’Estat». Els fets de diumenge passat han recordat Moscou que «una vegada més certes forces utilitzen mètodes que van més enllà de les normes legals per resoldre els seus problemes polítics».

Queixa davant Mèxic

Notícies relacionades

L'opositora Áñez, nova presidenta interina de Bolívia

'Macho Camacho', l'empresari ultraconservador que va encapçalar la conjura contra Morales

La mandatària provisional va expressar la seva queixa pública amb Mèxic perquè permet a l’asilat Morales «incitar» la població boliviana a sortir al carrer per protestar amb les seves declaracions als mitjans. El president renunciant, va dir, «està trencant amb tots els protocols de l’exili». Però Morales no controla els bolivians, que han tornat a manifestar-se a La Paz i els seus voltants.

Carlos Mesa, l’ex cap d’Estat interí (2003-2005) i rival de Morales en els comicis que van desembocar en la seva sortida del poder, va recomanar esborrar-lo de la vida política d’aquest país. «El senyor Evo Morales no pot ni ha de tornar, això és simplement inacceptable [...] No hi ha cap oportunitat legal perquè Evo i [Álvaro] García Linera puguin tornar a ser candidats».